Baó o BaoNomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord, pàgina 68. (, , són formes contemporànies evolucionades, amb desplaçament d'accent, d'un antic ); en francès Baho), és una comuna de 3.203 habitants de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.
La dita diu: "A Baó, cacen la llúdria amb el podall" i "En voleu pas, fa?" (diuen que durant els àpats passen els plats dient això).
Toponímia Tal com estableix Joan Coromines en el seu Onomasticon Cataloniae, Baó, i Bao, prové d'un nom propi germànic, Baso o Bado amb l'arrel BAS/BAZ (II: 337-8), documentat al llatinitzat com a Baso, Basonem i Bazone.Entrada "Baó" al DCVB Per tant, per raons etimològiques, estrictament, la forma del topònim hauria de ser la de Baó, atès que les formes romàniques són derivades de l'acusatiu llatí (Basonem), que té com a resultat el fet de recaure en la -o- la síl·laba tònica. Es documenta antigament en les formes de Basone(m), Bazo, Baso (per Basó), Basoni, i en el Repertori toponímic de Pere Ponsich (1980, 27). Bason (1132), Basone (843), Bason (1173).
La lingüista Renada Laura Portet, en canvi, sosté la grafia Bao sense accent, el mateix feia l'IEC en el Nomenclàtor toponímic de Catalunya del Nord. Aquesta forma reflecteix més bé la pronúncia popular actual, en la qual es dona un desplaçament d'accent cap a la forma plana del mot (tonicitat en la -a-); aquest desplaçament d'accent està també justificat per Joan Coromines. Cal dir que aquesta forma sense accent és l'actualment preferida per certs baotencs,Pàgina web de l'associació cultura Aire Nou de Baó particularment en les institucions culturals catalanistes del municipi.
D'altra banda, Joan Becat recomana la forma accentuada en el seu Atles Toponímic de Catalunya Nord, obra ara per ara definitiva sobre la toponímia nord-catalana. Joan Becat és membre de l'IEC i la seva obra rep l'aval de la Universitat de Perpinyà. Com a conclusió, es pot considerar la forma accentuada, Baó, de caràcter més acadèmic, i la forma sense accentuar, Bao, de caràcter més popular. Totes dues formes, així doncs, es poden considerar vàlides, admissibles i equivalents.
Geografia miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Baó en el Rosselló Localització i característiques generals del terme El terme comunal de Baó, de 79.000 hectàrees d'extensió, s'estén a la riba esquerra de la Tet, dins de la subcomarca del Riberal. És un terme bàsicament pla, però situat en un lleuger coster: el punt més baix és a la riba de la Tet, on es troba a l'entorn dels 45 m alt, mentre que al nord del terme comunal s'arriba als 80, a les partides de la Garona i dels Pinyers.
Aquest terme està format per tres terrasses: una, la més baixa, a la vora de la Tet, conté la zona on hi havia els meandres del riu, amb algunes zones hortives i una important pedrera d'aprofitament del material sedimentari de la Tet allí dipositat; un xic més al nord, la segona terrassa, del quaternari més recent, que conté el poble i la zona amb plantacions d'arbres fruiters. Més de la meitat nord del terme està format per una tercera terrassa, del quaternari mitjà, de terra aspra -de fet, al Rosselló s'anomena l'aspre a aquest tipus de sòl, on es troben les vinyes, que donen poca producció, però de qualitat excel·lent. Si no fos per les vinyes, aquesta terra només fora apta per a una vegetació de garrigues.
El límit meridional de la comuna de Bao està format del tot pel curs de ala Tet; l'oriental, en el sector sud és arbitrari, mentre que en el nord segueix el Rec del Viver en un petit tram, i torna a ser arbitrari a la zona nord-est del terme un altre tram per, tot seguit, seguir el Còrrec de la Bola un bon tros, i tornar a ser de caràcter arbitrari (sense seguir cap accident natural) fins a l'angle nord-est del terme. El termenal nord és del tot arbitrari, mentre que l'occidental tampoc no segueix cap accident natural fins que, a la meitat meridional, segueix el Rec del Manadell quasi fins al seu desembocament en la Tet: en el darrer tram, el rec abandona el termenal per entrar totalment en terme de Bao.
Termes municipals limítrofs:
El poble de Baó miniatura|esquerra|Baó en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals) miniatura|Plaça de la cellera de Baó. Al mig de l'espai, el lloc que ocupaven les cases enderrocades recentment L'origen del poble de Bao o Baó es troba en la cellera constituïda a l'entorn de l'església parroquial de Sant Vicenç i del seu cementiri, posteriorment emmurallada i fortificada (el carrer que l'envoltava encara rep el nom de Carrer del Vall). Tenia dues úniques portes d'accés, de les quals només subsisteix la de l'oest; la nord desaparegué, com la muralla que l'acompanyava, en construir la Casa de la Vila. Aquesta celleraLa cellera de Baó en els ortofotomapes de l'IGN es mantenia intacta fins recentment, quan en una lamentable decisió municipal se'n destruí una part per donar pas a una plaça.
miniatura|esquerra|Carrer del Vall de Baó, amb la Casa de la Vila Al el Monestir de Cuixà sol·licità l'emmurallament del poble, cosa que fou concedida per Alfons el Cast el 1173. Es conserven restes d'aquest recinte murallat.
El poble de Baó actual conserva la part medieval quasi al centre del nucli urbà actual, però s'ha expandit notablementL'actual poble de Baó en els ortofotomapes de l'IGN en totes direccions, principalment cap al nord.
Els masos del terme Les construccions aïllades del terme baotenc són les següents: el Casot d'en Trilles, la Fàbrica de Formigó, la Fàbrica Guiraud, el Mas Basset, abans Barata, el Mas dels Pastres, abans Cortal Bonet, el Mas d'en Serrat, o de l'Hospital, abans Mas Saisset, el Mas d'en Balmes, el Mas Cremat, o de n'Astros, el Mas d'en Pau, el Mas d'en Poncet, el Mas d'en Sarmet, el Mas d'en Trilles, el Mas Frigola, avui dia Casa Casals, el Mas Lavall, o de Santa Eugènia, el Mas Porta, el Mas Soucas, el Molí, o Molí de Baó, l'Oratori del Rosari, la Torre de Comunicacions i l'antiga cooperativa de la Vilbau. Algunes són ja destruïdes, com el Mas Alart. Algunes edificacions abans aïllades ja han estat absorbides pel creixement urbà, com el Cementiri Nou i el calvari anomenat el Crist. Fem esment a part del Pont del Rec de Vernet, abans Pas del Rec de Vernet (abans era un passallís, o gual, i ara és un pont).
Hidrografia El poble disposa d'una important xarxa de canals de reg, com l'Agulla de la Devesa, l'Agulla de la Llisereta Nalta, o de la Petita Rescloseta, l'Agulla de la Plaça, l'Agulla de la Ruta, l'Agulla de la Sang, l'Agulla del Camp dels Clots, l'Agulla del Cementeri, l'Agulla de les Eres, l'Agulla del Mas Saisset, o de la Ribereta, l'Agulla del Pla, l'Agulla dels Closals, l'Agulla de l'Ull d'en Saisset, l'Agulla o Rec del Viver, sovint anomenada simplement el Viver, l'Agulla del Pas del Veguer, la Bassa, o Agulla de la Bassa, d'irrigació i de drenatge, l'Escorriment de l'Agulla del Viver, l'Escorriment del Rec de Baó, el Rec de Baó, o del Molí de Baó, o Agulla Cabdal, el Rec del Vernet i Pià, l'Ulla de la Mola, o simplement la Mola, l'Ull de la Rescloseta, o la Llisereta Nalta, l'Ull de la Rescloseta d'en Saisset, o la Llisereta Baixa, o d'en Bosquet, l'Ull de les Rotes, l'Ull del Camí de Toluges, o del Pas del Vernet, i l'Ull d'en Saisset. Alguns són noms ja en desús, antics: l'Agulla de la Magdalena i l'Agulla del Canyer.
Els cursos d'aigua fora d'aquesta xarxa són la Tet, el torrent anomenat Agulla de Blanes (nom antic, torrent ja perdut), la Bola, o la Bola Gran, la Bola Petita, el Canal o Rec del Menadell (en realitat un torrent), el Còrrec de la Mosca i el Còrrec de la Bola.
Baó té algunes fonts destacades, com la Font de la Plaça, la del Capellà, la del Porquer o Porqueter, la de l'Ull, la d'en Barral, la d'en Blanic, la d'en Llanes i la de Santa Llúcia. Finalment, cal destacar dos guals, en aquest terme: el Pas del Veguer i el de Tiraculs.
Orografia En un territori pla com el de Baó, pocs topònims indiquen relleu: els Clots; Coma Labrega; el Pla, o Pla de Baó, el Pla de la Garriga, el Pla de les Forques i el Pla de l'Home Mort. En el terme de Baó mmo hi ha cap serra ni muntanya, i l'únic relleu està marcat pel decurs sinuós dels còrrecs, com el de la Mosca.
El terme comunal Les partides o indrets destacats del terme de Baó són les següents: l'Agulla de la Sang, les Alzines d'en Carles, la Bassa, la Bola, el Bosc, el Camí de Baixàs, el Camí de la Pedrera, el Camí de la Torre, el Camí del Molí de Santa Anna, el Camí de Vilanova, el Camp de la Carrerada, el Camp de la Plançonada, el Camp de la Tallada, el Camp del Bascó, el Camp de l'Eixau, el Camp de les Parets, el Camp de l'Obra, abans Bassa de l'Obra, el Camp o Pla de l'Om, el Camp del Pla (dos de diferents), el Camp dels Clots, el Camp del Viver, el Camp Llarg, el Cantaire, el Canyar, la Carrerada, la Carretera de la Garriga, la Carretera d'en Vassall, el Cau de la Guilla, abans de les Guilles, el Clavell, els Closals, o Camp dels Closals, els Clots, la Colomina del Cavaller, la Colomina de l'Era, la Colomina del Llotí, o del Llantí, la Colomina del Rector, la Colomina d'en Bonet, la Colomina d'en Ruta, el Còrrec de la Mosca, les Costes, o la Costa de la Garriga, la Cotiva, les Dames, abans la Dama, la Devesa, Entre els còrrecs, o els Còrrecs, les Eres, la Falaise, la Font del Porquer, abans la Colomina del Porquer, o la Colomina Gran, Santa Llúcia, o la Font de Santa Llúcia, la Fossa, el Fumaràs, la Garriga, o Frigols, la Garrona, l'Hort de les Eres, els Horts, o el Camps dels Horts, els Horts dels Pardals, l'Hospital, o Camp de l'Hospital, el Llotí, el Mas d'en Poncet, el Mas d'en Sarmet, el Mas d'en Trilles, el Pas del Veguer, els Pedreguets, la Pedrera, o Gautrier, el Petit Viver, Pillaire, els Pinyers, el Rec del Vernet, la Rescloseta, el Riberal, la Salzeda, o Salzereda, o Camp dels Salzes, Sant Vicenç, o Camp de Sant Vicenç, el Timosar, Tiraculs, la Vernosa i el Viver.