miniatura|Estats participants de l'Operació Còndor:
L'Operació Còndor (castellà: Operación Cóndor; portuguès: Operação Condor) va ser una campanya de repressió política per part de les dictadures militars del Con Sud de Sud-amèrica, que va incloure operacions d'intel·ligència, cops d'estat i assassinats de simpatitzants d'esquerres a Sud-amèrica. L'Operació Còndor va existir formalment del 1975 al 1983. El Pla Còndor es va crear formalment el novembre de 1975, quan el cap d'espionatge del dictador xilè Augusto Pinochet, Manuel Contreras, va convidar 50 oficials d'intel·ligència de l'Argentina, el Brasil, Bolívia, Xile, el Paraguai i l'Uruguai a l'Acadèmia de Guerra de l'Exèrcit a Santiago de Xile. L'operació va ser recolzada pels Estats Units, que van finançar les operacions encobertes. Es creu que França hi va col·laborar, tot i que va negar la seva participació. L'operació va acabar amb la caiguda de la Junta Argentina el 1983.
A causa de la naturalesa clandestina del pla, el nombre precís de morts directament atribuïbles a l'Operació Còndor és molt controvertit. Algunes estimacions indiquen almenys 60.000 atribuïbles al Còndor, amb fins a 9.000 d'aquestes a l'Argentina. Aquesta col·laboració va tenir un impacte devastador en països com l'Argentina, on va servir per exacerbar la violència política existent i contribuir a la "Guerra Bruta" del país, que va deixar unes 30.000 persones mortes o desaparegudes. Altres estimen el nombre de víctimes en 50.000 morts, 30.000 desapareguts i 400.000 empresonats. Una comissió d'investigació, basant-se en els Arxius del Terror, entre altres fonts, va permetre la identificació de 20.090 víctimes del règim paraguaià de Stroessner, incloent-hi 59 que van ser executades extrajudicialment i 336 desaparicions forcoses. Segons la base de dades de Francesca Lessa (Universitat d'Oxford), s'han identificat almenys 805 casos de violacions transnacionals dels drets humans resultants de l'Operació Còndor, incloent-hi 382 casos de detencions il·legals i tortures, més 367 assassinats i desaparicions. D'altra banda, la politòloga nord-americana J. Patrice McSherry estimà entre 400 i 500 morts en operacions transfrontereres, afirmant adicionalment que dels que "havien anat a l'exili" i van ser "segrestats, torturats i assassinats en països aliats o traslladats il·legalment als seus països d'origen per ser executats... centenars o milers d'aquestes persones –el nombre encara no s'ha determinat definitivament– van ser segrestades, torturades i assassinades en operacions Còndor".
Entre les víctimes hi havia dissidents i individus d'esquerres, líders sindicals i camperols, sacerdots, monjos i monges, estudiants i professors, intel·lectuals i presumptes guerrillers com el destacat líder sindical Marcelo Santuray a l'Argentina o el general Carlos Prats a Xile, però també ciutadans comuns sense cap militància política.Diccionario de Terrorismo, p. 138-139. Els agents del Còndor van participar en tàctiques com ara els vols de la mort. A Xile, qualsevol persona sospitosa de ser simpatitzant comunista podia ser considerada terrorista pel govern de Pinochet i objectiu de l'Operació Còndor. Els membres inicials del pla van ser els governs de l'Argentina, Bolívia, Xile, Paraguai i Uruguai; Brasil va signar l'acord més tard. L'Equador i el Perú es van unir més tard a l'operació en un paper més perifèric. Tanmateix, una carta escrita pel famós assassí de la DINA Michael Townley el 1976 assenyalava l'existència d'una xarxa de policies secretes individuals del Con Sud coneguda com a Còndor Roig. Documents desclassificats van revelar que les agències d'intel·ligència dels EUA tenien un coneixement íntim de l'Operació Còndor a través de fonts internes i van supervisar l'operació.
Amb l'augment de les tensions entre Xile i l'Argentina i l'afebliment greu de l'Argentina com a resultat de la seva derrota a la Guerra de les Malvines davant l'exèrcit britànic, la Junta Argentina va caure el 1983, provocant l'eventual caiguda de més dictadures al continent. Aquest fet s'ha considerat com el final fàctic de l'Operació Còndor. J. Patrice McSherry argumenta que varis aspectes de l'Operació Còndor encaixen en la definició de terrorisme d'estat.
Referències
Fonts
Vegeu també Equip Nizkor Hugo Cores Pérez Segrest dels uruguaians