Djazair-i Bahr-i Safid fou un antic eyalat de l'Imperi Otomà conegut simplement com a Djazair o pels europeus "Arxipèlag". Aquesta província fou el territori concedit inicialment al Kapudan Paixà, cap de la flota. Va tenir diversos límits i va arribar a la seva màxima extensió al quan el formaven les illes de la mar Egea, els territoris de la costa d'Anatòlia i de Grècia i temporalment Xipre, encara que Creta n'estava exclosa.
A l'origen es limitava al sandjak de Gal·lípoli (amb els districtes de Galata i Izmid); al primer terç del el formaven els sandjaks de Kodja-eli, Sughla i Bighla a Anatòlia, i Negrepont (Eghriboz), Lepant (Aynabakht), Karlo-eli, Mitilene (Midilli) i Mistra (Mizistre) a Grècia. Després s'hi va afegir Rodes (Rodos) vers la meitat del ; el 1618 s'hi va afegir Quios (Sakiz), Naxos (Naksha) i Andros (Andira); el 1670 s'hi va ajuntar Xipre però l'illa en fou separada el 1703 per esdevenir feu del gran visir, retornant a la província el 1785. Mistra i Karli-eli foren incorporats a l'eyalat de Morea. Quan el càrrec de Kapudan Paixà fou abolit pel tanzimat, l'eyalat abraçava: Sandjak de Bigha (on era la capital) Sandjak de Rodes Sandjak de Quios Sandjak de Lesbos (Mitilene) Sandjak de Lemnos (Limni) Sandjak de Xipre El sandjak de Bigha fou unit al eyalat de Khudavendigar el 1876 i la capital es va traslladar a Quios i més tard a Rodes. El 1878 Xipre fou ocupada pels britànics. Rodes va passar a Itàlia el 1912 i la resta d'illes van ser adquirides per Grècia a la guerra grecoturca.
Bibliografia Abbé Joseph Dupont d'Alençon, Géographie de l'empire ottoman, éd. : Veuve C. Poussielgue, 1907.
Categoria:Eyalats