La història dels escacs a Catalunya cobreix el desenvolupament dels escacs des de l'edat mitjana fins a l'actualitat en territoris catalans, així com els seus jugadors i associacions més cèlebres.

Història Un dels esports més antics que existeixen és el dels escacs. Al ja apareixen esmentats els jocs d'escacs en documents catalans, com en els testaments del comte Ermengol I d'Urgell (devers el 1010) i de la comtessa Ermessenda de Carcassona, vídua de Ramon Borrell de Barcelona (del 1058). Un dels manuscrits europeus sobre els escacs de més circulació en els segles  i va ser el Scacorum ludus seu de moribus et officiis nobilium (també titulat Moralisatio super ludum scacorum o Solacium ludi scachorum) del dominicà Jaume de Cessoles, traduït a totes les llengües i del qual se'n conserven diversos manuscrits de dues versions catalanes titulades De les costumes dels hòmens e dels oficis dels nobles sobre el joc dels escacs (editada el 1900) i Llibre de bones costums dels hòmens e dels oficis dels nobles (editada el 1902). Pel fet que les partides es jugaven amb fortes apostes de diners l'Església va prohibir els escacs, així com Joan I de Catalunya-Aragó (1390).

Més difícil és determinar en quina data aquest joc es convertí en esport. L'any 1866, l'austríac Steinitz fou proclamat com el primer campió del món d'escacs. A partir d'aquesta data, per tant, els escacs es convertiren plenament en una pràctica esportiva. Inicialment els escacs es començaren a practicar a Catalunya a locals de cafè com el Barcelona, l'Espanyol, el Comtal o la Sala Imperio. El gran impulsor de l'escaquisme fou Plàcid Soler i Bordas, campió de Catalunya el 1924. Soler fou soci fundador del Club Escacs Barcelona (15 de setembre de 1921) i de l'Escacs Comtal Club (1923). La Federació Catalana d'Escacs nasqué l'any 1925, representant el mateix any els escacs de l'Estat a la Federació Internacional. Entre 1927 i 1929 aparegueren una quarantena d'entitats fora de Barcelona, de les que una de les primeres fou el CE Mataró. La Federació Espanyola fou creada el 1927 a Barcelona i el primer president fou Joan Bertran. "Els Escacs a Catalunya" fou una publicació en llengua catalana que s'edità entre els anys 1927 i 1938. En foren els creadors Plàcid Soler, Josep Albert, Rafael Domènech i Fabià Fernàndez.

Als anys 40 i 50 destacà el mallorquí, però pertanyent a la Federació Catalana, Arturo Pomar. L'any 1946, amb només 14 anys, es proclamà campió d'Espanya. El 1954 esdevingué Mestre Internacional i el 1962 Gran Mestre Internacional. El 1950 es fundà el Club Escacs Vulcà.

El 1975 nasqué el Catalunya Escacs Club al districte de Sants-Montjuïc. El 1999 es fusionaren els clubs Barcelona i Vulcà naixent el Club Escacs Barcelona-Vulcà. Als anys 90 destacà Miquel Illescas, Gran Mestre Internacional des del 1988.

Personalitats destacades dels escacs catalans Dècada de 1910 Josep Paluzie i Lucena Dècada de 1920 Plàcid Soler i Bordas Valentí Marín i Llovet Dècada de 1930 Josep Vilardebò i Picurena Àngel Ribera i Arnal Pere Cherta i Clos Dècada de 1940 Miquel Albareda i Creus Rafael Llorens Llorens MI Antonio Medina Glòria Velat Dècada de 1950 GM Arturo Pomar Romà Bordell i Rosell Jaume Lladó Lumbera Pepita Ferrer i Lucas Dècada de 1960 Jordi Puig i Laborda MI Miquel Farré i Mallofré Rafael Saborido i Carné Pere Puig i Pulido Júlia Maldonado Dècada de 1970 Joaquim Serra i Margalef Maria Rosa Ribes Dècada de 1980 Alexandre Pablo Marí MI Ángel Martín González Mònica Vilar Dècada de 1990 GM Miquel Illescas GM Alfons Romero Holmes GM Jordi Magem i Badals GM David García Ilundáin MI Víctor Vehí Bach Dècada de 2000 MI Josep Anton Lacasa Díaz GM Lluís Comas i Fabregó GM Josep Oms Pallisé GM Marc Narciso Dublan GM Josep Manuel López Martínez GM Òscar de la Riva Aguado Dècada de 2010 GM Àlvar Alonso Rosell GM Xavier Vila Gázquez GM Daniel Alsina i Leal GM Hipòlit Asís Gargatagli Dècada de 2020 GM Pere Garriga Cazorla

Referències

Enllaços externs Federació Catalana d'Escacs Campionat de Catalunya d'escacs

Bibliografia 100 anys d'esport català. Diari Avui. Albert Suñé i Ysamat i Josep Porter i Moix.

Escacs Historia Catalunya