fou un agricultor, polític i activista uruguaià, conegut mundialment com el «president més pobre del món» per la seva vida austera i el seu compromís amb la solidaritat. Diputat i senador per la coalició Front Ampli, va ser després el 40è president de la República de l'Uruguai entre 2010 i 2015 en guanyar les eleccions presidencials del 2009. La seva trajectòria vital,marcada per la lluita armada, la presó, la política institucional i el pensament fiosòfic, el converteix en una figura icònica de l'esquerra llatinoamericana i en un referent cultural global.

Biografia Joventut i família Fill d'una família humil amb arrels basques i italianes. Va créixer al barri de Paso de la Arena de Montevideo (Uruguai) i des de jove es va interessar per la política i l'activisme social. Per altra banda el seu pare va morir quan ell era nen, fet que va marcar la seva infància. La seva germana Maria Eudosia patia esquizofrènia.

Militància guerrillera Als anys 60 es va incorporar al Moviment d'Alliberament Nacional-Tupamaros,una guerrilla urbana que combatia la desigualtat i l'autoritarisme. També va participar en expropiacions bancàries i varies accions armades, a conseqüècia va ser empresonat durant quasi 15 anys, molts d'ells en aïllament sever. El 1971 va protagonitzar al costat del líder i fundador de Tupamaros, Raúl Sendic, Eleuterio Fernández Huidobro, Jorge Manera Lluberas i nombrosos militants, una espectacular fugida de la presó de Punta Carretas, recreada en la pel·lícula La noche de 12 años d'Álvaro Brechner.

Carrera política Mujica va ser una figura destacada contra l'opressió militar en temps de la dictadura militar (1973-1985). Amb el retorn de la democràcia (1985) es va integrar al Front Ampli. Més endavant, va ser diputat, ministre d'Agricultura, Ramaderia i Pesca (2005-2008) de Tabaré Vázquez i, finalment el 2010 va ser elegit president de l'Uruguai càrrec que va exercir fins al 2015.

Durant el seu mandat, l'Uruguai va tenir una activa participació en els nous organismes regionals d'Amèrica Llatina i el Carib de les primeres dècades del , en la qual van coincidir en el poder més governs de tall progressista que mai en la història de la regió.

La figura del president Mujica va despertar l'interès mundial per la seva autenticitat, el seu estil de vida sobri i auster i per haver renunciat a la residència presidencial de Suárez y Reyes i al seu sou presidencial, i destinar el 90% del seu salari a causes solidàries. Durant el seu mandat, va millora l'economia i es reduir la desigualtat. Les seves mesures de legalització del matrimoni igualitari, la despenalització de l'avortament, la legalització del consum i la producció regulada per l'estat de cànnabis i l'acolliment de convictes del centre de detenció de Guantánamo no van passar desapercebudes i alguns mitjans de comunicació com The Economist van nomenar l'Uruguai com el «país de l'any 2013».

Mujica sempre va viure juntament amb la seva companya Lucía Topolansky a la seva humil chacra de vint hectàrees al Rincón del Cerro als afores de Montevideo, fins i tot quan va ser president, on treballava la terra amb el seu tractor i després venia els seus productes. La parella va decidir que quan morissin els dos, la terra passaria a mans del Moviment de Participació Popular.

Estil de vida Mujica va rebutjar viure al palau presidencial i va residir a la seva chacra de Rincón del Cerro, on cultivava flors amb la seva esposa, Lucia Topolansky. A més a més donava gran part del seu sou a projectes socials i defensava la simplicitat com a forma de llibertat, inspirat per corrent humanistes i estoics.

Pensament i filosofia Mujica es definia com a panteista, amb una visió espiritual vinculada a la natura. Els seus discursos internacionals advertien sobre el comunisme, la destrucció ambiental i la necessitat de viure de manera sobria, el seu discurs a l'ONU el 2012 és considerat un dels mes influents del segle XXI.

Reconeixement internacional Tant Mujica com les seves repercussions van ser mundialment reconegudes: Va rebre condecoracions com l'Ordre de l'Aguila Asteca (Mèxic) i el Gran Collar de l'Orde El Sol del Perú.

El 2013, The Economist va declarar l'Urugai «país de l'any» gràcies a les seves reformes. Mujica va esdevenir un referent cultural global i objecte de documentals com La noche de 12 años (2018).

Llegat És considerat un símbol de coherència política i honestedat personal. La seva figura trascendeix la política:és un mite cultural que representa la lluita per la justícia social i la dignitat humana.

La seva mort al 2025 va ser lamentada arreu del món, especialment per moviments socials i polítics.

Referències

Bibliografia

Vegeu també Cànnabis a l'Uruguai

Enllaços externs

Biografia en CIDOB BBC.co.uk: "Mujica, el viaje de un tupamaro" "Bloc oficial Pepe Mújica" Entrevistat per Jordi Évole al seu ranxo.

Categoria:Membres del Moviment d'Alliberament Nacional - Tupamaros Categoria:Socialistes uruguaians Categoria:Presidents de l'Uruguai Categoria:Ministres de Ramaderia, Agricultura i Pesca de l'Uruguai Categoria:Senadors uruguaians Categoria:Polítics de Montevideo Categoria:Doctors honoris causa Categoria:Morts a Montevideo Categoria:Filantrops americans Categoria:Presos polítics del segle XX Categoria:Filòsofs estoics Categoria:Agricultors Categoria:Filòsofs uruguaians Categoria:Activistes uruguaians Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Polítics uruguaians del segle XXI Categoria:Persones de Cerro Largo Categoria:Filòsofs nascuts al segle XX Categoria:Filòsofs morts al segle XXI Categoria:Polítics morts al segle XXI Categoria:Polítics uruguaians nascuts al segle XX