fou un mestre d'obres, arquitecte i mestre d'arquitectes com Elies Rogent, Antoni Gaudí i August Font. Pare de Joan Torras i Puig.

Trajectòria Fill d'un forner de Sabadell, va obtenir els títols de mestre d'obres i arquitecte el 19 d'abril de 1854. Dos anys més tard fou elegit membre numerari de l'avui anomenada Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, i entrà com a professor a lEscola de Mestres d'Obres, Aparelladors, Agrimensors i Directors de Camins Veïnals de Barcelona, que més endavant es convertiria en la prestigiosa Escola Provincial d'Arquitectura de Barcelona, d'on van sortir els arquitectes catalans del Modernisme. En aquesta Escola impartí durant més de trenta anys matèries tècniques, principalment d'estructures metàl·liques i els càlculs de resistència, de gran importància a l'arquitectura de finals del . Va fundar una empresa dedicada a grans construccions metàl·liques: la Casa Torras, Herrería y Construcciones.

Relacionades amb aquestes matèries, va fer obres com el canal de Sant Boi de Llobregat, la carretera de Can Tunis, el camí del Bogatell, el pont de peons de Sant Agustí a Girona o la gran bastida que es va utilitzar per construir el monument a Colom. El seu projecte pel pont de Girona va ser escollit abans dels que havien proposat La Maquinista Terrestre i Marítima o l'enginyer Gustave Eiffel. El seu taller es convertí, el 1882, en una empresa de construccions metàl·liques especialitzada en la confecció de jàsseres de gelosia.També va fer cobertes i estructures metàl·liques per a mercats, com els de Lleida o Tortosa,Gravat de l'interior del mercat públic de Tortosa publicat a La Ilustración Española y Americana el 15 d'abril de 1889. Es recull aquesta problemàtica, així com altres qüestions relacionades amb l'atribució d'obres a Abril a J. Vidal, "Joan Abril i Guanyabéns. La necessitat d'una desmitificació", 'Ebrencs del segle XIX', Publicacions URV - Arola Editors, 2009, Tarragona, p. 41-58 i per a esglésies, com el Seminari Conciliar, l'església del Pilar a Saragossa o la capella per a l'escola-convent de Jesús Maria, que avui és l'església de Sant Pacià, on hi col·laborà el seu alumne Antoni Gaudí.

Referències

Categoria:Arquitectes barcelonins contemporanis Categoria:Membres de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi Categoria:Membres de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona Categoria:Persones de Sant Andreu del Palomar Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Mestres d'obres catalans Categoria:Arquitectes nascuts al segle XIX Categoria:Arquitectes morts al segle XX