Pau Salvat i Espasa, (Barcelona, 20 de desembre de 1872 - 28 de maig de 1923) va ser un arquitecte modernista i editor.La Vanguardia, 27 de maig de 1924, Un any després de la mort de Don Pau Salvat i Espasa Va ser president de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya, de l'Institut Català de les Arts del Llibre i del Centre de la Propietat Intel·lectual.La Vanguardia, 29 de maig de 1923, Los que mueren: Pablo Salvat També fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona, càrrec al qual renuncià per motius de salut. A més de l'activitat com a arquitecte, va dedicar la majoria dels seus esforços al creixement de Salvat Editors, la casa editorial que heretà del seu pare, ubicada el 1916 en un edifici projectat per ell mateix.
Biografia Arquitecte Fill de Manuel Salvat i Xivixell i Magdalena Espasa Anguera, va titular-se com arquitecte el 1894. Fou arquitecte municipal d'Igualada, on va construir, amb la col·laboració d'Isidre Gili i Moncunill, els edificis de l'Escorxador (1903-1905), el Mercat Cobert, situat a la plaça de l'Ajuntament i anomenat popularment "La Pajarera", (projectat el 1905, edificat el 1910 i actualment desaparegut) i Cal Ratés (1908-1909).Pau Llacuna i Ortínez, L'arquitectura modernista a Igualada En aquesta ciutat també fou autor de l'ampliació del cementiri, que s'anomenà cementiri dels pobres (1909),Tríptic "El cementiri vell d'Igualada. Un espai per descobrir". Institut municipal de cultura d'Igualada. així com del projecte del Teatre de l'Ateneu Igualadí (1913).Pobles de Catalunya, Ateneu Igualadí
A Barcelona, va fer la casa Oller (1903), a la Gran Via de les Corts Catalanes, núm. 658, on adoptà solucions estilístiques que recorden Puig i Cadafalch. També fou autor de la Clínica Bartrina, a Gràcia, l'edifici de l'Editorial Salvat (1916), al carrer Mallorca 39, d'estil modernista, premi del concurs anual d'edificis artístics de l'Ajuntament de Barcelona de 1917, i la casa Salvat, del carrer Calàbria, núm. 191-193.
A Lleida va fer el Casino Principal, construït entre el 1913 i el 1920, conjuntament amb Isidre Gili.viscalleida.com, El Casino Principal També fou autor de la refineria de sucre d'Alagó i del projecte del Parlament de Mèxic.
Editor L'any 1898 el seu pare va separar-se del seu soci Josep Espasa i va crear l'editorial Salvat e Hijo, en què participava Pau Salvat. Quan el seu pare morí el 1901, Pau, que tenia 9 germans, va succeir-lo com a director de l'empresa Salvat Editors.Pilar Vélez, L'exaltació del llibre al Vuitcents: art, industria i consum a Barcelona
Entre 1902 i 1906, Pau Salvat va ocupar la presidència de l'Institut Català de les Arts del Llibre, on fou l'iniciador de l'escola professional. El 1917 fou president de la secció espanyola a l'Exposició Internacional de les Arts Gràfiques i de la Indústria del Llibre de Leipzig, i el mateix any va presidir el Congrés Internacional d'Editors de Barcelona. Va ser succeït al capdavant de l'empresa pels seus germans Ferran i Santiago Salvat i Espasa (Barcelona 1891-1971).
El seu funeral se celebrà l'església de Sant Josep Oriol i fou enterrat al Cementiri nou.La Vanguardia, 30 de maig de 1923, Una demostración de duelo...
Galeria d'imatges
Referències
Bibliografia
Categoria:Arquitectes modernistes barcelonins Categoria:Arquitectes municipals Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Editors barcelonins contemporanis Categoria:Enterrats al Cementiri de Montjuïc Categoria:Arquitectes nascuts al segle XIX Categoria:Arquitectes morts al segle XX