Firuzkuh, alguna vegada Firouzkouh, mazandari: Pirezcow, persa فیروزکوه és una ciutat de l'Iran, capital del comtat de Firuzkuh, a la província de Teheran. Té una població a l'entorn dels 50.000 habitants (5.000 vers 1955) i és al nord-est de Teheran a les muntanyes Elburz; anteriorment feia part de la província de Mazanderan però sota la república islàmica es va agregar a Teheran. Llocs interessants són: Tange Vashi, la cova Boornic, la cova Roodafshan, Gardane Gadook, el pont de Beresk i la vista sobre els pobles de Varse-Kharan, Zarrin Dasht, Darreh-Deh, i Kaveh Deh. Va sorgir com un castell proper a la Muntanya Damavand, dins d'un districte conegut com a Wimah però no se'n sap l'època ni tampoc quan es va fundar la ciutat.

Història És esmentada després del segle X i al ja era una fortalesa important que pertanyia als xas de Coràsmia i va passar al als mongols el 1227. Fou ocupada pels ismaïlites d'Alamut poc després però Hulagu la van conquerir el 1356. Els Il-kans hi tenien una residència d'estiu. Fou ocupada per Tamerlà el 1386; al arribar a Firuzkuh on el príncep Kayaf al-Din (fill d'un sayyid del Mazanderan) es va posar a les seves ordres per servir com a soldat.Yazdi Sharaf al-Din Ali, Zafarnama, Trad. al francès de Petis de la Croix sota el títol “Histoire de Timur Bec”, II, 52 El 1397 Firuzkuh va ser inclosa en el virregnat de Khurasan (província mongola) concedit a Xah Rukh (que anava fins a Rayy).Ibid, III, 67 Tamerla va enviar emissaris a Khurasan per ordenar a Xah Rukh (timúrida) la mobilització de les forces locals; el príncep va obeir i va reunir les tropes amb les que va marxar cap a Tabriz per la via de Bistam i Damghan; a Jadgeron va trobar a Tukel Karkari que portava l'ordre de dirigir-se cap a Shuman, Gorgan (ciutat) i Sari (Iran) al Mazanderan; aquesta ruta fou mes complicada perquè el camí tenia molta herba verinosa i molts cavalls en van menjar i van morir; finalment però van arribar a Firuzkuh.Ibid., V, 2 El 1403 Damavand (ciutat) i Firuzkuh foren concedides com a principat a l'amir Iskandar-i Shaykhi, antic príncep del territori, però el 1404 es va revoltar; va fortificar Firuzkuh i allí va deixar als seus fills i esposa, i al acostar-se les tropes timúrides va fugir als boscos impenetrables de Txelun i Rustumdar.Ibid, VI, 14 El 29 de maig de 1404 Tamerlà va començar el setge de la ciutadella de Firuzkuh. Una de les torres estava construïda a la part baixa, tocant el riu, i des de allí obtenien l'aigua del riu; els assetjants van desviar el riu a la zona propera a la torre. Els assetjats, que estaven manats pel fill d'Iskandar Shayki, van oferir resistència però finalment es va produir l'assalt final i el fill d'Iskandar es va veure obligat a demanar quarter. Els delegats es van presentar a Timur i es van postrar i aparentment no foren executats. Timur va designar governador de la ciutadella a l'amir Zengi Tuni.Ibid, VI, 20 Tamerlà va anar cap a Larijan al peu de la Muntanya Damavand, on es va allotjar al kioshk d'Arghun (construït pel il-kan Arghun Khan) el 8 de juliol de 1404. El 10 de juliol va passar a Firuzkuh i va nomenar a Sulayman Xah governador de Rayy i Firuzkuh i les seves dependències.Ibid, VI, 23 Ruy González de Clavijo hi va passar en el seu viatge. Sulayman Xah, al saber la mort de Tamerlà, va anar cap a la cort d'Herat i es va posar al servei de Xah Rukh. L'amir Pir Muhammad Istxenkhum, governador de Sari (Iran) va agafar el seu lloc, però tot seguit va anar també al campament de Xah Rukh i li va oferir igualment els seus serveis.Manuscrit persa Matla-assadein ou-madjma albahrein, a Notices et extraits de la bibliotheque du Roi et autres bibliotheques, tome qatorzieme (volum 14), accesible a Google books, pàg. 24, 25. Posteriorment el 1410 la fortalesa de Firuzkuh i la comarca ja apareixen en mans de l'amir Hasan Kiya, però sotmès a Xah Rukh,ibid, pàgs 187, 188 submissió constatada altre cop el 1412.ibid, pàg 212 El 1413 Hasan Kiya va rebre a Xah Rukh quan va anar al Mazanderanibid, pàgs 237, 238 i 239 El 1414 Hasan Kiya va anar a retre homenatge a Xah Rukh a la ciutat de Bistamibid, pàg 278

Posteriorment de manera progressiva va esdevenir una petita vila sense gaire importància.

Bibliografia David Nicolle i Angus McBride, The Age of Tamerlane, 1990

Referències

Categoria:Entitats de població de l'Iran