El Regne d'Armènia, també conegut com a Armènia bagràtida, fou un estat independent establert per Asoci I el Gran el 885 després de gairebé dos segles de dominació àrab d'Armènia sota el califat omeia i l'abbàssida. Amb les dues potències contemporànies de la regió, els abbàssides i romans d'Orient, massa preocupats per concentrar les seves forces a sotmetre els pobles de la regió i de la dissipació de diverses de les famílies armènies nobles dels nakharark, Asoci va ser capaç d'afirmar-se com la principal figura d'un moviment per expulsar els àrabs d'Armènia.
El prestigi d'Asoci va augmentar quan va ser festejat per tots dos líders romans d'Orient i àrabs desitjosos de mantenir un estat coixí a prop de les seves fronteres. El califat va reconèixer Asoci com a «príncep de prínceps» el 862 i més tard com a rei l'any 884 o 885. L'establiment del regne Bagratuní més tard va conduir a la fundació de diversos principats i regnes armenis: Taron, Baspracània, Kars, Khatxèn i Siunia Ter-Ghevondyan, Aram N. «Բագրատունիների Թագավորություն» (Bagratuní Kingdom). Soviet Armenian Encyclopedia. vol. ii. Yerevan, Armenian SSR: Armenian Academy of Sciences, 1976, p. 202. Sota el regnat d'Asoci III, Ànion va esdevenir la capital del regne i va esdevenir un centre econòmic i cultural florent. Ghafadaryan, Karo. «Անի» (Ani). Soviet Armenian Encyclopedia. vol. i. Yerevan: Armenian SSR: Armenian Academy of Sciences, 1974, p. 407-412.
La primera meitat del va veure la decadència i eventual col·lapse del regne. Amb cadena de victòries de l'emperador Basili II en l'annexió de parts del sud-oest d'Armènia, el rei Joan-Simbaci d'Ànion es va sentir obligat a cedir les seves terres, i en 1022 va prometre el seu regne als romans d'Orient després de la seva mort. No obstant això, després de la mort de Joan-Simbaci en 1041, el seu successor, Gaguik II, es va negar a lliurar Ànion i la resistència va continuar fins a 1045, quan el seu regne, ple d'amenaces internes i externes, finalment va ser pres per les forces romanes d'Orient.Bournoutian. Concise History, p. 87.
Història miniatura|esquerra|Emirat d'Armènia sota el govern àrab, abans de l'establiment de la dinastia bagràtida L'afebliment de l'Imperi Sassànida al va portar al sorgiment d'un altre poder regional, els àrabs musulmans. Els omeies havien conquerit grans extensions de territori a l'Orient Pròxim i, girant al nord, va començar a llançar incursions periòdiques sobre el territori d'Armènia l'any 640. Teodor Reixtuní, el curopalata armeni, va signar un tractat de pau amb el califat, tot i que la continuació de la guerra amb els àrabs i romans d'Orient aviat conduïren a una major destrucció arreu d'Armènia. El 661, els líders d'Armènia van acordar presentar sota el domini musulmà, mentre que aquest últim va reconèixer Gregori I Mamiconi de la poderosa família de nakharark Mamiconis com Ishkhan (príncep) d'Armènia. Conegut com "al-Arminiya" amb la seva capital a Dvin, la província va ser dirigida per un ostikan o governador.
No obstant això, el govern omeia a Armènia va créixer en crueltat a principis de la dècada de 700. Les revoltes contra els àrabs s'estengueren al llarg d'Armènia fins al 705, quan sota el pretext de la reunió de negociacions, l'ostikan àrab de Nakhtxivan massacrà gairebé tota la noblesa armènia.Ter-Ghevondyan. Arab Emirates, p. 44. Els àrabs van tractar de conciliar amb els armenis, però la percepció dels imposts alts, l'empobriment del país a causa de la manca de comerç regional, i la preferència dels Omeies per la família Bagratuní en comptes dels Mamiconis (altres famílies notables inclouen els Arzerunis, Camsaracans i Reixtuní) ho impedí. Aprofitant la caiguda dels omeies pels abbàssides, fou concebuda una segona rebel·lió encara que també fracassà en part a causa de la tensa relació entre les famílies Bagratuní i Mamiconi. El fracàs de la revolta també originà la desintegració gairebé total de la casa Mamiconi que perdé el control de la major part de la terra (els membres de la casa dels Arzerunis s'escaparen i s'establiren a Baspracània).
Una tercera i última rebel·lió, derivades de queixes similars a les del segon, es va posar en marxa l'any 774, sota el lideratge de Musel IV Mamiconi i amb el suport d'altres nakharark. Els àrabs abbàssida, però, van entrar a Armènia amb un exèrcit de 30.000 homes i decididament aixafar la rebel·lió i els seus instigadors en la batalla de Bagrevand el 24 d'abril de 775, deixant un buit amb l'única família en gran part intacta, els Bagratunís.Ter-Ghevondyan. Arab Emirates, p. 45.
Ascens del bagràtides La família Bagratuní havia fet tot el possible per millorar les seves relacions amb la califes abbàssides des que prengueren el poder l'any 750. Els abbàssides sempre havien tractat les maniobres de la família amb sospita, però a principis de la dècada de 770 la relació entre tots dos va millorar dràsticament: Els membres de la família Bagratuní aviat fou percebuda com la líder dels armenis de la regióBournoutian. Concise History, p. 74. Passada la tercera revolta, en què els Bagratunís havien escollit no participar-hi, i la dispersió de diverses de les cases principesques, la família es va quedar sense grans rivals. No obstant això, les oportunitats immediates per a prendre el control total de la regió es va veure complicada per la immigració àrab a Armènia i el nomenament d'emirs pel califa per governar els districtes administratius de nova creació (emirats). Afortunadament per als armenis, el nombre d'àrabs que residien a Armènia mai va créixer en nombre per formar una majoria ni els emirats foren totalment subordinat al califa.Bournoutian. Concise History, p. 74-75. L'historiador George Bournoutian observa, "la fragmentació de l'autoritat àrab proporcionà l'oportunitat perquè el ressorgiment de la família Bagratuní encapçalada per Asoci IV Bagratuní (el menjador de carn).Bournoutian. Concise History, p. 75.
Asoci va començar a annexar les terres que abans pertanyien als Mamiconis i van fer campanya activament contra els emirs com un senyal de la seva lleialtat al Califat, que en 804 li va atorgar el títol d'ishkhan.Ter-Ghevondyan. Arab Emirates, p. 68-69. A la seva mort en 826, Asoci llegà la seva terra a dos dels seus fills: El major, Bagrat Bagratuní va rebre Taron i Sassun i va heretar el prestigiós títol de ishkhanats ishkhan, o príncep dels prínceps, mentre que el seu germà, Simbaci I el Màrtir, va esdevenir el sparapet de Sper i Taik.
Els germans, però, no van ser capaços de resoldre les seves diferències entre si ni són capaços de formar un front unit contra els musulmans. Una nova rebel·lió armènia contra el domini àrab va esclatar en 850 dirigit per Bagrat i Asoci Artzruni de Baspracània però com rebel·lions anteriors, va fallar: un exèrcit àrab liderat pel general turc Bogha al-Khabir capturà Bagrat, Simbaci i altres prínceps armenis i sufocà brutalment la rebel·lió.Ter-Ghevondyan. Arab Emirates, p. 83-86.
Establiment del regne miniatura|Ascens del Regne d'Armènia sota la dinastia bagràtida En 867 s'havien invertit fortunes armènies amb l'adhesió de l'emperador romà Basili el Macedoni, a qui les reeixides campanyes militars contra els àrabs debilitaren el Califat Abbàssida a Armènia. En 857, Simbaci VIII Bagratuní havia estat succeït pel seu fill Asoci I el gran, qui li va donar un enfocament mesurat per reconquerir gradualment antics territoris en poder dels àrabs. Va assumir el títol de Príncep de prínceps en 862 i va nomenar al seu germà Abas sparapet, quan van començar a empènyer als àrabs des de la seva base a Taik. Els seus esforços inicials per expulsar l'ostikan d'Armènia fracassà, encara que això no va dissuadir en l'aprofitament de la rivalitat entre àrabs i romans d'Orient. Arakelyan, Babken N. «Աշոտ Ա» (Asoci I). Soviet Armenian Encyclopedia. vol. i. Yerevan: Armenian SSR: Armenian Academy of Sciences, 1974, p. 486-487.
Al principi, va ser festejada per una Constantinoble desesperada per assegurar el seu flanc oriental per dirigir tota la seva força contra els àrabs, tot i que Asoci declarat la seva lleialtat a l'imperi, els líders romans d'Orient van continuar la seva demanda de molts anys que l'Església armènia fer concessions religioses a l'Església Ortodoxa Oriental.Garsoian. "The Independent Kingdoms of Medieval Armenia" in The Armenian People from Ancient to Modern Times, Volume I, The Dynastic Periods: From Antiquity to the Fourteenth Century. Richard G. Hovannisian (Ed.) Nova York: Palgrave Macmillan, 1997, p. 146. Es convocà un sínode dels líders de l'església armènia i s'envià una missiva carregada de redacció equívoca a Constantinoble va ser capaç de mantenir un acord temporal entre les dues esglésies. En qualsevol cas, les diferències religioses importaven poc als romans d'Orient amb relació a l'amenaça dels àrabs.Garsoian. "Independent Kingdoms", p. 147. En 884, el califa Al-Mútamid, en resposta a les demandes dels prínceps armenis i líders religiosos i, més important, els riscos de seguretat si Armènia queia en l'òrbita romana d'Orient, va enviar una corona d'Asoci, reconeixent-lo com a rei. Aquest fet no va passar desapercebut per a Basili, que va enviar igualment una corona a Asoci. Asoci va traslladar el seu tron a la fortalesa de la ciutat de Bagaran i va ser aquí on es va celebrar la cerimònia de la seva coronació en algun moment l'any 884 o 885.
Per tant, Asoci va restaurar la monarquia armènia i va esdevenir el primer rei d'Armènia des de 428.Toumanoff, Cyril. "The Bagratids." Iranica Va obtenir el favor tant dels romans d'Orient i els àrabs, però en última instància, va mostrar lleialtat a Basili i va optar per concloure una aliança amb els romans d'Orient l'any 885. Asoci No va ser l'únic príncep armeni de la regió (altres principats existien en Siunia, Baspracània i Taron) Encara va enviar el ple suport dels altres prínceps que van reconèixer la seva autoritat en el seu esdevenir del rei.Grigoryan. Principality of Taron, p. 116-117. En la seva condició de rei, seva autoritat també portar als veïns estats de Geòrgia, Albània del Caucas i diversos dels emirats àrabs. El regnat d'Asoci va ser breu i després de la seva mort en 890, va ser succeït pel seu fill Simbaci I.
Simbaci I miniatura|El regne de Baspracània format el 908 Simbaci I fou coronat rei en 892, després d'un breu intent del seu oncle Abas per interrompre la seva successió al tron. Simbaci continuà la política del seu pare mantenint relacions cordials amb Constantinoble, però va romandre conscient dels temors de l'aliança entre armenis i romans d'Orient dels àrabs. Parlant amb l'ostikan Muhàmmad ibn Abi-s-Saj al-Afxín, Simbaci el va convèncer que l'aliança no només seria per al doble benefici de Constantinoble i Armènia, sinó que també treballen pel favor econòmic dels àrabs.Ter-Ghevondyan. Arab Emirates, p. 242. Simbaci també va aconseguir una important victòria quan el 21 d'abril de 892 conquerí la ciutat de Dvin als àrabs.