El Partit Laborista Israelià () fou un partit polític d'Israel, actiu entre 1968 i 2024. La seva línia ideològica era sionista i de centreesquerra. Era membre de la Internacional Socialista i observador en el Partit Socialista Europeu. El socialisme sionista, expressat en diferents candidatures al llarg de la història ha estat fonamental per consolidar l'estat d'Israel i és el moviment polític que més anys ha governat fent-ho ininterrompudament de 1948 fins a 1977.
El 30 de juny de 2024, sota el lideratge de Yair Golan, el partit va acordar fusionar-se amb el Nou Moviment - Mérets per formar un nou partit, Els Demòcrates. Segons l'acord, Méretsi Labor continuen com a entitats corporatives i pressupostàries separades, i les seves faccions a la Histadrut, els consells municipals i altres òrgans aliens a la Kenésset no s'unificaran en aquesta fase, però cooperaran.
Història Les bases per a la formació del Partit Laborista israelià es van posar poc abans de les eleccions de 1965 quan el Mapai, el principal partit d'esquerra del país va formar una aliança amb Ahdut ha-Avodà. L'aliança va ser un intent del Mapai per a apuntalar els resultats del partit, després d'una escissió de vuit membres de la Kenésset (al voltant d'una cinquena part de la facció Mapai a la Kenésset), dirigit per David Ben-Gurion per a formar un nou partit, Rafi, en protesta pel fracàs del Mapai d'aprovar un canvi al sistema de representació electoral proporcional. L'aliança, anomenada l'Alineació va obtenir 45 escons a les eleccions, i va ser capaç de formar govern en coalició amb el Partit Nacional Religiós, Mapam, els Liberals Independents, Poalé Agudat Israel, Progrés i Desenvolupament i Cooperació i Germandat.
El 23 de gener de 1968, Mapai, Ahdut ha-Avodà i Rafi (a excepció de Ben-Gurion, que van formar la Llista Nacional en protesta) es van fusionar en el Partit Laborista Israelià. El 28 de gener de 1969, el partit es va aliar amb Mapam, l'aliança va passar a ser coneguda com l'Alineació.
El partit es va veure embolicat en diversos casos de corrupció, que van provocar la dimissió de Peres en 1977 i va passar a l'oposició per primer cop després de les eleccions de 1977.
Amb Peres encara al capdavant del partit, les eleccions de 1984 va resultar en punt mort. Encara que l'Alineació va obtenir 44 escons i Likkud 41, no va poder reunir prou suport dels partits més petits per formar un govern (el partit més gran següent tenia només cinc escons, i dos dels petits partits d'esquerra, Hadaix i Llista Progressista per la Pau. no eren vistos com a potencials socis de la coalició, degut a les seves posicions radicals). Per la seva banda, Likkud es va trobar en la mateixa situació (era impossible treballar amb Kakh). El resultat va ser una gran coalició de l'Alineació, el Likkud, el Partit Nacional Religiós, Agudat Israel, Xas, Moraixà, Xinnuy i Ómets (que més tard es va fusionar amb el Likkud). Amb 97 escons, va ser la coalició més gran en la història política d'Israel, a part dels governs d'unitat nacional.
El resultat de les eleccions de 1988 també va ser ambigu, Likkud va obtenir 40 escons i l'Alineació 39. Es va formar un altre acord de repartiment de poder i la nova coalició comptava amb 97 membres, integrada pel Likkud, l'Alineació, el Partit Nacional Religiós, Xas, Agudat Israel i Déguel ha-Torà. Peres es va anar significant cada vegada més com partidari d'una pau negociada entre Israel i els àrabs, que inclogués concessions als palestins; tals postures van acabar per provocar que el 1990 Peres fes una oferta per poder governar en solitari a través de la creació d'una coalició de 61 escons amb els ultra-ortodoxos Xas, Agudat Israel i Déguel ha-Torà i els esquerrans Mapam, Rats i Xinnuy. Finalment, l'oferta no va quallar i l'Alineació va ser expulsada de la coalició els últims dos anys del mandat de la Kenésset. El partit també va perdre un escó, Efraim Gur, que va crear la Unitat per a la Pau i Immigració abans d'ingressar al Likkud. L'afer fou conegut a Israel com "el joc brut".
El 7 d'octubre de 1991, l'Alineació es va fusionar formalment amb el Partit Laborista Israelià i va deixar d'existir.
Després de l'assassinat del Primer Ministre d'Israel Yitshaq Rabín al final d'una manifestació en suport dels Acords d'Oslo, el successor temporal de Rabín, Ximon Peres, va decidir convocar eleccions anticipades per tal de donar al govern un mandat per avançar en el procés de pau. Els mesos previs a les eleccions es van veure marcats per una sèrie d'atacs terroristes de Hamàs a Israel. Després que el Shin Bet assassinés el líder militar de Hamàs, Yahya Ayyash, el 5 de gener de 1996, Mohammed Deif, ara comandant de les brigades Izz ad-Din al-Qassam, va organitzar una campanya de bombardejos dins d'Israel com a represàlia, incloent-hi els atemptats suïcides del Centre Dizengoff i els atemptats amb bomba a l'autobús de la carretera de Jaffa.
Després de la derrota a les eleccions legislatives d'Israel de 1996, Ximon Peres va renunciar a la direcció del partit i Ehud Barak va ser elegit líder del Partit Laborista el 3 de juny de 1997.
El 6 d'abril, després de les eleccions legislatives d'Israel de 2006, el president Moixé Qatsav va demanar formalment a Ehud Olmert de Kadima que formés un govern que el designés oficialment com a primer ministre. Es va formar un govern de coalició format per Kadima, laboristes, Xas i Guil. A l'octubre de 2006, amb la coalició sacsejada després de la Guerra del Líban de 2006, Olmert va portar també al govern l'extrema dreta de Yisrael Beiteinu, que va abandonar la coalició el gener de 2008 en protesta per les converses de pau amb l'Autoritat Nacional Palestina. El Partit Laborista amenaçà amb fer caure el govern si Olmert dimitia després de les investigacions policials sobre presumpta corrupció durant els seus mandats com a ministre i com a alcalde de Jerusalem i va presentar la seva renúncia a Peres el 21 de setembre de 2008. El 23 de setembre de 2008, Peres va demanar a Tzipi Livni, líder de Kadima, que formés un nou govern, però no ho va aconseguir i es va haver de convocar eleccions anticipades.
A les eleccions de 2009 el partit laborista va obtenir 13 escons i va entrar al govern dins la coalició de partits conservadors creada per Binyamín Netanyahu, però el seu carismàtic líder Ehud Barak va abandonar el partit el gener de 2011 i va crear un nou partit anomenat Independència, amb 4 diputats més, que abandonaren el grup a la Kenésset i entraren al govern, propiciant que el Partit Laborista deixés de donar suport al govern conservador quan el seu grup parlamentari el formaven 8 diputats.
A les eleccions de 2013 aconseguiren 15 diputats. A les eleccions anticipades de 2015, els laboristes es presentaren en coalició amb Ha-Tenuà de Tsippi Livni (que ja tenia 6 escons a la Kenésset), sota el nom de Unió Sionista. Encara que encapçalaven la major part dels sondeigs, quedaren segons darrere el Likkud, amb 24 escons.
El partit va entrar al govern de coalició sorgit de les eleccions legislatives d'Israel de 2020 que va encapçalar el Likkud amb el nou partit centrista Blau i Blanc liderat per Benny Gantz, però el govern no va aconseguir aprovar els pressupostos i es van avançar les eleccions al 23 de març de 2021. Amir Peretz va anunciar que no es presentaria a la reelecció i Merav Michaeli va ser escollida per liderar el Partit Laborista el 24 de gener de 2021.
Després de les eleccions legislatives d'Israel de 2021, s'arribà a un acord de govern de Yamina, Yesh Atid, Blau i Blanc, Partit Laborista, Yisrael Beiteinu, Nova Esperança, Mérets, i la Llista Àrab Unida que preveia que Naftali Bennett de Yamina seria primer ministre fins al 27 d'agost de 2023, moment en què Yair Lapid de Yesh Atid agafaria el relleu com a primer ministre i que l'acció de govern se centraria en l'economia i en temes socials, emfatitzant la recuperació després de la Pandèmia de COVID-19. El 30 de juny de 2022, després de l'agreujament de les diferències entre els partits del govern i de patir algunes desercions que els feren perdre la majoria parlamentària, la Kenésset va aprovar la seva dissolució i convocatòria d'eleccions anticipades.
El 28 de maig de 2024 Yair Golan, diputat de Mérets fins que el partit no va aconseguir superar el llindar electoral a les eleccions legislatives d'Israel de 2022, va guanyar les eleccions primàries del Partit Laborista amb el 95% dels vots amb l'objectiu de liderar el Partit Laborista i conduir a la unificació del camp liberal-democràtic, i el 30 de juny de 2024, sota el lideratge de Golan, el partit va acordar fusionar-se amb Mérets per formar un nou partit, Els Demòcrates. L'acord es va ratificar en una convenció de delegats de Mérets i el Partit Laborista el 12 de juliol de 2024. Segons l'acord, Mérets i els Laboristes continuen com a entitats corporatives i pressupostàries separades, i les seves faccions a la Histadrut, els consells municipals i altres òrgans aliens a la Kenésset no s'unificaran en aquesta fase, però cooperaran.
Líders del partit
Líder Inici Final Primer ministre 1 70px Leví Eixkol 1968 1969 1963–1969 2 70px Golda Meïr 1969 1974 1969–1974 3 70px Yitshaq Rabín 1974 1977 1974–1977 4 70px Shimon Peres 1977 1992 1984–1986 (3) 70px Yitshaq Rabín 1992 1995 1992–1995 (4) 70px Shimon Peres 1995 1997 1995–1996 5 70px Ehud Barak 1997 2001 1999–2001 6 58px Binyamin Ben-Eliezer 2001 2002
Líder Inici Final 7 58px Amram Mitzna 2002 2003 (4) 58px Shimon Peres 2003 2005 8 58px Amir Peretz 2005 2007 (5) 58px Ehud Barak 2007 2011 9 58px Shelly Yachimovich 2011 2013 10 58px Isaac Herzog 2013 2017 11 58px Avi Gabbay 2017 2019 (8) 58px Amir Peretz 2019 2021 12 58px Merav Michaeli 2021 2024 13 58px Yair Golan 2024 2024
Resultats electorals en les eleccions a la Kenésset Aquests són els resultats electorals aconseguits pel Partit Laborista o per les coalicions de les quals formava part. Es mostren els escons aconseguits per la coalició i els que han correspost al partit. Elecció Coalició Vots % Escons coalició +/–Escons partit+/– Líder Govern/oposició1969L'Alineació632.135 (#1)46,2 11 -Golda Meïr 1973L'Alineació621.183 (#1)39,6 5 5Golda Meïr 1977L'Alineació430,023 (#2)24.6 19 17Ximon Peres 1981L'Alineació708,536 (#2)36.9 15 11Ximon Peres 1984L'Alineació724.074 (#1)34,9 3 5Ximon Peres 1988L'Alineació685,363 (#2)30.0 57Ximon Peres 1992 -906.810 (#1)34,7 - - 5Yitshaq Rabbín 1996 -818.741 (#1)26,8 - - 10Ximon Peres 1999Un Israel670.484 (#1)20,3 -11Ehud Barak 2003Laborista-Meimad455.183 (#2)14,5 75Amram Mitzna2006Laborista-Meimad472.366 (#2)15,1Amir Peretz 2009 -334.900 (#4)9,9 - -5Ehud Barak 2013 -432.118 (#3)11,4 - - 2Shelly Yachimovich 2015Unió Sionista786.313 (#2)18,7 3 3Isaac Herzog abril 2019 -190.870 (#6)4,43 - - 12Avi Gabbay setembre 2019Laborista-Guéixer212.782 (#8)4,80 - 1Amir Peretz 2020Laborista-Guéixer-Mérets267.480 (#6)5,83 4 2Amir Peretz 2021 -268.767 (#6)6,09 - - 4Merav Michaeli 2022 -175.922 (#10)3,69 - - 3Merav Michaeli
Referències
Categoria:Partits polítics israelians d'esquerres Israel Categoria:Partits polítics d'Israel desapareguts