La noció de pensament de l'Índia fa referència a les diverses escoles (en sànscrit: dàrxanes) i doctrines filosòfiques i espirituals (dharma) originàries del subcontinent indi, com l'hinduisme, el budisme, el jainisme, etc. Totes procedeixen del tronc comú que són els texts vèdics i, precisament, es classifiquen segons consideren els Vedes com a font principal de llurs estudis (són les escoles dites ortodoxes o àstika) i aquelles que no (heterodoxes o nàstika).

Tenint el mateix origen o estant vinculades entre si, totes aquestes filosofies tenen la noció subjacent comuna del dharma i també tracten d'explicar l'assoliment de l'alliberament espiritual de manera similar. Es van formalitzar principalment entre l'any 1000 aC fins a uns quants segles dC, amb comentaris i reformes contínues que arriben fins al .

La competència entre les diferents escoles va ser intensa durant els seus anys de formació, especialment entre els 800 aC i el 200 dC. Algunes filosofies, com la jainista, la budista, la xivaïta i l'Advaita Vedanta han sobreviscut, mentre que d'altres, com la samkhya i l'ajivika, han desaparegut.

Una característica d'aquestes escoles és que es pot pertànyer a l'una i estar d'acord amb les altres. Un exemple d'això últim és el jainisme, no vèdic, i les escoles vèdiques samkhya, que tenen idees semblants sobre el pluralisme; un exemple en serien la dvaita i les escoles advaita, que són vèdiques. Tanmateix, cada escola conté subtils diferències.

El terme sànscrit més o menys equivalent a 'filòsof' és dārśanika, 'el qui està familiaritzat amb les escoles de pensament' o dàrxanes.Apte, p. 497.

Temes comuns El pensament indi parteix del supòsit que hi ha un ordre universal subjacent i unitari, que és omnipresent i omniscient. Tots els grans fenòmens com els observats en la natura, el destí, successos, etc., serien els resultats d'aquest ordre. La primera menció d'aquesta figura es fa al Rig Veda (entre el 1400 i el 1100 aC), que parla del braman o força creadora universal i transcendent. També es parla del concepte de ṛta, traduït per Gavin Flood com a 'justícia' o 'ordre còsmic i social'.Flood, p. 45, 47.

Així, els esforços de les diverses escoles es van concentrar en l'explicació d'aquest ordre, amb l'objectiu pràctic de comprendre com s'ha de conduir la vida. Els escriptors indis tenien el costum d'explicar, a l'inici de les obres filosòfiques, la utilitat dels seus estudis en relació amb el seu valor pràctic i aplicable (purusartha).Chatterjee i Datta, p. 12.

Períodes i escoles Anterior al 1500 aC: el vedisme. 500 aC: jainisme, budisme, Bhagavad Gita, Manu Smriti. 300 aC: aparició de les dàrshanes ortodoxes. 200 dC: Nagarjuna i el sorgiment del budisme mahayana. 600 dC: Shankaracharya i aparició del vedanta. Posterior al 900 dC: desenvolupament d'altres escoles vèdiques: visishtadvaita, dvaita, etc.

La filosofia hindú clàssica pot agrupar-se en dues categories: les escoles "ortodoxes" (àstika) i les "heterodoxes" (nàstika), que no accepten l'autoritat dels Veda.Chatterjee i Datta, p. 5.

Les escoles ortodoxes (àstika) Moltes tradicions doctrinals índies es van codificar durant l'època medieval bramanica-sànscrita, i s'establí una llista estàndard de sis escoles (darsanes) ortodoxes (àstika), les "sis filosofies" (trist-darśana), que totes tenen el Veda com a font de referència fonamental:Flood, op. cit., p. 231–232.Michaels, p. 264. Nyaya, l'escola de la lògica. Vaisesika, l'escola atomista. Samkhya, l'escola de l'enumeració. Ioga, l'escola de Patanjali (que assumeix la metafísica de la samkhya). Mimamsa, la tradició vèdica de l'exegesi, amb un èmfasi especial en els rituals vèdics. Vedanta (també anomenada uttar mimamsa), en la tradició dels Upanixad, que fa èmfasi en la filosofia vèdica.

Aquestes s'agrupen, sovint, en tres grups per dues raons, històriques i conceptuals: nyaya-vaisesika, samkhya-ioga i mimamsa-vedanta.

Els sis sistemes esmentats no són els únics sistemes ortodoxos, sinó els principals, i hi ha altres escoles ortodoxes, com l'escola gramàtica.

L'escola del vedanta es divideix en sis subescoles: Advaita Vedanta (monisme/no-dualisme), visistadvaita (completament dins el monisme), dvaita (dualisme), dvaitadvaita (dualisme/no-dualisme), suddhadvaita i les escoles Achintya Bheda Abheda.

Nyaya L'escola de Nyaya (sànscrit: न्याय) de l'especulació filosòfica es basa en un text anomenat Nyaya Sutra. Estava composta per Gautama Aksapada (no confongueu amb Siddhartha Gautama, el fundador del budisme), al quart o cinquè segle aC. La important contribució d'aquesta escola és la seva metodologia. Es basa en un sistema de lògica que més tard va ser adoptat per la majoria de les altres escoles de l'Índia (ortodoxes o no).

Nyaya, però, no és merament una lògica del seu propi servei. Els seus seguidors creuen que l'obtenció de coneixement vàlid és l'única manera d'aconseguir l'alliberament del sofriment. Segons l'escola nyaya, hi ha quatre fonts de coneixement (pramana): la percepció, la inferència, la comparació i el testimoni. Tanmateix, els coneixements obtinguts amb aquests mètodes encara poden ser vàlids o no vàlids. En cert sentit, nyaya és probablement el que més s'aproxima a la filosofia occidental epistemològica.

Vaisesika El sistema vaisesika (sànscrit: वैशेषिक, vaiśeṣika), fundat pel savi Kanada, postula un pluralisme atòmic. Segons els preceptes d'aquesta escola de pensament, tots els objectes de l'univers físic, material de substàncies, són reductibles a un nombre d'àtoms (anu), amb excepció de les cinc substàncies intangibles: temps, espai, l'èter (akaix), l'esperit i l'ànima. Els àtoms que constitueixen les primeres matèries són àtoms de foc, terra, aire i aigua. El vaisesika creu que Déu va crear el món, no ex nihilo, sinó per l'organització de les substàncies existents, i que el funcionament dels àtoms es regeix per la voluntat de l'Ésser Suprem. Per tant, és una forma d'atomisme teista.

Encara que els sistemes vaisesika i nyaya es van desenvolupar de manera independent, a causa de les seves teories metafísiques estretament relacionades, tots dos han acabat per fusionar-se. En la seva forma clàssica, però, l'escola de nyaya difereix de la vaisesika en un punt crucial: on la primera accepta quatre fonts de coneixement vàlid, la segona únicament accepta la percepció i la inferència.

Samkhya Samkhya (sànscrit: सांख्य, samkhya), que és generalment considerat com el més antic dels sistemes filosòfics de l'Índia, va ser fundat al per Kapila, o 3 segles abans, d'acord amb A. Daniélou, la qual cosa indica que n'hi ha un resum en llengua tàmil, el Manimékhalaï (o diversos resums, ja que n'hi ha diverses versions). És històricament la primera descripció coneguda del model de l'univers, tant científica com transcendent. Quant a la seva filosofia, concep l'univers etern que consta de tres realitats: el principi de l'espai (akashi), el principi de la intel·ligència (purusha) i el principi de la natura (prakitri).

Aquest model ha estat prou ràpid a restringir-se en diverses versions, incloses les quatre principals religions de l'Índia antiga, l'hinduisme, el budisme, el jainisme i el xivaisme, que es mantenen com a monistes o dualistes segons les versions del model, mentre que hi afegeixen un aspecte religiós.

El purusha ('ànima') és la més conscient, estable i lliure de totes les qualitats. Són els silenciosos espectadors de la prakriti ('matèria' o 'natura'), que consta de tres disposicions: sattva, el principi de regularitat, de manteniment de l'evolució, rajas, el principi d'activitat i tamas o la virtut del principi de frenada, la passió i la ignorància. Quan la relació d'aquests es trenca, el món evoluciona cap a la seva fi. Aquesta interrupció es deu a la proximitat de purusha i prakriti. L'alliberament (kaivalya), aleshores, és fer realitat la diferència entre els dos principis.

En el Bhagavad Gita, la filosofia samkhya es converteix en un no-dualista veure Prakriti, la creació i les criatures, com l'extensió de materials Purusha Associat Déu, que passarà pels maies (o il·lusió que engendri un compromís). També prenem nota que Purusha i Prakriti són dos diferents tipus d'energia i mútuament Prakriti, la natura és femenina, Purusha, l'ànima és essencialment masculina. Aquesta distinció ha donat lloc a nombroses i complexes elaboracions filosòfiques que abunden en les ciències de la ioga. L'assoliment es pot fer només per si mateix l'alliberament de Prakriti, que porta a la foscor de la ignorància no s'ha de confondre amb Purusha.

Es tracta d'una filosofia dualista. Però hi ha diferències entre el Samkhya i les formes de dualisme occidental. A Occident, és la distinció fonamental entre cos i ment. En Samkhya, però, és en l'ànima (Purusha) i la matèria, i la segona incorpora el que els occidentals anomenen l'"esperit". Això significa que l'ànima com el Samkhya entendre és més transcendent que l'"esperit" bastant a prop del que els occidentals com escoltar la paraula "ànima". Això ho fa explícitament una filosofia religiosa.

Ioga El sistema del ioga és anònim, hi han participat moltes persones desenvolupant i perfeccionant la pràctica i la teoria, i ambdues s'han transmès oralment durant segles. Patanjali és considerat el presumpte compilador del Ioga sutra, una de les sis dàrsanes o escoles de coneixement principals de la filosofia hindú. La diferència més significativa és que l'escola de ioga inclou no només el concepte d'Ishvara (Déu o personal) a la seva visió metafísica del món, que la Samkhya no, sinó també Ishvara confirma com un dels models en els quals meditar. L'objectiu de l'ensenyament de ioga és aconseguir l'alliberament dels envasos que causen patiment. El seguidor de ioga s'anomena iogui.

Hatha Ioga Postura sobre el cap.

El sistema de ioga es basa en un conjunt d'exercicis que té com a objectiu augmentar gradualment el control físic i mental de si mateix, fins a l'alliberament d'una major consciència, es pot distingir entre el Purusha i Prakriti. El iogui assoleix l'alliberament i s'adona de la seva veritable natura. El ioga que es coneix a Occident és un derivat refinat i, sovint, el seu contingut espiritual. Hatha Ioga tantra pres per desenvolupar el concepte de l'energia prana cos diu que opera a través dels òrgans intangibles anomenats Chakra. Aquests set cossos porten a la captura de prana (o energia), expressada en cadascun dels kundalini (energia interna). Es diuen: muladhara (en l'anus, el seu element és la terra), svâdishtana (en els genitals, el seu element és l'aigua), manipûraka (en l'estómac, el seu element és foc), Anahata (en el fons, el seu element és el vent), vishuddha (a la gola, el seu element és l'èter o el buit), Ajna (entre els ulls, l'element és el pensament) i Sahasrara (per sobre del crani, que correspon a la posada en llibertat). En cas que la pràctica és en essència: Per a la pràctica de la postura i el pranayama, podem parlar d'Hatha Ioga. Per a la circulació del prana a través del sushumna nadi, la posada en marxa dels chakres, es pot parlar del Kundalini Ioga.

Bhakti Ioga Devoció floral

El Bhakti Ioga és la devoció i el culte d'adoració d'un Déu amorós personals - el Bhakti - forma part de la majoria de les tradicions religioses. En l'hinduisme, també, trobem des del principi. Entre les primeres escoles per advocar, va trobar que de Vira-Shaiva, al . El seu fundador, basava (1125-1167), rebutja el sistema de castes que nega la supremacia dels bramans, condemna els sacrificis ritual, accepta en la seva escola a les dones i va insistir en Bhakti i l'adoració d'un déu Siva. Els seus alumnes anomenats shaivas viral, el que significa "els devots de Xiva."