Els Demòcrates Federalistes Independents (DéFI), antigament Federalistes Demòcrates Francòfons (FDF) i fins a 2010 anomenat Front Democràtic dels Francòfons de Brussel·les és un partit polític belga.

Història El partit fou creat a Brussel·les l'11 de maig de 1964 com a reacció dels francòfons brussel·lesos a l'establiment de les fronteres lingüístiques de 1963. El seu objectiu era defensar els drets i interessos de la gent de parla francesa de la Regió de Brussel·les-Capital i al Brabant Flamenc, encara que també es va intentar implantar al Brabant Való i a Hainaut a les eleccions legislatives belgues de 1991. Durant un temps va col·laborar amb el partit Rassemblement Wallon, amb el que formà un mateix grup parlamentari i es presentaren plegats a les eleccions al Parlament europeu. Un dels fundadors i cap principal fou Roger Nols, antic burgmestre de Schaerbeek.

miniatura|dreat|Antic logotip De 1977 a 1980 el FDF participà en els governs federals belgues dirigits per Leo Tindemans i Wilfried Martens. Després de les eleccions legislatives belgues de 1978 es va formar un govern de transició encapçalat per Paul Vanden Boeynants fins que es va formar el 3 d'abril de 1979 el primer govern encapçalat per Wilfried Martens, format pel Partit Cristià Popular flamenc (CVP), el Partit Socialista francòfon (PS), el Partit Socialista flamenc (SP), el Partit Social Cristià való (PSC) i el FDF i que va caure el 23 de gener de 1980 quan el FDF va abandonar el govern.

Aliança amb el Parti Réformateur Libéral Després de la introducció de noves regles de finançament públic dels partits polítics, que han passat a dependre de la seva presència en el Senat, on només té un seient i no té la seguretat de conservar-lo, el 1992 es va federar amb el Parti Réformateur Libéral, i presentar-se plegats a les eleccions legislatives i regionals, però no a totes les municipals. El 24 de març de 2002, el FDF constituí el Mouvement Réformateur amb el PRL, el Moviment dels Ciutadans pel Canvi i el Partei für Freiheit und Fortschritt. El 19 de març de 2006, el president sortint Olivier Maingain fou reelegit com a cap davant la candidatura alternativa del burgmestre d'Oudergem, Didier Gosuin. El gener de 2010 va canviar el seu nom en Federalistes Demòcrates Francòfons i el logotip va ser modernitzat.Michelle Lamensch, «Le FDF change de nom et de logo», Le Soir, 24 de gener de 2010

Trencament de l'aliança amb MR El 25 de setembre de 2011 va rompre la seva aliança amb el MR, com que no acceptava el nou pacte de govern que preveia que la circumscripció de Brussel·les-Halle-Vilvoorde havia d'escindir-se i no annexar Brussel·les a territori flamenc.«Les FDF quittent le MR après 18 ans d'alliance», RTLinfo.be, 26 de setembre del 2011 Els Federalistes Demòcrates Francòfons (Fédéralistes Démocrates Francophones) es van presentar per primer cop a les eleccions legislatives belgues de 2014 obtenint dos escons.

Demòcrates Federalistes Independents El partit es va plantejar canviar el nom del partit i el nou nom, DéFI ("Dé" per demòcrates, "F" per federalistes i "I" per independents), es va oficialitzar el 13 de novembre de 2015.

François De Smet fou escollit líder del partit en desembre de 2019 després de la retirada d'Olivier Maingain, que havia estat president des de 1995. Amb la baixada del partit a les eleccions legislatives belgues de 2024 i les eleccions al Parlament Europeu de 2024, François De Smet va presentar la seva renúncia com a líder del partit, sent escollida Sophie Ronhonyi per rellevar-lo.

Resultats electorals Cambra de Representants Any Líder Vots % Escons +/− Govern 1965 Paul Brien 68,966 1.33 Nou 1968Albert Peeters 154,023 2.97 3 1971 286,639 5.43 2 1974 André Lagasse 301,303 5.73 4 1977Léon Defosset263,1044.72 1 1978Antoinette Spaak259,0194.68 1981 253,720 4.21 5 1985Georges Clerfayt 72,361 1.19 3 1987 71,338 1.16 1991 90,813 1.47 1995Olivier Maingain 623,250 10.26 1 1999 630,219 10.14 2003Dins del Mouvement Réformateur 2007 2010 2014Olivier Maingain 121,384 1.80 2 2019 150,394 2.22 2024 François De Smet 84,024 1.20 2

Parlament Europeu Any Líder Vots % Escons +/− Grup Total 1979 Antoinette Spaak 414,603 19.75 (#3) 7.62 Nou NI 1984 142,879 6.38 (#5) 2.50 2 − 1989 François Roelants du Vivier 85,867 3.83 (#5) 1.46 1994 Jean Gol 541,724 24.25 (#2) 9.08 1 ELDR 1999 Daniel Ducarme 624,445 26.99 (#1) 10.03 2004 ''Dins del Mouvement Réformateur 2009 2014 Cristina Coteanu 82,540 3.38 (#6) 1.23 − 2019 Benoit Cassart 144,555 5.92 (#6) 2.15 2024 Fabrice Van Dorpe 75,243 2.91 (#6) 1.05

Membres destacats Georges Clerfayt Lucien Outers Léon Defosset Didier Gosuin André Lagasse Olivier Maingain, Roger Nols Danielle Caron, François Persoons Basile Risopoulos François Roelants du Vivier Antoinette Spaak Bernard Clerfayt, Caroline Persoons,

Referències

Enllaços externs

Categoria:Partits polítics de Bèlgica Categoria:Partits polítics liberals Categoria:Brussel·les