miniatura|Venipuncions al canell d'un addicte a l'heroïna. La drogoaddicció o addicció a les drogues, és la condició de qui té la necessitat irrefrenable i freqüent de consumir una substància (en general una droga, malgrat el dany físic, psicològic, afectiu, emotiu o social que tal comportament pugui comportar-li com a conseqüència. És una síndrome generada per l'ús de la substància estupefaent i psicotropa, moltes de les quals letals, que sovint afecta la joventut.
Aquesta toxicomania és també un problema social en especial, per la conseqüència directa en l'ordre públic i sobre la despesa pública dels estats.
Moltes substàncies causen dependència, entre les més difoses hi ha la cocaïna, l'heroïna, amfetamina, el tabac i l'alcohol. S'anomena politoxicomania si el consum addicte és de més d'una substància.
S'estima que el 5,6 % de la població mundial entre les edats de 15 a 64 anys, o 185 milions de persones, consumeixen drogues il·lícites anualment.
La Classificació Internacional de Malalties (CIM) classifica la dependència de substàncies com un trastorn i un trastorn del comportament comportamental.Drs;
En el Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-5) (publicat el 2013), l'abús de substàncies i la dependència de substàncies van ser eliminats i substituïts pel diagnòstic únic de trastorns per ús de substàncies. Això es va fer perquè "la tolerància i l'abstinència que prèviament definien la dependència són, de fet, respostes molt normals als medicaments prescrits que afecten el sistema nerviós central i no indiquen necessàriament la presència d'una addicció."
Danys potencials La drogoaddicció afecta el sistema nerviós central que produeix canvis en l'humor, i en els nivells de consciència, de percepció i de les sensacions. Altres parts de l'organisme són afectades i algunes drogues sembla que facin més probable l'accés a altres tipus de drogues.Jaffe, J.H. (1975). Drug addiction and drug abuse. In L.S. Goodman & A. Gilman (Eds.) The pharmacological basis of therapeutics (5th ed.). New York: MacMillan. p. 284–324.
Història
miniatura|Menjadors d'opi (1868), pintura de Vasily Vereshchagin, Museu d'Arts de l'Uzbekistan, Taixkent. El fenomen de la drogoaddicció ha ocorregut fins a cert punt al llarg de la història registrada (vegeu Opi). Les pràctiques agrícoles modernes, les millores en l'accés a les drogues, els avenços en bioquímica i els augments espectaculars en la recomanació del consum de drogues per part dels professionals clínics han exacerbat el problema significativament al segle XX. La millora dels mitjans de fabricació d'agents biològics actius i la introducció de compostos sintètics, com el fentanil i la metamfetamina, també són factors que contribueixen a la drogoaddicció.
Durant tota la història dels Estats Units, algunes drogues han estat utilitzades per alguns membres de la població. En els primers anys del país, la major part del consum de drogues per part dels colons era d'alcohol o tabac.
El segle XIX va veure com el consum d'opi als EUA esdevenia molt més comú i popular. La Morfina va ser aïllada a principis del segle XIX i va ser prescrita habitualment pels metges, tant com a analgèsic com a suposada cura per a l'addicció a l'opi. En aquell moment, l'opinió mèdica prevalent era que el procés d'addicció es produïa a l'estómac i, per tant, es va hipotetitzar que els pacients no es tornarien addictes a la morfina si se'ls injectava mitjançant una xeringa hipodèrmica, i es va hipotetitzar a més que això podria potencialment curar l'addicció a l'opi. No obstant això, moltes persones sí que es van tornar addictes a la morfina. En particular, l'addicció a l'opi es va estendre entre els soldats que lluitaven a la Guerra Civil, els quals molt sovint requerien analgèsics i, per tant, els prescrivien morfina. A les dones també se'ls prescrivien opiacis molt sovint, i els opiacis s'anunciaven com a alleujament per als "problemes femenins".
Molts soldats a la Guerra del Vietnam van ser introduïts a l'heroïna i van desenvolupar una dependència de la substància que va sobreviure fins i tot quan van tornar als EUA. Els avenços tecnològics en els viatges van fer que aquesta creixent demanda d'heroïna als EUA pogués ser satisfeta. A més, a mesura que la tecnologia avançava, es van sintetitzar i descobrir més drogues, obrint noves vies cap a la dependència de substàncies.
Abstinència
L'abstinència és la reacció del cos a l'abstinència d'una substància de la qual una persona ha desenvolupat una síndrome de dependència. Quan s'ha desenvolupat la dependència, el cessament del consum de la substància produeix un estat desagradable, que promou el consum continuat de drogues mitjançant el reforçament negatiu; és a dir, la droga s'utilitza per escapar o evitar tornar a entrar en l'estat d'abstinència associat. L'estat d'abstinència pot incloure símptomes físics-somàtics (dependència física), símptomes emocionals-motivacionals (dependència psicològica) o ambdós. Poden sorgir desequilibris químics i hormonals si la substància no es reintrodueix. També pot resultar un estrès psicològic si la substància no es reintrodueix.
Els nadons també experimenten abstinència de substàncies, coneguda com a síndrome d'abstinència neonatal (SAN), que pot tenir efectes greus i potencialment mortals. L'addicció a drogues com l'alcohol en les mares gestants no només provoca el SAN, sinó també un seguit d'altres problemes que poden afectar contínuament el nadó al llarg de la seva vida.
Factors de risc miniatura|upright=2|Salut mental com a factor de risc per a la dependència o abús de drogues il·lícites
Potencial de dependència El potencial de dependència o responsabilitat per la dependència d'una droga varia d'una substància a una altra i d'un individu a un altre. La dosi, la freqüència, la farmacocinètica d'una substància en particular, la via d'administració i el temps són factors crítics per desenvolupar una dependència de drogues.
Un article a The Lancet va comparar el dany i la responsabilitat per la dependència de 20 drogues, utilitzant una escala de zero a tres per a la dependència física, la dependència psicològica i el plaer per crear una puntuació mitjana per a la dependència. Els resultats seleccionats es poden veure al gràfic següent.
Droga Mitjana Plaer Dependència psicològica Dependència física Heroïna/Morfina 3.00 3.0 3.0 3.0 Cocaïna 2.39 3.0 2.8 1.3 Tabac 2.21 2.3 2.6 1.8 Barbitúrics 2,01 2,0 2,2 1,8 Alcohol 1,93 2,3 1,9 1,6Ketamina 1,54 1,9 1,7 1,0 Benzodiazepines 1,83 1,7 2,1 1,8 Amfetamina 1,67 2,0 1,9 1,1 Cànnabis 1,51 1,9 1,7 0,8 Èxtasi 1,13 1,5 1,2 0.7
Índex de captura Les taxes (o índex) de captura enumeren el percentatge d'usuaris que van informar que s'havien tornat dependents de la seva droga respectiva en algun moment.}
Droga % d'usuaris Cànnabis 9%Cafeïna9% Alcohol 15,4% Cocaïna 16,7% Heroïna 23,1% Tabac 31,9%
Mecanismes Biomoleculars Dependència Psicològica S'han identificat dos factors que tenen un paper fonamental en la dependència psicològica: el neuropèptid "factor alliberador de corticotropina" (CRF) i el factor de transcripció gènica CREB (cAMP response element-binding protein). El nucli accumbens (NAcc) és una estructura cerebral que ha estat implicada en el component psicològic de la dependència de drogues. Al NAcc, el CREB és activat per l'Monofosfat d'adenosina cíclic (AMPc) immediatament després d'una pujada (efecte màxim de la droga) i desencadena canvis en l'expressió gènica que afecten proteïnes com la dinorfina; els pèptids de dinorfina redueixen l'alliberament de dopamina al NAcc mitjançant la inhibició temporal de la via de recompensa. Una activació sostinguda del CREB, per tant, obliga a prendre una dosi més gran per aconseguir el mateix efecte. A més, deixa l'usuari amb una sensació general de depressió i insatisfacció, i incapaç de trobar plaer en activitats prèviament agradables, fet que sovint condueix a un retorn a la droga per obtenir una altra dosi.AJ Giannini, RQ Quinones, DM Martin. Role of beta-endorphin and cAMP in addiction and mania. Society for Neuroscience Abstracts. 15:149, 1998.
A més del CREB, s'ha plantejat la hipòtesi que els mecanismes d'estrès tenen un paper en la dependència. Koob i Kreek han suggerit que durant el consum de drogues, el CRF (factor alliberador de corticotropina) activa l'eix hipotalàmic-hipofisiari-adrenal (eix HPA) i altres sistemes d'estrès a l'amígdala estesa. Aquesta activació influeix en l'estat emocional desregulat associat a la dependència psicològica. Van trobar que a mesura que el consum de drogues augmenta, també ho fa la presència de CRF al líquid cefalorraquidi humà. En models de rata, l'ús separat d'inhibidors i antagonistes del receptor de CRF va disminuir l'autoadministració de la droga estudiada. Altres estudis d'aquesta revisió van mostrar una desregulació d'altres neuropèptids que afecten l'eix HPA, inclosa l'encefalina, que és un pèptid opioide endogen que regula el dolor. També sembla que els receptors μ-opioides, sobre els quals actua l'encefalina, són influents en el sistema de recompensa i poden regular l'expressió de les hormones de l'estrès.
L'augment de l'expressió dels receptors AMPA a les neurones espinoses mitjanes (MSN) del nucli accumbens és un mecanisme potencial d'aversió produïda per l'abstinència de drogues.
Dependència Física La regulació a l'alça de la via de transducció de senyals del Monofosfat d'adenosina cíclic (AMPc) al locus ceruli per part de la proteïna d'unió a elements de resposta a l'AMPc (CREB) ha estat implicada com el mecanisme responsable de certs aspectes de la dependència física induïda per opioides. El curs temporal de l'abstinència es correlaciona amb l'activació del locus ceruli (LC), i l'administració d'agonistes del receptor α2-adrenèrgic (α2) al locus ceruli condueix a una disminució de l'activació del LC i de l'alliberament de norepinefrina durant l'abstinència. Un possible mecanisme implica la regulació a l'alça dels receptors NMDA, fet recolzat per l'atenuació de l'abstinència mitjançant antagonistes del receptor NMDA. S'ha observat que la dependència física als opioides produeix una elevació del glutamat extracel·lular, un augment en les subunitats dels receptors NMDA NR1 i NR2A, CaMKII fosforilada, i c-fos. L'expressió de CaMKII i c-fos és atenuada pels antagonistes del receptor NMDA, fet que s'associa amb una abstinència esmorteïda en rates adultes, però no en rates neonatals. Mentre que l'administració aguda d'opioides disminueix l'expressió dels receptors AMPA i deprimeix els potencials postsinàptics excitatoris NMDA i no-NMDA al NAcc, l'abstinència implica un llindar reduït per a la LTP i un augment de l'activació espontània al NAcc.
Gestió (o Tractament) L'addicció és una condició complexa, però tractable. Es caracteritza per un Síndrome d'abstinència o desig compulsiu de drogues, la seva addicció (cerca i ús d'elles) que persisteix fins i tot si l'usuari és conscient de les greus conseqüències adverses. Per a algunes persones, l'addicció esdevé crònica, amb recaigudes periòdiques fins i tot després de llargs períodes d'abstinència. Com a malaltia crònica i recurrent, l'addicció pot requerir tractaments continuats per augmentar els intervals entre recaigudes i disminuir-ne la intensitat. Tot i que algunes persones amb problemes de substàncies es recuperen i porten vides plenes, d'altres requereixen suport addicional continuat. L'objectiu final del tractament de l'addicció és permetre a l'individu gestionar el seu mal ús de substàncies; per a alguns, això pot significar l'abstinència. Els objectius immediats solen ser reduir l'abús de substàncies, millorar la capacitat de funcionar del pacient i minimitzar les complicacions mèdiques i socials de l'abús de substàncies i la seva addicció; això s'anomena "reducció de danys".