Socialdemòcrates (danès Socialdemokratiet) és un partit polític de Dinamarca. Arran de les eleccions legislatives daneses de 2007 és la segona força política amb el 25,5% dels vots i 45 escons en el parlament, tan solament superat pel Venstre. Des que els socialdemòcrates van deixar el govern, després de les eleccions legislatives daneses de 2001, és la primera vegada que no són el partit més popular des de la Segona Guerra Mundial. El partit és actualment liderat per Helle Thorning-Schmidt i és membre del Partit Socialista Europeu i de la Internacional Socialista. Va ser fundat en 1871, i és un dels partits més antics d'Europa.

Història El partit va ser fundat el 1871 per Louis Pio, Harald Brix i Paul Geleff amb el propòsit d'organitzar els treballadors segons un model socialista. Des de mitjans del Dinamarca s'havia anat industrialitzant i una gran part de la població rural havia emigrat a les ciutats esdevenint treballadors assalariats. El partit va sorgir per donar a aquestes persones millors condicions de vida i drets democràtics.

Els primers diputats del partit que van entrar al Folketinget (Parlament danès) van ser Peter Holm Thygesen i Christen Iver Hørdum el 1884.

En les eleccions de l'any 2011, els resultats van ser lleugerament inferiors als del 2007, i va perdre un escó, però la correlació de forces i el fort descens de la ultradreta, permeteren a Helle Thorning-Schmidt aliar-se amb el Partit Socioliberal Danés i el Partit Popular Socialista per formar un govern en minoria i convertir-se en primera ministra el 3 d'octubre de 2011. El gener de 2014, el Partit Popular Socialista va abandonar el govern de coalició per una disputa relacionada amb la venda d'accions de l'empresa energètica estatal DONG Energy a Goldman Sachs, passant a donar suport extern.

Tot i que el partit quedà en primera posició a les eleccions legislatives daneses de 2015, Helle Thorning-Schmidt no va poder formar govern i renuncià al liderat del partit i Mette Frederiksen esdevingué presidenta dels socialdemòcrates.

A conseqüència de la victòria del bloc de les esquerres a les eleccions legislatives daneses de 2019, Frederiksen va ser elegida com la primera ministra de Dinamarca el 27 de juny amb suport de tres altres partits del bloc esquerra de Folketinget, El 2019, abans les eleccions legislatives, tot i tenir una política marcadament d'esquerra en l'àmbit social, va anunciar que se seguiria un control estricte de la immigració ja aplicat pel govern de Lars Løkke Rasmussen. En 2021 Dinamarca va endurir les condicions per als asilats, dificultant la reunió familiar que quedava prohibida per a residents en zones on més del 50% dels residents són d'origen no occidental, i per reunir a la parella, tots dos han de tenir 24 anys o més, la parella a Dinamarca no ha d'haver sol·licitat prestacions durant tres anys i tots dos han de superar una prova de danès. La residència permanent només és va fer possible després de vuit anys sota criteris molt estrictes, incloent un treball a temps complet. També es va aprovar que es pogués processar sol·licitants d'asil fora d'Europa. Amb aquestes modificacions, Dinamarca ha reduït el nombre de sol·licituds d'asil reeixides al mínim dels darrers 40 anys, excepte el 2020, a causa de les restriccions de viatge de la pandèmia de COVID-19.

Fredriksen va convocar eleccions anticipades per al 1 de novembre de 2022 després d'un ultimàtum al govern socialdemòcrata per part del Partit Socioliberal Danés, que havia proporcionant suport extern a causa del resultat d'un informe sobre la matança de visons del 2020, crític amb el govern. Les eleccions van significar alhora el millor resultat per als socialdemòcrates en més de 20 anys i el pitjor resultat per a Venstre en més de 30 anys. El 13 de desembre Frederiksen va presentar el seu nou govern de coalició de socialdemòcrates, Els Moderats i Venstre, la primera vegada que socialdemòcrates i Venstre formaven govern des del 1978. El líder de Venstre, Jakob Elleman-Jensen, va esdevenir viceprimer ministre i ministre de Defensa, mentre que el líder dels moderats, Lars Løkke Rasmussen va ser nomenat ministre d'Afers Exteriors. Va ser la primera vegada des de les eleccions legislatives daneses de 2007 que un primer ministre aconseguia la reelecció.

A les eleccions locals de 2025 els socialdemòcrates de la primera ministra Frederiksen van patir fortes derrotes perdent ciutats clau, inclosa Copenhaguen, per primera vegada des del 1903. El país havia d'anar a les urnes a tot tardar el 31 d'octubre de 2026 i Frederiksen va avançar la votació al 24 de març per l'augment de suport al govern socialdemòcrata com a resultat de les amenaces agressives del president dels Estats Units, Donald Trump, d'annexar-se Groenlàndia, però tot i quedar en primera posició no va aconseguir la majoria, i els socialdemòcrates van tenir el pitjor resultat des de les eleccions legislatives daneses de 1903. L'1 de juny de 2026 es va anunciar un acord entre els socialdemòcrates de Frederiksen, els Partit Socioliberal, Aliança Roja-Verda i Moderats va posar fi a dos mesos d'incertesa.

Resultats electorals Parlament FolketingAnyVots%± ppEscons+/–Pos.Resultat18847,0004.9NouNou2n18878,0003.5 1.4 1 3r189017,0007.3 3.8 2 3r189220,0008.9 1.6 1 4t189524,51011.3 2.4 6 4t189831,87014.2 2.9 4 4t190138,39817.8 3.6 2 3r190348,11721.0 3.2 2 3r190676,61225.4 4.4 8 2n190993,07929.0 3.6 1r191098,71828.3 0.7 2n1913107,36529.6 1.3 8 1r19151,1348.8 20.8 3r1918262,79628.7 19.9 7 2n1920 (I)300,34529.2 0.5 3 2n1920 (II)285,16629.8 0.6 0 2n1920 (III)389,65332.2 2.4 6 2n1924469,94936.6 4.4 7 1r1926497,10637.2 6.0 2 1r1929593,19141.8 4.6 8 1r1932660.83942.7 0.9 1 1r1935759,10246.4 3.7 6 1r1939729,61942.9 3.5 4 1r1943894,63244.5 1.6 2 1r1945671,75532.8 11.7 18 1r1947836,23141.2 8.4 9 1r1950813,22439.6 1.6 2 1r1953 (I)836,50740.4 0.8 2 1r1953 (II)894,91341.3 0.9 13 1r1957910,17039.4 1.9 4 1r19601,023,79442.1 2.7 6 1r19641,103,66741.9 0.2 1r19661,068,91138.2 3.7 7 1r1968974,83334.2 4.0 7 1r19711,074,77737.3 3.1 8 1r1973783,14525.6 11.4 24 1r1975913,15529.9 4.0 7 1r19771,150,35537.0 7.1 12 1r19791,213,45638.3 1.3 3 1r19811,026,72632.9 5.4 9 1r19841,062,56131.6 1.3 3 1r1987985,90629.3 2.3 2 1r1988992,68229.8 0.5 1 1r19901,221,12137.4 7.6 14 1r19941,150,04834.6 2.8 7 1r19981,223,62035.9 1.3 1 1r20011,003,02329.1 6.8 11 2n2005867,35025.8 3.3 5 2n2007881,03725.5 0.3 2 2n2011879,61524.8 0.7 1 2n2015925,28826.3 1.5 3 1r2019915,36325.9 0.4 1 1r2022971,99527.5 1.6 2 1r2026779,52421.8 5.7 12 1r

Eleccions locals Eleccions municipals

AnySeatsNo.±19251929 1171933 2611937 2781943 2171946 2621950 151954 1791958 1161962 8271966 442Reforma municipal1970 7691974 2371978 1721981 1031985 1211989 311993 531997 522001 97Reforma municipal2005 6512009 992013 282017 692021 86  Eleccions regionals

AnyEsconsNo.±19351943 71946 21950 51954 81958 11962 41966 1Reforma municipal1970 631974 271978 91981 41985 31989 31993 1019972001 7Reforma municipal2005 522009 92013 12017 32021 6  Alcaldes

AnyEsconsNo.±20052009 42013 162017 142021 4

Parlament Europeu Parlament EuropeuAnyLíderVots%± ppEscons+/–Pos.Grup1979Kjeld Olesen382,48721.9NouNou1rSOC1984Eva Gredal387,09819.4 2.5 3r1989Kirsten Jensen417,07623.3 3.9 11r1994329,20215.8 7.5 1 3rPES1999Torben Lund324,25616.5 0.72n2004Poul Nyrup Rasmussen618,41232.6 16.1 2 1r2009Dan Jørgensen503,98221.5 11.1 1 1rS&D2014Jeppe Kofod435,24519.1 2.4 1 2n2019592,64521.5 2.4 2n2024Christel Schaldemose381,12515.6 5.9 2n

Líders dels Socialdemòcrates 1871– 1872: Louis Pio 1872– 1873: Carl Würtz 1874– 1875: Ernst Wilhelm Klein 1875– febrer 1877: Louis Pio 1877 febrer– July 1878: Chresten Hørdum 1878 febrer– July: A.C. Meyer 1878– 1879: Saxo W. Wiegell 1880– 1882: Chresten Hørdum 1882– 1910: Peter Christian Knudsen 1910– 1939: Thorvald Stauning 1939– 1955: Hans Hedtoft (Alsing Andersen com a líder de facto el 1941-1945) 1955– 1960: H. C. Hansen 1960– 1962: Viggo Kampmann 1962– 1972: Jens Otto Krag (Erling Dinesen líder de facto des d'octubre de 1972 a setembre de 1973) 1973– 1987: Anker Jørgensen 1987– 1992: Svend Auken 1992– 2002: Poul Nyrup Rasmussen 2002– 2005: Mogens Lykketoft 2005– 2015: Helle Thorning-Schmidt 2015-: Mette Frederiksen

Referències

Enllaços externs

Web dels Socialdemòcrates

Categoria:Partits polítics de Dinamarca Categoria:Partits polítics socialistes