La llei Taft-Hartley del 1947 als Estats Units, a la qual s'oposà en va el President Harry S. Truman, regeix les relacions entre el sindicat i la patronal. Es tracta d'una llei dels republicans que limita les prerrogatives dels sindicats i limita el dret de vaga dels treballadors de les empreses del país mitjançant diverses disposicions:
Les vagues espontànies són il·legals, i s'imposa un preavís de vaga de 60 dies quan l'objectiu és un nou conveni col·lectiu. No s'exigeix cap preavís quan expira un acord. El dret de vaga dels funcionaris federals, dels funcionaris estatals i dels funcionaris de les col·lectivitats locals els és retirat. El closed shop queda prohibit; els treballadors no es veuen forçats a pertànyer al sindicat. La union shop resta permesa; els obrers poden haver de sindicar-se després de ser contractats. Tanmateix, els Estats poden prohibir els contractes entre empresa i sindicat que tinguin com objecte l'acomiadament dels treballadors que es neguin a sindicar-se. El dret del govern federal de prohibir/aturar una vaga que posi en perill la seguretat nacional. Els dirigents sindicals estan obligats a prestar jurament de no comunisme. Aquesta disposició fou declarada inconstitucional el 1965.
Categoria:Sindicalisme Categoria:Dret laboral Categoria:Lleis dels Estats Units