Un monopsoni, també anomenat monopoli de demanda, és una situació de fallada de mercat on hi ha un únic consumidor i diversos oferents. Aquest consumidor (demanda) té el control absolut sobre els preus dels productes o serveis, de manera que exerceix una gran pressió sobre el mercat. Així, una empresa o país pot afectar el preu de venda canviant la quantitat que es compra a cada oferent. Per això, els productors s'han d'adaptar a les exigència del consumidor tant en la quantitat, com en el preu dels productes. Conseqüentment, els preus seran més baixos, i obtindrà més guanys que en un mercat competitiu.
El monopsoni i el monopoli estan estretament lligats; les empreses monopolístiques són alhora l'únic comprador de determinats productes, especialment primeres matèries o productes en procés d'elaboració.
El monopsoni, de la mateixa manera que el monopoli, es considera un mercat oposat al de competència perfecta. A la pràctica, no acostuma a tenir lloc en els mercats de consum final, ja que la demanda és més petita que en els mercats totals del producte. Sol presentar-se en mercats locals, reduïts o en situacions on l'estat hi intervé.
Un exemple clar de monopsoni és la indústria de l'armament pesant o l'obra pública, en la qual existeix una situació de competència entre els productors (fabricants de tancs, empreses constructores) i un sol consumidor (l'administració pública).
Orígens del monopsoni Els orígens del monopsoni es remunten a un article escrit per Joan Robinson inclòs en el seu llibre L'economia de la competència imperfecta (The Economics of Imperfect Competition, 1933), publicat per la Casa Editorial Macmillan & Co. de Londres.
Tendència actual En l'actualitat, el monopsoni és poc comú. Els treballadors poden viatjar llargues distàncies fins a trobar un lloc de treball, per això que la major part de les persones tenen més d'un possible perfil. Però les empreses que són contractants dominants en comunitats aïllades, tenen una corba d'oferta de treball amb pendent positiva, i per tant, tenen un cost marginal de treball que supera la taxa salarial. Encara que en aquestes situacions també existeix un sindicat.
El poder del monopsoni El grau de poder del monopsoni depèn de 3 factors: Elasticitat de l'oferta del mercat: com menys elàstica sigui l'oferta del mercat, major serà el poder del monopsoni. Nombre de compradors: com més petit sigui el nombre de compradors, l'elasticitat de l'oferta serà menor i, per tant, el poder del monopsoni serà major. Si l'oferta de treball és molt elàstica, el monopsoni té més poder per disminuir la taxa salarial la qual cosa provoca l'augment dels beneficis. Relacions entre els compradors: com menys competeixin els compradors entre si, major és el poder del monopsoni.
El monopsoni i el mercat de treball En un model competitiu l'empresa parteix d'un salari (w) i uns preus (p) determinats, mitjançant els quals decideix la quantitat (q) que maximitza els seus beneficis.
La corba d'oferta de treball per a les empreses competitives és horitzontal, és a dir, al salari d'equilibri del mercat pot contractar tants treballadors com desitgi. El cost marginal de contractar a un treballador més equival a aquest salari (w).
Si una empresa decideix reduir els salaris, els treballadors deixarien l'empresa immediatament, ja que la corba d'oferta de treball és perfectament elàstica.
Quan en alguns dels mercats de treball es trenquen involuntàriament el vincle entre treballador i empresa, els dos surten perjudicats d'aquesta situació. Existeixen rendes d'ocupació d'un lloc de treball.
En la situació de monopsoni existeixen rendes per l'ocupació d'un lloc de treball i l'empresa té el poder de fixar els salaris als seus treballadors. L'empresa ha de pagar salaris més alts si vol atreure més treballadors. Per tant, ha d'escollir un nombre de treballadors fixant així un determinat salari, o bé determinar el salari dispost a pagar i, conseqüentment, contractar fins a un determinat nombre de treballadors. En aquest cas la corba d'oferta de treball té pendent positiu.
En aquest sentit, el terme monopsoni no fa referència a l'existència d'un únic comprador en el mercat de treball. Segons Alan Manning podem considerar que el monopsoni és una situació on les empreses exerceixen algun grau de poder de mercat en el mercat de treball; és a dir, la corba d'oferta de treball per una empresa individual no és infinitament elàstica, sinó que té un determinat pendent positiu. Cal considerar llavors, el cas extrem del monopsoni on existeix una única empresa demandant de treball. El cas més comú és un poble on tota la seva població treballa per a la seva única empresa.
Manning se centra en l'existència de dues idees fonamentals; en primer lloc fa referència a l'existència de friccions, és a dir, a diferència la mobilitat dels treballadors entre empreses és costosa, existeixen problemes d'informació i no tothom té les mateixes preferències. En segon lloc, assegura que les empreses són capaces de fixar salaris.
Model simple de monopsoni miniatura|Una empresa maximitza els seus beneficis quan els seus treballadors i quan el cost marginal del treball w(N)+w'(H)N és igual al valor del producte marginal del treball Y'(N) en el punt A. El salari es determina en el punt on el salari és igual al nombre de treballadors N' en el punt C. Si contracta menys treballadors que N' no opta a tenir els màxims beneficis. El salari pagat als treballadors és inferior al valor del producte marginal.
En canvi, en un mercat competitiu l'equilibri es trobaria en el punt B, on l'oferta és igual a la demanda, és a dir, el nombre de treballadors seria i el seu salari .
La corba d'oferta de l'empresa té pendent positiva i relaciona el salari que paga amb el nombre d'empleats . El nombre de treballadors depèn per tant, del salari ; . Els costos laborals totals s'obtenen multiplicant el salari pel nombre de treballadors; . La funció d'ingressos d'una empresa depèn directament del nombre de treballadors; . Per tant, l'empresa triarà el nombre de treballadors que maximitzi els seus beneficis. Restant els costos als ingressos s'obté el benefici (B) de l'empresa.
A partir d'aquestes funcions es dedueix la condició de primer ordre:
on és el valor del producte marginal del treball, és a dir, en quantes unitats augmenta el valor del producte quan augmenta el nombre de treballadors. és el cost marginal del treball, és a dir, el que costa produir una unitat més. El cost marginal depèn de dues variables: que és el salari i que és l'augment del salari quan incrementa una unitat el treball. Existeixen diferents tipus de monopsonista: Monopsonista no discriminador: els salaris són iguals per a tots els treballadors. Monopsonista discriminador: existeixen diversos salaris entre els treballadors.
El monopsonista no discriminador En una situació on el monopsonista és no discriminador el resultat és el següent: Les propietats del cost marginal de contractar pel monopsonista: El pendent és positiu. El salari és superior que el que determina la corba d'oferta de treball, és a dir, els treballadors són pagats per sobre del seu salari de reserva. El cost marginal creix més ràpid que el salari que és pagat als treballadors.
El monopsonista discriminador En una situació de monopsoni discriminador, els treballadors poden tenir diferents salaris. Contractar un treballador més implica pagar-li el seu salari d'oferta, però sense afectar la resta de salaris. Conseqüentment, el cost marginal de contractar és igual a la corba d'oferta de treball. Es contracta igual que si ens trobéssim en un mercat competitiu, ja que la corba de demanda de treball és la mateixa que la d'una empresa competitiva. Tot i això, el que els diferencia dels mercats competitius és la diversitat de salaris, ja que no tots reben la mateixa quantitat de diners.
Salari mínim miniatura|Quan el salari és superior al salari d'equilibri w*, les empreses estan disposades a contractar menys treballadors. L'excés de treballadors sobre la demanda implica més competència i això farà que els salaris baixin. Perquè el salari mínim que s'estableix tingui algun efecte ha d'estar per sobre del salari d'equilibri. Per a nivells d'ocupació que són menors al nombre de persones treballant en equilibri quan s'estableix un salari mínim, la corba d'oferta es torna horitzontal. El resultat és una menor l'ocupació N' a un salari més elevat que el que determina el mercat N*. Alguns treballadors perden el seu lloc de treball fent créixer l'atur.
En el mercat competitiu es caracteritza per: Els beneficis de l'empresa es maximitzen a partir de la utilitat dels treballadors. La informació és perfecte. Hi ha molts compradors i venedors. La mobilitat entre els llocs de treball no implica costos.
La intenció de les lleis de salari mínim és millorar la situació dels treballadors que estan menys qualificats, tant per manca d'estudis com d'experiència. Per exemple, un increment del salari mínim no té efectes negatius en aquells treballs on els joves tenen poques oportunitats. Per tant, és eficient establir salaris mínims en determinats treballs amb personal menys qualificats, com per exemple cadenes de menjar ràpid. Tot i així, aquestes lleis no afecten a tots els mercats laborals.
El salari mínim en el monopsoni no només pot incrementar els salaris sinó que també el nivell d'ocupació. Quan el govern estableix un salari mínim superior al salari d'oferta en una situació de monopsoni, la corba d'oferta i la del cost marginal canvien.
En establir un salari mínim, la quantitat de treball ofert al salari mínim augmenta, per tant l'empresa pot contractar els treballadors que desitgi a aquest salari. En cas que el salari mínim sigui més elevat que el salari del monoposonista i menor al salari d'equilibri l'empresa contractarà més treballadors que en la situació de monopsoni, concretament . En el cas que contracti un nombre de treballadors més elevat, la corba d'oferta i el cost marginal no es veuen afectats per aquest salari, per tant, és difícil que l'empresa excedeixi d'aquest nombre de treballadors.
El govern pot establir el salari mínim òptim, que permet maximitzar els guanys d'ocupació i salari.
Monopsoni i el sindicat Els sindicats poden augmentar el salari dels seus afiliats: Augmentant la demanda del factor treball sindicat: poden aconseguir augments salarials i d'ocupació. Restringint l'oferta de treball: per aconseguir un salari més elevat, tot i que això comporta un menor nombre de treballadors contractats. Negociant un salari més elevat que el d'equilibri: com que el nombre de treballadors es redueix, hi ha una pèrdua d'eficiència. Com més elàstica sigui la demanda de treball major serà la reducció de la contractació d'empleats. El sindicat tractarà de reduir l'elasticitat de la demanda.
miniatura|Els sindicats lluiten per aconseguir un salari més elevat (punt A) que els que les empreses volen pagar, Wm (punt C). A través d'una sèrie de negociacions, s'estableix el salari definitiu, Wc (punt B). En un monopsoni, el comprador és qui determina el preu. Si existeix un sindicat que comença a operar en un mercat de treball de monopsoni, aquest actua com un monopoli: determina l'oferta de treball i actua com un sol venedor de treball. Aquesta situació es denomina monopoli bilateral. En el monopoli bilateral, la taxa salarial es determina a través de negociacions. El monopsoni és lliure per determinar la taxa salarial i el nivell d'ocupació.