miniatura|Una charantia Momordica completa amb dues seccions a la meitat i dues. El cogombre tropical és una planta amb flor de la família de les Cucurbitàcies.
Etimologia El nom de momordica prové del llatí mordeo, momordi, morsum, mordere, que vol dir mossegar. Aquesta característica fa referència a l'aspecte dentat i rosegat que presenten les llavors, les quals sembla que hagin estat queixalades.
Ecologia És una planta herbàcia enfiladissa anual.
Distribució mundial Nativa de les zones tropicals del Vell Món, actualment pantropicals, des de l'Àfrica tropical fins a Austràlia, incloent parts de l'Amazònia, est d'Àfrica, i el Carib. Va ser domesticada, possiblement a l'Índia i al sud de la Xina, i ara ja es troba de manera natural a gairebé totes les regions tropicals i subtropicals. Forma part d'un mercat important al sud i l'est d'Àsia i se'n poden trobar cultius a petita escala a sud Amèrica amb fins alimentaris i medicinals, al sud dels Estats Units, per vendre-la al mercat culinari asiàtic i també a l'est africà, per conreadors asiàtics. Només ocasionalment es recol·lecta el cogombre tropical a partir de plantes silvestres per a alimentació o medicina.
Distribució al Principat de Catalunya A Catalunya no es troba la Momordica chantaria ni en estat salvatge ni en cultius, bàsicament pel clima, però pot aparèixer en algun jardí com a planta ornamental.
Hàbitat EL cogombre tropical prefereix temperatures relativament altes, de 25 °C o més, però quan són superiors a 37 °C el fruit no es desenvolupa bé, depenent del genotip. A l'Índia per exemple, són capaços de cultivar els fruits a 40 °C. De manera natural, el cogombre tropical apareix en àrees a altituds superiors als 1700 metres amb elevades precipitacions, en selves tropicals i plantacions.
Cultiu Quan se la cultiva en condicions extremadament humides, té lloc un fenomen anomenat pansiment bacterià i fúngic. Les fulles i els pecíols es panseixen; de vegades tan ràpidament que els primers símptomes passen desapercebuts. Les plantes comencen a pansir-se pels brots laterals i pot arribar a afectar la planta sencera. Els fruits provinents de plantes infectades poden estar pansits, ser massa petits, amb formes estranyes i no tenir massa sabor. Per tot això, el cultiu d'aquesta cucurbitàcia és complex. Molts agricultors han optat per utilitzar mantells per a mantenir en equilibri la humitat de la terra, ja que és preferible un bon drenatge profund dels sòls franco-arenosos i els franco-llimosos, que contenen un elevat contingut de matèria orgànica i retenen bé l'aigua. Sembla que són plantes neutres, la floració no està afectada pel fotoperíode o la llargària del dia.
Descripció miniatura|Detall d'una flor i una fulla miniatura|Fruit de la momòrdica miniatura|Fruit madur obert
Port i dimensions Planta herbàcia enfiladissa, monoica i anual. Pot arribar a fer una alçada de 5 metres. La tija és rígida, pot ser glabre o pubescent i té circells simples.
Morfologia (forma, divisió marge), textura i disposició de les fulles Les fulles són simples, de contorn ovat-reniforme o orbicular i cordades a la base. El marge és lobulo-palmat, amb els lòbuls sinuats o lobats i normalment glabres o pubescents. Peciolades, disposades de manera alternada, sense estípules i amb circells.
Òrgans reproductors Les flors són unisexuals, solitàries, i estan disposades a l'acil de la fulla. Són regulars, amb el periant pentàmer amb una bràctea prominent a la base del pedicel. El calze està format per un tub cònic i lòbuls de fins a 7 mm de llargada, amb cinc sèpals. La corol·la consta de cinc pètals lliures de color groc pàl·lid o ataronjats amb dues escames des de la base.
Les flors masculines tenen tres estams, i les anteres al centre de la flor.
Les flors femenines tenen un ovari ínfer, de forma ovoide tirant a fusiforme, amb la coberta plena de rugositats més o menys punxegudes i tres estigmes.
La pol·linització és entomòfila, ja que la porten a terme les abelles i altres insectes.
Fruit El fruit és una baia pendolant generalment ovoide i una mica punxeguda a l'extrem, d'uns 11 cm x 4 cm i de viva coloració vermellosa i ataronjada a la maturitat, empal·lidint-se a la zona de l'àpex. L'exterior està profusament ornamentat amb unes vuit fileres longitudinals de tubercles subcònics i d'altres més petits a l'entremig. S'obre en tres valves de manera que, de l'interior de cada una i penjant en des fileres, exposa les llavors embeinades en una coberta vermella i enganxifosa. El fruit de plantes cultivades acostuma a ser més gran, pot arribar a fer 45 cm x 9 cm i presenta la superfície més suau, amb menys rugositats.
Les llavors són oblongues i aplanades, fan uns 10 mm x 5 mm i poden ser blanques o marrons, amb el cap esculpit i els marges amb solcs.
Gastronomia miniatura|Amanida de cogombre tropical miniatura|Cogombres tropicals fregits El cogombre tropical és una hortalissa utilitzada a la cuina de molts països tropicals, especialment al subcontinent indi i a l'Àsia del sud-est. Moltes persones troben el gust amarg molt agradable. Es pot preparar fregit, cru en amanida o saltat amb coco ratllat i bitxo en una gran varietat de preparacions.
Farmacologia El gènere Momordica comprèn unes 40 espècies, la majoria de les quals es troben a l'Àfrica. Els fruits de moltes d'aquestes espècies silvestres s'utilitzen per a l'alimentació com a vegetals, mentre que alguns altres són utilitzats en la medicina tradicional.
Part utilitzada (droga) Al Japó i a algunes parts d'Àsia, dels fruits secs se'n fa un té molt popular per les seves propietats sanadores. A l'Àfrica el fruit es pren com a purgatiu i vermífug. Les fulles en remull amb aigua es prenen per combatre la diarrea i la disenteria, o bé, s'utilitzen com a ènema per les seves propietats astringents. Les llavors s'utilitzen com antihelmíntics al Congo.
La planta sencera s'utilitza a l'oest d'Àfrica com a antipirètic, tant rentant a la persona amb la planta com prenent-ne la infusió. Fent un ènema de la planta sencera o com a gotes es pot tractar la febre groga i la icterícia. També s'utilitza com a afrodisíac i pel tractament local de la gonorrea. La decocció de la planta s'utilitza per millorar els furóncols, les úlceres i les inflamacions sèptiques. Si polvoritzem la planta, s'obté una pols que ajuda a tractar les úlceres malignes, el càncer de mama i els parasitismes cutanis com ara la filària o els cucs de Guinea.
Una preparació amb els estams i les fulles s'utilitza per tractar la frambèsia causada per Treponema pertenue. Les fulles també es prenen per millorar problemes menstruals i, barrejades amb altres drogues, alleugen problemes cardíacs com ara la taquicàrdia.
L'arrel es fa servir com a tractament contra la sífilis, el reumatisme i també com a abortiu. Hi ha molts altres remeis que contenen el cogombre tropical, provinents d'Àsia i Amèrica per tractar el càncer, la diabetis, la psoriasi i moltes altres malalties infeccioses.
El cogombre tropical és especialment reconegut per ser un remei contra la diabetis mellitus, només pel simple fet de menjar-ne el fruit regularment com a verdura.
Composició química Taula de continguts dels fruits joves:
| Energia || 71 kJ (17 kcal)
| Aigua || 94,0 g
| Proteïnes || 1,0 g
| Greixos || 0,2 g
| Hidrats de carboni || 3,7 g
| Fibra || 2,8 g
| Calci || 19 mg
| Magnesi || 17 mg
| Fòsfor || 31 mg
| Ferro || 0,4 mg
| Zinc || 0,8 mg
| Vitamina A || 380 IU
| Tiamina || 0,04 mg
| Riboflavina || 0,04 mg
| Niacina || 0,40 mg
| Folat || 72 µg
| Àcid ascòrbic || 84 mg
Taula de continguts de les fulles:
| Energia || 126 kJ (30 kcal)
| Aigua || 89,3 g
| Proteïnes || 5,3 g
| Greixos || 0,7 g
| Hidrats de carboni || 3,3 g
| Calci || 84 mg
| Magnesi || 85 mg
| Fòsfor || 99 mg
| Ferro || 2,0 mg
| Zinc || 0,3 mg
| Vitamina A || 1734 IU
| Tiamina || 0,18 mg
| Riboflavina || 0,36 mg
| Niacina || 1,11 mg
| Folat || 128 µg
| Àcid ascòrbic || 88 mg
Taula de components farmacològics dels fruits:
| Glucòsids || Momordina i charantina
| Alcaloides || Momordicina
| Altres || Polipèptid P
| Olis (de les llavors) || Estèric, linoleic, àcid oleic
| Glicoproteïnes || α-momorcharina, β-momorcharina i lecitines
| Altres || Vicina i proteïna MAP30
Usos medicinals miniatura|Llavors seques. miniatura|Càpsules de momòrdica. El cogombre tropical conté diverses substàncies medicinals, sobretot a les llavors. Té efectes hipoglucemiants, antivirals, antitumorals i antioxidants. Per això s'utilitza en casos de prevenció de càncer, diabetis, febre, HIV i SIDA, infeccions i trastorns menstruals.
Accions farmacològiques i propietats Derivats del fruit i les llavors, s'han utilitzat per tractar la diabetis, el càncer, infeccions virals i trastorns immunitaris. Tant en pacient sans com en pacients amb diabetis s'han pogut observar els efectes hipoglucemiants del cogombre tropical. Tanmateix, no es recomana utilitzar-la en lloc de les teràpies generals. Tant estudis in vitro com in vivo amb animals, han indicat activitat antiviral contra HIV i herpes, efectes citotòxics contra cèl·lules leucèmiques i efectes citostàtics en càncer de mama, però encara no s'han fet estudis en humans. Així doncs, trobem aïllades diverses proteïnes com ara α-momorcharina i la β-momorcharina, extretes a partir de la llavor, i que tenen un efecte hepatotòxic en hepatòcits de rata.
La viscina, la chantina i el polipèptid P augmenten els nivells de glucosa i la síntesi de glicogen al fetge, múscul i teixit adipós, i milloren la tolerància a la glucosa. Alguns estudis fets amb enzims hepàtics de ratolins han demostrat una reducció de l'activitat de la glucosa-6-P i la fructosa-1,6-biP i un increment en l'activitat de l'oxidació de la glucosa mitjançant la ruta G6PDH.
També s'han preparat diverses immunotoxines unint una proteïna momordin I del tipus 1 ribosoma-inactivada amb un anticòs específic a diverses línies cel·lulars; combinades amb citostàtics generals, inhibeixen significativament el desenvolupament tumoral in vivo en ratolins.
Els extractes de pell, polpa, llavors i de tot el fruit del cogombre tropical, aplicats per via tòpica, han demostrat tenir propietats anticanceroses contra el papil·loma cutani en ratolins.
Una proteïna antiviral de la Momordica charantia és la MAP30 (30 kDa), i es caracteritza per poder regular la replicació del virus de l'Herpes simplex (HSV). També és capaç d'inhibir la infecció de HIV-1 en limfòcits T i monòcits, i inhibir-ne la replicació en les cèl·lules ja infectades. Això ho fa inhibint un pas essencial del cicle replicatiu del virus de la SIDA, on té lloc la integració del DNA viral al cromosoma hoste de l'HIV-1. Una característica important és que no afecta les cèl·lules sanes, ja que es creu que el pèptid no pot travessar la seva membrana.
En medicina tradicional, el cogombre tropical s'utilitza per tractar la diabetis, i tot i que les seves propietats hipoglucemiants s'han demostrat en estudis experimentals en animals, sembla que els efectes són més aviat aguts i transitoris més que no pas acumulatius, i és per això que es necessiten fer més experiments abans no es pugui confirmar la seva efectivitat i seguretat en humans.
Toxicitat Les dones embarassades i els nens no haurien de consumir-ne, ja que conté substàncies tòxiques i abortives com ara certes lecitines i alcaloides. Poden haver-hi efectes sinèrgics adversos com ara hipoglucèmia i hepatotoxicitat quan es combina amb insulina o agents orals hipoglucemients. En nens s'ha vist que els arils vermells són altament tòxics i causen vòmits, diarrea i fins i tot la mort.
Observacions (Cultiu, comerç, conservació, legislació, història, altres usos, etc. miniatura|Fruit madur obert
Creixement i desenvolupament