Horgen és un municipi del cantó de Zúric (Suïssa), cap del districte de Horgen. Es troba a uns 15 km de la capital del cantó, la ciutat de Zúric. És un dels municipis més grans de la banda esquerra del llac de Zúric, amb una bona infrastructura de transport i atraccions pel visitant, incloent-hi indrets d'interès natural com la ribera del llac, el bosc del Sihlwald i les praderies de Horgenberg, així com un nucli antic amb edificis històrics, un museu de la ciutat i una antiga mina, hotels i diversos restaurants.
Geografia miniatura|esquerra|Horgen, vista general vers al llac de Zúric Horgen es troba al sud-est del cantó de Zúric, és capital del districte homònim i, amb els seus 21 km² de superfície, constitueix el seu municipi més gran. S'estén entre la riba del llac de Zúric fins al cim de la serralada de l'Albis, incloent-hi parcialment els vessants de la cadena de turons Zimmerberg i la vall del riu Sihl.
El bosc constitueix la part més extensa de Horgen, cobrint un 50% de la superfície municipal. Un altre 27,8% és superfície agrària, un 12,5% és edificat, un 7,9% està ocupat per infrastructura de transport i un 1,9% és superfície no productiva.
Addicionalment, un 1,6% de la superfície és formada per masses d'aigua: el riu Sihl creua el municipi al llarg de 6 km i la riba del llac de Zúric s'estén al llarg d'uns 4 km. Al turó del Horgenberg es troba l'estany Bergweiher de 4,2 ha.
Barris Al municipi hi trobem els següents barris:
Dorf miniatura|esquerra|Hotel al centre històric de la ciutat Dorf és el barri centre de la ciutat. Conté una part històrica amb encant, formada per un petit entramat de carrers, carrerons, església i edificis històrics. El nucli antic es troba envoltat per construccions més modernes on es desenvolupa la principal activitat comercial, cultural, d'oci i administrativa del municipi, com ara el centre comercial Schinzenhof, la plaça Dorfplatz, els edificis oficials del govern municipal i del districte, així com l'estació de tren principal 'Horgen - Bahnhof See' i l'estació principal d'autobusos que connecten els diferents barris de la ciutat i alguns dels municipis del voltant.
Al barri centre es troben també diverses institucions educatives, la biblioteca municipal, dos hotels i diversos restaurants. L'antic magatzem 'Sust' es troba a la vora del llac i actualment acull el museu de la ciutat.
Arn Barri situat a l'extrem sud de la ciutat. Va adquirir notorietat a la guerra del Bocken (1804), que pren el nom del mas Bocken al barri d'Arn, quan Horgen i altres pobles insurgents contra les exigències imposades per la ciutat de Zuric, en aquella època sota l'Acta de Mediació de Napoleó Bonaparte, van lluitar comandats per Hans Jakob Willi, natural de Horgen, sabater i prèviament mercenari suís al servei de França i Espanya. Willi va ser capturat i executat l'any 1804 a Zuric.
'Som Suïssos lliures, totalment igualitaris. Per als nostres, un govern que no vol escoltar la veu del seu poble és un govern tirànic.'
- Hans Jakob Willi
Horgenberg Barri a la banda oest de la ciutat, situat per sobre de l'autopista A3 i en un alt de turó format per praderies, bosc i vilatges dispersos dedicats principalment a l'agricultura i la ramaderia. Alguns del massos i vilatges notoris són Wührenbach, Moorschwand, Chlausen, Widenbach i Tableten, entre d'altres. Horgenberg constitueix una àrea de recreació molt apreciada per locals i visitants, especialment la zona boscosa i els voltants de l'estany Bergweiher.
Käpfnach Barri situat a la part sud-est de la ciutat, majoritàriament residencial i travessat pel riu Aabach, que forma un petit delta a la seva desembocadura al llac de Zuric. Conté una mina de lignit i marga, l'explotació de la qual es troba documentada des del . L'explotació es va tancar als anys 40 del , obrint-se posteriorment un petit museu i una línia ferroviaria minera d'uns 1,4 km de recorregut per visitants.
Oberdorf Amb la construcció de la línia de tren Zuric-Zug i l'estació a Horgen-Oberdorf el 1897 i l'establiment de diverses indústries i empreses, especialment als anys 60 del , el barri d'Oberdorf es va desenvolupar com un petit centre residencial i industrial al voltant de la plaça de Bergli i el seu brollador.
Sihlbrugg Station Petita estació de tren entre dos túnels i a prop per carretera de la rotonda de Sihlbrugg, on hi ha diversos restaurants i comerços.
Sihlwald Zona forestal situada entre el vessant oest de la cadena de turons del Zimmernerg fins a la cadena muntanyenca de l'Albis. El bosc és majoritàriament(39%) una fageda, tot i que una bona part és formada per avet roig (25%) i espècies nadiues com ara avet blanc, freixes, teixos, pi roig, fals plàtan i oma. Catalogada per la confederació com a àrea protegida natural, en gran part sota jurisdicció de la ciutat de Zuric, inclou diverses rutes de muntanya així com zones d'activitats i esbarjo gestionades per la fundació 'Wildnispark Zurich'. Juntament amb els boscos del voltant aquesta àrea constitueix el territori forestal més extens de tot l'altiplà suís conegut com a 'Mittelland'.
Tannenbach Barri situat al nord de la ciutat de Horgen. El límit amb el municipi veí d'Oberrieden el dibuixa el riu Tannenbach, que li dona nom al barri. Fins fa uns 100 anys era una àrea coberta de vinyes. Les edificacions actuals són en gran part residencials, amb una escola, una església i diversos serveis sanitaris i d'atenció: l'hospital 'Seespital', la residència per gent gran 'Tertianum' i l'asil de la fundació Amalia Widmer. L'única indústria del barri era una fàbrica paperera tocant al llac, que ha estat transformada en zona residencial, però que encara conserva la seva alta xemeneia.
Waldegg Als terrenys d'una antiga granja, a partir dels anys 70 del segle XX s'aixeca un barri que inclou una incineradora, habitatges, una escola, un centre comercial i instal·lacions esportives.
Municipis adjacents Des de la independència en 1773 dels municipis de Hirzel i Oberrieden, aquests dos, juntament amb Wädenswil, Langnau am Albis, Hausen am Albis i Thalwil són els municipis adjacents a Horgen.
El 25 de setembre de 2016 es vota la iniciativa d'unir els municipis de Hirzel i Horgen, amb un vot favorable del 79% a Hirzel i del 59% a Horgen. D'aquesta manera Hirzel retorna al municipi de Horgen, al qual pertanyé abans que tant ell com Oberrieden se separessin al . Des de l'1 de gener de 2018 Hirzel es troba incorporat al municipi de Horgen.
La Ruta Lacustre de Horgen Horgen ofereix una interessant ruta pel front del llac que s'estén des de l'extrem proper a Oberrieden fins a l'Au:
Els punts d'interés són:
Port a l'areal de l'antiga xemeneia i platja adjunta — Zona portuària moderna prop de l'antiga xemeneia industrial, avui dia urbanitzada amb vivendes, que té una petita platja pública amb vistes panoramiques al llac i els Alps.
Port i estació de Horgen — Centre de transport multimodal incloent l'estació de trens i el moll on els vaixells de línia de la ZSG atracan, connectant amb Zuric i Rapperswil. El ferri Horgen-Meilen opera des d'una terminal propera, enllaçant amb Meilen.
Pont sobre l'estació de Horgen — Passera que ofereix vistes espectaculars del llac, ideal per a la contemplació i la fotografia.
Museu Sust de Horgen — Antic magatzem i aduana de 1515, ubicat al delta del riu, utilitzat fins al temps que Horgen va ser la "metròpoli de la seda" del , i era anomenada "Petit Lió". Actualment museu local des de 1957 obert els diumenges amb exposicions temàtiques.
Badia del Desastre — Lloc de la tràgica estació perduda. El 1875, només dos dies després de la seva inauguració, la plataforma es va enfonsar al llac amb un crac ensordidor. Els sediments febles no podien suportar el pes; una nova estació es va construir el 1886 a la ubicació actual, més segura.
Mina de Käpfnach — Monument industrial amb explotació de carbó entre 1784 i 1910. Avui museu industrial amb ferrocarril soterrani de 1.500 metres on els visitants viatgen fins als antics llocs de treball dels miners.
Club de Iotisme — Les dues xemeneies massives són punts de referència visibles, combinant herència industrial de l'antiga fàbrica de processament del carbó.
Piscina y platja de Käpfnach — Instal.lació d'oci y esportiva que inclou una piscina oberta de 50 m calefaccionada y platja de gespa amb un petit restaurant.
El camí riberenc continua fins a l'interessant castell d'Au, ubicat a la península del mateix nom. Es tracta d'un turó que alberga un restaurant al cim, envoltat per jardins del castell, bosc i accessos a túnels i coves que enriqueixen l'experiència de visita. Des d'aquí, la ruta prossegueix pels municipis de Wädenswil i Richterswil en un camí majoritàriament peatonal adjacent al llac.
Història miniatura|esquerra|Destral de la cultura Horgner miniatura|esquerra|Horgen al s. XIX amb Zuric al fonsLes restes més antigues descobertes a la ciutat corresponen a falgueres i ossos de mastodont trobats a la mina de carbó Käpfnach. Els primers assentaments humans daten de la cultura Pfyn, iniciada cap al 3900 aC, essent Horgen un jaciment arqueològic representatiu d'una de les posteriors cultures suïsses del Neolític mitjà, anomenada segons la ciutat i en alemany 'Horgener Kultur', datada des del 3500 aC fins als 2850 aC.
S'han trobat dos cementiris per a dones cèltics del segle II a Thalacker, prop de l'actual estació del Ferry, així com cementiris alamans construïts durant les invasions bàrbares del segle VII a prop de la capella de Stockerstrasse.
La primera referència escrita al nom de la ciutat es troba com a 'Horga' als documents segons els quals el rei Otó I el Gran del Sacre Imperi Romano-Germànic va regalar l'any 952 grans extensions de terres locals a l'abadia de Fraumünster a Zuric.
Durant l'edat mitjana Horgen va viure un molt important creixement econòmic com a estació de pas de la ruta de mercaderies que connectava mitjançant mules, carros, petits vaixells llacustres i d'altres mitjans de transport els llacs i ciutats del nord (actual Alemanya) a través dels Alps vers al Mediterrani i viceversa.
Entre els segles i Horgen va assolir importància tàctica a diversos conflictes bèl·lics. Entre ells es poden destacar l'antiga guerra del cantó de Zúric, la reforma protestant a territori helvètic de Huldrych Zwingli i la contrareforma, on Horgen va actuar com a avançada militar contra els cantons catòlics de la Suïssa interior.
Les revoltes napoleòniques, l'esdeveniment i dissolució de la república Helvètica i les controvèrsies de l'Acta de Mediació del 1803, mitjançant la qual Napoleó Bonaparte va establir la Confederació Suïssa com a estat satèl·lit vassall de França, culminen a Horgen amb la guerra del Bocken el 1804, on les tropes de la Confederació comandades per la ciutat de Zuric van lluitar contra la població insurgent de diverses poblacions de la zona de l'esquerra del llac de Zuric. Després de la Restauració, etapa en què es van cancel·lar els canvis introduïts per l'Acta de Mediació de Bonaparte, es donà pas al moviment del liberalisme fins que finalment Suïssa esdevé un estat de dret amb sobirania popular, i és en 1831 que es van constituir els fonaments de l'actual Districte de Horgen del qual el municipi de Horgen és capital.
Demografia Horgen tenia 20207 habitants a 31 de desembre 2016. En aquest mateix any:
- Un 20.7% de la població correspon a joves menors de 19 anys, mentre que un 18.7% eren persones més grans de 64 anys. L'edat mitjana dels habitants de Horgen, a 31 de desembre és de 42,3 anys.
- Un 30.6% d'habitants eren estrangers: el teixit multicultural de Horgen es va veure afavorit des de la revolució industrial al , quan Horgen va adquirir prominència per la seva indústria tèxtil, així com més tard, des dels anys 60-70 del , per la creixent presència de companyies de base internacional tant a Horgen com a poblacions properes. El creixement del nombre d'habitants entre els anys 2000 i 2016 se situa en un 0,895% anual.