Grażyna Bacewicz, AFI [ɡraˈʐɨna baˈt͡sɛvit͡ʂ], (Łódź, Polònia, 5 de febrer de 1909 – Varsòvia, 17 de gener de 1969) fou una compositora, pianista i violinista polonesa.
Grażyna Bacewicz va sobresortir com la principal compositora de la seva generació, essent també la dona que va assolir les màximes fites en aquest àmbit en la història de la música occidental fins a aquell moment. Va ser una violinista excel·lent, fent gires per tot Europa. Durant la Segona Guerra Mundial, Bacewicz va residir a la Varsòvia ocupada, on va participar en concerts secrets de resistència. Va poder escapar amb la seva família després de l'aixecament de Varsòvia de 1944. La seva interpretació del Primer Concert de Szymanowski a París, el 1946, va assolir un gran èxit. També era una notable pianista, tocant obres pròpies i d'altres compositors. A Polònia va ser una figura de referència d'immensa importància i va establir un nexe entre la influència de Szymanowski i l'impacte posterior de Lutosławski i Penderecki. Malgrat això, la seva obra no va ser àmpliament coneguda a l'estranger. També va escriure diverses novel·les, contes i alguna obra de teatre. Després d'un greu accident de trànsit el 1954, va decidir dedicar-se exclusivament a la composició. Va sobresortir especialment en la composició per a instruments de corda, creant obres com set concerts per a violí, un per a viola i dos per a violoncel, cinc sonates per a violí i piano i dues per a violí sol, set quartets de corda, un quartet per a quatre violins i un altre per a quatre violoncels, així com dos quintets per a piano i quatre simfonies.
Diane Ambache, la biografia de Grażyna Bacewicz, comenta que l'«interès de Bacewicz per l'estructura, les tècniques motiviques, l'energia rítmica i el gust per les textures contrapuntístiques tenien punts en comú amb els del seu contemporani Bohuslav Martinů (1890–1959) i també amb Paul Hindemith (1895–1963). Ambache assenyala, a més, la influència del Bartók de mitjana etapa, que es manifestava en l'ús de dissonàncies dinàmiques i contrastades, així com en la seva assimilació de la música popular».
Biografia Antecedents familiars El seu pare Vincas Bacevičius (1875-1952) era originari d'Užnemunė (en polonès Litwa Zaniemieńska), una regió a l'esquerra del riu Nemunas amb una població majoritàriament indígena lituana. Vincas Bacevičius es va formar com a violinista i el 1893 es va graduar com a mestre a la universitat, que en aquell moment era considerada un centre del moviment nacional lituà, motiu pel qual els seus graduats, fins i tot aquells que no participaven activament en la política, van ser perseguits per les autoritats de la Rússia tsarista i enviats a Polònia. Bacevičius va arribar a Łódź el 1899, on va acabar els seus estudis musicals a l'Escola de Música dels germans Hanicki. A partir d'aquest moment va exercir com a professor de música i va començar a fer petites composicions. També va escriure un llibre bàsic per a professors de música d'escola.
Començat el , Vincas Bacevičius va conèixer Maria Modlińska, que acabava d'arribar a Łódź. La Maria provenia d'una família benestant amb llargues tradicions i ben connectada. El pare de Maria, Stanisław Modliński, era enginyer i va col·laborar, per exemple, en la construcció del pont de Kierbedź. La família on es va criar la mare de Grażyna gaudia d'una situació econòmica superior als estàndards de l'època. Això i l'amor per la música dels seus pares va influir en la formació dels nens. La seva mare, Maria, després de la mort dels seus pares, va ocupar una feina a l'administració i es va convertir en suffragette durant un breu període.
Grażyna Bacewicz va heretar de la seva àvia Natalia el talent i l'amor per la música. Natalia, la mare de Maria, de soltera Zdzitowiecka, va tenir com a professors a Zygmunt Noskowski i Aleksander Michałowski i va arribar a actuar en públic en concerts benèfics.
Educació musical La música formava part de la vida de la seva família. Ella i els seus germans, Kęstutis (1904-1993) i Vytautas (1905-1970), van aprendre el piano i el violí des de la seva primera infància (Kęstutis també tocava el violoncel). La seva germana petita, Wanda, (1914-2011) es va dedicar a la literatura i al periodisme, fet que més endavant li va permetre ser l'encarregada de vetllar per l'obra de la seva germana, recollint els seus manuscrits i fins i tot fent-li de secretària. Per desig del pare, tots els descendents van portar noms relacionats amb la història de Lituània, menys Wanda, que va ser una excepció polonesa.
Grażyna va créixer en una llar on la música era el centre de tot. Des de ben petitona, va estar envoltada pels sons d'una gran varietat d'instruments. El seu primer mestre va ser el seu pare, de manera que quan va entrar al conservatori estava perfectament preparada. Grażyna va continuar la formació musical el 1919 al Conservatori Musical Helena Kijeńska-Dobkiewiczowa a Łódź, juntament amb el seu germà Kęstutis al qual estava molt unida. Més tard, com a violinista de concert, va estrenar moltes de les seves pròpies sonates amb Kęstutis al piano. Tot i que el primer a demostrar el talent com a compositor va ser el germà Vytautas, que a tretze anys ja va començar a escriure música. Les primeres composicions que es conserven de Grażyna són Tema amb variacions per a piano (1924) i algunes peces dels últims cursos de secundària (principalment de 1927 i 1928). Malgrat la seva evident immaduresa tècnica, crida l'atenció la predilecció de la jove artista per crear construccions polifòniques tan dins de formes musicals estrictes com amb una àmplia tècnica.
Varsòvia El 1928 la família es va traslladar a Varsòvia, on Grażyna va continuar la seva formació al Conservatori, composició amb Kazimierz Sikorski, violí amb Józef Jarzębski i piano amb Józef Turczyński. A més va començar la carrera de Filosofia a la Universitat de Varsòvia, estudis que va abandonar al cap d'un any i mig. Es va graduar al Conservatori el 1932 i va aconseguir la proesa única d'acabar amb diplomes de violí i piano.
Els estudis de Bacewicz a Varsòvia van coincidir amb el mandat de Karol Szymanowski com a rector, que es convertiria en una gran referència per a ella i altres joves compositors polonesos. Szymanowski li va transmetre la cultura i la musicalitat alemanya. Més endavant, Bacewicz va viatjar i explorar altres cultures europees amb les quals va ampliar els seus horitzons musicals. Szymanowski, es va interessar molt pel futur de la talentosa jove compositora i li va recomanar anar a París.
París Gràcies a la generositat d'Ignacy Jan Paderewski, el virtuós pianista, compositor i estadista polonès, va rebre una beca aquell mateix any per estudiar composició a l'École Normale de Musique de París. Allà va rebre classes de composició de Nadia Boulanger (qui encara no tenia cinquanta anys) i, en privat, de violí del violinista André Touret.
Durant aquest temps, va compondre Sonatina per a piano, Suite infantil (també per a piano) i el Quintet de vent, de 1932, amb un estil neoclàssic, que va obtenir un primer premi en un concurs per a joves compositors. Durant un breu període va tornar a Łódź per fer de professora. El 1934 va tornar a París per estudiar amb el violinista hongarès Carl Flesch. El mateix 1934 va tenir lloc el primer concert de Grażyna Bacewicz com a compositora a Varsòvia i el 1939 es va fer un concert similar a París.
El 1936 es va casar amb Andrzej Biernacki, un metge molt reconegut. Malauradament, tenien personalitats molt diferents. Tot i que el matrimoni no va funcionar molt bé, sis anys després va néixer la seva filla Alina.
Solista i professora de violí Bacewicz va portar una gran carrera com a violinista fins a la dècada de 1950. En el I Concurs Internacional de Violí Henryk Wieniawski de Varsòvia, "només" va rebre un premi especial de distinció, de cap manera un fracàs quan es recorda que el concurs el van guanyar ni més ni menys que David Óistrakh i Ginette Neveu. Aleshores va ser convidada a tocar a diversos països europeus i allí va obtenir un gran èxit; també concertino de l'Orquestra Simfònica de la Ràdio Polonesa, que dirigia Grzegorz Fitelberg, i solista en diverses ciutats d'Europa de Lituània, França, Espanya i altres països. En aquests concerts es presentava sovint amb el seu germà, el reputat pianista Kiejstut. Just abans del començament de la Segona Guerra Mundial va tornar a Polònia, on durant l'ocupació nazi va fer concerts clandestins. Un cop acabada la guerra, va continuar la seva faceta de concertista de violí i piano fins al 1953, actuant a Bèlgica, Txecoslovàquia, l'URSS, Romania, Hongria i França.
Mentrestant, el 1945 es va incorporar al Conservatori Nacional (ara l'Acadèmia de la Música) a Łódź com a professora de teoria de la música i professora de violí. Al llarg dels anys cinquanta es va dedicar gairebé exclusivament a la composició i la docència.
Compositora Des de 1955 es va dedicar exclusivament a la composició. Bacewicz va rebre molts premis estrangers i nacionals, entre els quals es trobaven el primer premi del concurs internacional Chopin, el 1949, pel Concert per a piano; el premi nacional de Polònia, el 1950, pel seu Concert per a orquestra de corda; el primer premi al Concurs Internacional de Compositors de Lieja de 1951 pel seu Quartet de corda núm. 4. El 1960 la Tribuna de Compositors de la UNESCO de París li va lliurar el màxim premi per la seva Música per a cordes, trompetes i percussió. La Medalla d'Or al concurs Queen Elisabeth de Brussel·les. El mateix any va rebre un premi de la Unió de Compositors Polonesos pels èxits destacats en el camp de la composició, així com el premi de ràdio i televisió polonesa per la seva òpera còmica Les aventures del rei Artur.
L'any 1963 va morir el seu marit i a partir d'aquell va començar a compondre sense parar. També va ser aleshores quan va començar a escriure novel·les i contes. Des de 1966 fins a la seva mort, va dirigir la classe de composició a l'Escola Superior de Música (ara l'Acadèmia de la Música) de Varsòvia. També va ser jurat de diversos concursos de violí i composició arreu d'Europa. Igualment, va ser vicepresidenta de la Unió de Compositors Polonesos en dos períodes, de 1955 a 1957 i de 1960 a 1969.
Bacewicz va evitar concedir entrevistes i conferències públiques: només dues entrevistes van aparèixer en forma impresa durant la seva vida. Les seves publicacions literàries es van limitar a Znak Szczególny ('Marca de naixement'), un volum prim d'anècdotes autobiogràfiques, destacable pel seu to d'autocrítica i d'humor irònic. Fins i tot aquest volum, però, es va publicar després de la seva mort per Czytelnik el 1970 (2a edició el 1974). La majoria dels textos de Bacewicz van aparèixer pòstumament, en edicions preparades i anotades pel "guardià" del seu patrimoni artístic, la germana menor, poeta i editora literària, Wanda Bacewicz.
La prematura mort de Grażyna Bascewicz, als seixanta anys, i els seus forts vincles amb el passat, van fer inevitable que cedís el lloc de primacia en el panorama compositiu polonès a dues figures una mica més joves, Lutosławski i Penderecki.
Estil compositiu En la seva obra destaca la incorporació d'elements folklòrics i la llibertat d'escriptura.Tom núm. 1 pàg. 33 d'Auditorium, Cinco Siglos de Música Inmortal d'editorial Planeta Se sol dividir l'estil compositiu de Bacewicz en tres períodes.
Durant el primer període (1932-1944) es pot veure el desenvolupament i refinament de l'estil neoclàssic de Bacewicz. Tan sols una petita part de les obres d'aquesta primera època han estat publicades, però en destaca la claredat, enginy i brevetat, i alhora la introducció d'elements folklòrics.