fou un matemàtic hannoverià, conegut per la demostració que el nombre π és un nombre transcendent, és a dir, que no és zero de cap polinomi amb coeficients racionals.
Biografia Lindemann va néixer el 12 d'abril de 1852 a Hannover, capital del Regne de Hannover. El seu pare, Ferdinand Lindemann (1806-1880), ensenyava Llengües Modernes al Gymnasium (escola secundària) de Hannover. La seva mare, Emilie Crusius (1823-1907), era la filla del director. La família es va mudar a Schwerin el 1854, on el nen i jove Ferdinand va acudir a l'escola. Va estudiar matemàtiques a les universitat de Göttingen, Erlangen, i Múnic.
En 1873, supervisat per Felix Klein, va obtenir el títol de Doctor a la Universitat d'Erlangen. La seva tesi va versar sobre geometria no euclidiana, i es va titular Über unendlich kleine Bewegungen und über Kraftsysteme bei allgemeiner projektivischer Massbestimmung. A continuació va estar uns anys ampliant estudis a França i Anglaterra, fins que el 1877 va obtenir l'habilitació per a la docència universitària a la Universitat de Würzburg. Va començat la seva carrera docent a la Universitat de Friburg de Brisgòvia aquest mateix any.
Entre els anys 1883 i 1893 va ser professor a la Universitat de Königsberg. Durant aquest període va dirigir les tesis doctorals d'alumnes tan prestigiosos com David Hilbert, Hermann Minkowski i Arnold Sommerfeld.
El 1893 va ser nomenat professor de la Universitat de Munic de la qual va arribar a ser rector el 1904-1905. El 1923 es va retirar i convertir en professor emèrit. En aquesta universitat va dirigir una cinquantena de tesis doctorals d'estudiants que esdevindrien prestigiosos matemàtics, com Oskar Perron, Emil Hilb o Alfred Loewy.
Morí el 6 de març de 1939 a Múnic (Baviera).
miniatura|esquerra|Tomba de Lindemann a Munic. Vegeu la lletra a l'encapçalament de l'epitafi.
Prova de transcendència de El 1882, va publicar el resultat pel qual és més conegut, la demostració de la transcendència de . Els seus mètodes són semblants als que, nou anys abans, van permetre a Charles Hermite demostrar que el nombre e, la base dels logaritmes naturals, és transcendent. Anteriorment a la publicació de la demostració de Lindemann, se sabia que si era transcendent, llavors el clàssic problema grec de la quadratura del cercle no podia ser resolt. Aquesta demostració va ser el camí per la formulació del teorema de Lindemann-Weierstrass.
Altres Les seves obres més notables en el camp de la matemàtica van ser en geometria, anàlisi i teoria de nombres, però també es va interessar per la física, treballant en la teoria de l'electró i entrant en conflicte amb Sommerfeld en aquest tema.
En col·laboració amb la seva esposa va traduir diferents texts matemàtics, particularment d'Henri Poincaré. Cap al final de la seva vida va estudiar la història de les matemàtiques i el 1928 va participar en una missió científica del Regne de Baviera a Egipte per estudiar les matemàtiques i l'astronomia de l'antic Egipte.
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Categoria:Alumnes de la Universitat de Göttingen Categoria:Alumnes de la Universitat Tècnica de Múnic Categoria:Alumnes de la Universitat d'Erlangen-Nuremberg Categoria:Professors de la Universitat de Múnic Categoria:Professors de la Universitat de Königsberg Categoria:Professors de la Universitat de Friburg de Brisgòvia Categoria:Morts a Múnic Categoria:Científics de Hannover Categoria:Matemàtics de la Baixa Saxònia Categoria:Enterrats al Waldfriedhof de Múnic Categoria:Alumnes de la Universitat de Würzburg Categoria:Matemàtics nascuts al segle XIX Categoria:Matemàtics morts al segle XX