Torres del Bisbe és una entitat de població que pertany actualment al municipi de Graus. Va tenir ajuntament propi fins a l'any 1974.
El nom Torres dataria de l'època romana i referiria a una torre de vigilància a la carretera entre Astorga i Tarragona. Del segle VIII al , durant tres-cents anys hi ha hagut una presència arab important. Uns topònims indiquen l'existència d'una muralla avui desapareguda (Foramuro = fora de les muralles); les “portaleses” de Mariano, de Burrel i del Portal. És quasi segur que Ramir I d'Aragó va conquerir el poble el 1063.Carlos Bravo Suárez, «Història», Web no oficial de Torres del Bisbe, s.d. [consulta el 28 de novembre de 2012], Amb el nom de Torres de l'Abat de Sant Victorià estava sota la jurisdicció de l'abadia de Sant Victorià d'Assan. El nom actual data del 1571, quan passà del bisbat de Lleida al Bisbat de Barbastre i el bisbe nou va instal·lar-hi la seva residència d'estiu. L'església romànica està dedicada a l'ascensió. Hi ha unes ermites interessants: la de Santa Anna, la de les Ventoses i la de Suferri. Al el poble va conèixer una certa industrialització amb set fàbriques d'aiguardent i una sederia.S.N., «Torres del Obisbo » , Web oficial de l'ajuntament de Graus, s.d., Durant la Guerra Civil espanyola es trobava al camp republicà. Sota el franquisme i el desarrolisme va conèixer un èxode rural, principalment vers Catalunya. Més recentment, moltes cases antigues abandonades tornen a ser restaurades com a residència estiueig.
Torres del Bisbe està rodejat d'altres pobles petits: Jusseu i Aguinaliu al sud, Aler a l'est, Pueio de Marguillén a l'oest i el poble abandonat de Castarllenes al nord. El poble es troba sobre el barranc Sarron i a la dreta de la Ribera, i se situa al sud de la serra del castell de Llaguarres, que el separa de la vall de l'Isàvena. El pantà de Joaquim Costa atreu els estiuejants, aficionats d'esports aquàtics.«Descripcion» al web no oficial del poble
La seva llengua és de transició entre l'aragonès de Graus i el català de Benavarri, amb molts elements prop del català: no gaire, molto…, la pèrdua de la -r final de l'infinitiu, etc.Rámon Burrel «Léxico Torrense», op.cit. Els seus habitants l'anomenen "xapurriau" i expliquen com s'ha anat perdent molt entre la gent jove des que es va perdre l'escola del poble i els nens i les nenes van anar a Graus a estudiar.
Fill predilecte Andreu Burruel i Sopena, fotògraf
Bibliografia Ramón Burrel i Balldellou, Relación histórica y monografía del lugar de Torres del Obisbo , (1889), actualització i edició a càrrec de José-Ramón Doz Badías i Francisco Salamero Reymundo, Torres del Bisbe, Associación de amigos, vecinos y residentes, 2004.
Referències
Categoria:Graus Categoria:Entitats de població de la Baixa Ribagorça