fou un físic i matemàtic francès que realitzà una gran contribució al desenvolupament de la mecànica quàntica.
Nascut en Melle, Deux-Sèvres, França, son pare fou un pintor que es va traslladar a París quan Marcel era un xiquet. Allí va assistir al Lycée Condorcet. La família Brillouin va tornar a Melle durant la Guerra Franco-prussiana de 1870. Allí va aprendre molt dels llibres de filosofia del seu avi. Després de la guerra, va tornar a París i va ingressar a la École Normale Supérieure en 1874 per a graduar-se en 1878. Es va convertir en físic adjunt en el Collège de France, mentre que al mateix temps treballava per al seu doctorat en matemàtica i física, el qual obtení en 1881. Després Brillouin va mantenir llocs successius com a professor adjunt de física en les universitats de Nancy, Dijon i Tolosa de Llenguadoc abans d'anar a l'École Normale Supérieure de París en 1888. Després, fou Professor de Física Matemàtica en el Collège de France de 1900 a 1931.
miniatura|esquerra|Primera conferència Solvay (Brussel·les, 1911). Brillouin és el segon per l'esquerra assegut. Notis l'assistència de Marie Curie, Henri Poincaré, Albert Einstein, Ernest Rutherford i Max Planck, entre d'altres eminents científics. Va ser un assistent assidu de les conferències Solvay des de la primera celebrada el 1911 i es conserven anotacions seves força curioses sobre els esdeveniments d'aquestes conferències.
Durant la seua carrera va ser autor de prop de 200 articles cientçifics, tan teòrics com experimentals, en una ampla gama de temes que inclouen teoria cinètica dels gasos, viscositat, termodinàmica, electricitat i física del globus terrestre. Com treballs més destacats podem relacionar els següents:
construir un nou model del balanç d'Eötvös, escriure sobre el moviment Helmholtz i l'estabilitat d'un avió, treballar en l'estructura atòmica del model atòmic de Niels Bohr. Els seus resultats van ser més tard usats per De Broglie i Schrödinger, treballar en una teoria de la marea. suggerir un sistema electrònic de projecció d'imatges (un precursor de la televisió)
Va ser autor també de tres llibres: 1891 :Recherches récentes sur diverses questions d'hydrodynamique 1904: Propagation de l'électricité: histoire et théorie 1907: Leçons sur la viscosité des liquides et des gaz
Son fill Léon Brillouin, també va tenir una carrera prominent en la física.
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Categoria:Físics francesos Categoria:Matemàtics de la Nova Aquitània Categoria:Alumnes de l'École Normale Supérieure Categoria:Persones de Deux-Sèvres Categoria:Alumnes de la Universitat de París Categoria:Alumnes del Liceu Condorcet Categoria:Oficials de la Legió d'Honor Categoria:Morts a París Categoria:Professors del Collège de France Categoria:Professors de la Universitat de Tolosa Categoria:Cavallers de la Legió d'Honor Categoria:Matemàtics nascuts al segle XIX Categoria:Matemàtics morts al segle XX