miniatura|A l'esquerra del quadre de Las Meninas, es troba el pintor davant d'una gran tela; es considera que aquest és el millor autoretrat de Velázquez. Sobre el seu pit es troba l'emblema de l'Orde de Sant Jaume, que va ser pintat posteriorment. La carrera artística de Diego Velázquez va transcórrer, aproximadament, entre 1617, any en què és acceptat en el gremi de pintors i 1660. Durant aquests més de quaranta anys de pintor va produir al voltant d'un centenar d'obres. Va ser un pintor cortesà, cultivat, el pintor oficial de la cort del rei Felip IV de Castella.
La temàtica de Velázquez és àmplia: el retrat, la pintura històrica, religiosa o mitològica, el nu femení, el paisatge i la natura morta. No obstant això, va destacar com a retratista, sobretot de la cort: des dels reis fins als bufons. És considerat el retratista espanyol amb més talent del .
És especialment important, tant pel nombre d'obres com per la seva qualitat, l'obra conservada al Museu del Prado de Madrid, institució que va heretar gran part de les col·leccions reials espanyoles. En aquest museu es conserven unes 48 pintures de l'artista, que suposen aproximadament un terç de tota la seva producció i entre les quals hi ha moltes de les seves obres mestres. Destaca també el grup d'obres del Kunsthistorisches Museum de Viena, ja que la cort d'aquesta ciutat va rebre diversos retrats enviats per Felip IV. Altres museus del món compten amb importants obres seves, especialment en l'àmbit anglosaxó: al Regne Unit, la National Gallery de Londres, la col·lecció Wallace i Apsley House (Wellington Museum), i als Estats Units el Museu Metropolità d'Art de Nova York i el Museu de Belles Arts de Boston.
El catàleg de les obres de Velázquez de José López-Rey és un dels més reconeguts. Inclou tant les obres que segons el parer de l'autor van sortir completament de la seva mà, com aquelles en què va comptar amb una participació més o menys significativa del taller. Es va publicar el 1963 i va ser revisat el 1979. Al primer incloïa cent vint obres del pintor i en la revisió posterior eren cent vint-i-tres més sis dibuixos.Brown, Jonathan 1986, Velázquez. Pintor y cortesano, pp.306-307 A l'edició definitiva de 1996 va recusar un d'aquests dibuixos i va incorporar una nova pintura la Temptació de Sant Tomàs d'Aquino. L'atribució d'algunes altres obres encara avui és objecte de controvèrsia entre els especialistes.
Evolució del seu estil pictòric Als seus primers anys de pintor a Sevilla el seu estil va ser el naturalisme tenebrista amb una llum intensa i dirigida, la seva pinzellada densament empastada modelava les formes amb precisió, els seus colors dominants eren tons torrats i carnacions rogenques.Pérez Sánchez, Escuela española, p.99
Amb 24 anys es va traslladar a Madrid, on va ser nomenat pintor del rei i quatre anys més tard va ser ascendit a pintor de cambra, el càrrec més important entre els pintors del rei i que va conservar durant la resta de la seva vida. A Madrid el seu estil va anar evolucionant i va passar a pintar amb grisos i negres en lloc dels colors terrosos.Ragusa, «Breve antología crítica», p.188
En el seu primer viatge a Itàlia (1629-1630) va realitzar una radical transformació del seu estil: va assajar noves tècniques cercant la lluminositat. Cap a la meitat de 1630 es considera que va trobar el seu propi llenguatge pictòric mitjançant una combinació de pinzellades soltes de colors transparents i tocs precisos de pigment per ressaltar els detalls. Aquesta evolució es va produir a causa del coneixement de l'obra d'altres artistes, especialment la col·lecció reial i els quadres que va estudiar a Itàlia. També per la seva relació directa amb altres pintors, com a Rubens a la seva visita a Madrid i els que va conèixer en el seu primer viatge a Itàlia.Brown, Velázquez. La técnica del genio, p. 16-20
Josep Gudiol Ricart així explica el seu canvi d'estil pictòric de maduresa. El 1632 va pintar un retrat del príncep Baltasar Carlos que representa el començament d'una nova etapa a la tècnica de Velázquez que en una llarga evolució el va portar fins a les seves últimes pintures, mal anomenades impressionistes. Algunes zones d'aquest quadre, especialment en el vestit, Velázquez deixa de modelar la forma, tal com és, per pintar segons la impressió visual. Cercava així la simplificació del treball pictòric, però això exigia un coneixement profund de la manera com es produeixen els efectes de llum a les coses representades en la pintura. Es precisa també una gran seguretat, una gran tècnica i un instint considerable per poder escollir els elements dominants i principals, aquells que li permetran a l'espectador copsar amb exactitud tots els detalls com si haguessin estat pintats veritablement detalladament. Precisa també d'un domini total del clarobscur per donar la sensació de volum.Gudiol, Velázquez, p. 139-143
L'evolució de la seva pintura va prosseguir cap a una més gran simplificació i rapidesa d'execució. La seva tècnica, amb el pas del temps, es va tornar més precisa i esquemàtica. Així a la seva última dècada de vida (1650-1660) el seu estil va ser més esbossat i va assolir un gran domini de la llum. El pintor tenia per costum retocar les seves obres després de concloses; en alguns casos aquests retocs es van produir anys més tard.López-Rey (1978), p. 122-127
Com l'estil de Velázquez va anar evolucionant, aquests retocs provoquen dubtes en algunes obres sobre l'època en les quals van ser pintades o també problemes d'autoria si el que va retocar va ser un quadre executat pel taller. En el seu taller va ingressar el 1631 un jove ajudant, Juan Bautista Martínez del Mazo que dos anys més tard es va casar amb la filla gran de Velázquez. Martínez del Mazo apareix des d'aleshores estretament unit a Velázquez, com el seu ajudant més important. Les seves pròpies obres no passen de ser còpies o adaptacions del mestre sevillà. La seva intervenció en algunes obres de Velázquez, que a la seva mort havien quedat sense acabar, ha originat discussions entre els crítics sobre l'atribució d'uns certs quadres a Velázquez o a Mazo.Ragusa, «La vida y el arte», p.49
Obres originals Llista exhaustiva de les obres reconegudes com a originals del pintor Diego Velázquez.
Etapa sevillana (fins a 1621) Quadre Nom Data Tècnica Dimensions Localització Notes Referències150px|Tres homes a taulaTres homes a taulaca. 1617Oli sobre tela108,5 × 102 cmErmitage, Sant Petersburg150px|Esmorzar de pagesosEsmorzar de pagesosca. 1618Oli sobre tela96 × 102 cmMuseu de Belles Arts de Budapest, Budapest150px|Cap d'homeCap d'homeca. 1618Oli sobre telaErmitage, Sant PetersburgCoincideix amb el cap d'un dels homes retratats a Esmorzar de pagesos150px|Els tres músicsEls tres músicsca. 1618Oli sobre tela 87 × 110 cmStaatliche Museen, Berlín150px|La mulataLa mulata o El sopar d'Emaús1617-1618 (o 1623?)Oli sobre tela56 × 118 cmNational Gallery of Ireland, Dublín150px|Dos homes a taulaDos homes a taulaca. 1618Oli sobre tela 64,5 × 105 cmApsley House, Wellington Museum, Londres150px|La Immaculada ConcepcióLa Immaculada Concepció1618Oli sobre tela135 × 102 cmNational Gallery de Londres150px|Cap de donaCap de donaca. 1618Dibuix sobre paperBiblioteca Nacional, Madrid150px|Cap de donaCap de donaca. 1618Dibuix sobre paperBiblioteca Nacional, Madrid150px|Vella fregint ousVella fregint ous1618Oli sobre tela99 × 169 cmNational Gallery of Scotland, Edimburg150px|Adoració dels MagsAdoració dels Mags1619Oli sobre tela204 × 126,5 cmMuseu del Prado, Madrid150px|Sant Joan Evangelista a PatmosSant Joan Evangelista a Patmos1619-1620Oli sobre tela135,3 × 102,8 cmNational Gallery de Londres150px|Crist a la casa de Marta i MariaCrist a la casa de Marta i Maria1619-1620Oli sobre tela60 × 103,5 cmNational Gallery de Londres, Londres150px|Cap d'apòstolCap d'apòstol1618-1620Oli sobre tela38 × 29 cmPréstec del Museu del Prado a qui pertany.150px|Sant PauSant Pau1618-1620Oli sobre tela99 × 78 cmMuseu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona150px|Sant Tomàs ApòstolSant Tomàs apòstol1618-1620Oli sobre tela95 × 73 cmMusée des beaux-arts, Orleans150px|La cuineraLa cuinera1620Oli sobre tela55,5 × 104,5Art Institute of Chicago, ChicagoRéplica de La mulata de 1618, amb variants150px|La cuineraLa cuinera1620 ca.Oli sobre tela Museum of Fine Arts Houston, HoustonRéplica parcial de La mulata de 1618, amb variants. Atribuïda a Velázquez per Soni Bomford, en 2017.150px|El sopar d'EmaúsEl sopar d'Emaús1620Oli sobre tela 123 × 132,6 cmMetropolitan Museum of Art, Nova YorkDatació controvertida, proposant-se dates que van des de 1619 (Lafuente Ferrari) fins a un moment immediatament posterior al retorn del primer viatge a Itàlia (Marías).Morán Turina / Sánchez Quevedo 1999 p.94150px|Les llàgrimes de Sant PereLes llàgrimes de Sant Pereca. 1620Oli sobre tela132 × 98,5 cmFondo Villar Mir, MadridDescoberta per Manuela Mena en 1999; Alfonso E. Pérez Sánchez i Guillaume Kientz la consideren autògrafa.150px|Aiguader de SevillaAiguader de Sevilla1620Oli sobre tela106 × 82 cmApsley House, Londres150px|Aiguader de SevillaAiguader de Sevillaca. 1620Oli sobre telaGalleria degli Uffizi, FlorènciaRèplica de l'anterior, potser del mateix pintor; hi ha autors que li donen la primacia150px|Retrat de Cristóbal Suárez de RiberaRetrat de Cristóbal Suárez de Ribera1620Oli sobre tela 197 × 137 cmSignat i datat en un plec del vestit amb monograma de difícil lectura «(DOVZ o DLV), 1620».López-Rey, p. 46 Es tractaria d'un retrat pòstum, perquè el retratat va morir el 1618, encara que Mayer va pensar que monograma i data podien ésser apòcrifs.Morán Turina y Sánchez Quevedo, p. 50.150px|Retrat de cavallerRetrat de cavaller (potser Francisco Pacheco)1620Oli sobre tela40 × 36 cmMuseu del Prado, Madrid150px|Retrat de Jerónima de la FuenteRetrat de Jerónima de la Fuente1620Oli sobre tela160 × 110 cmMuseu del Prado, MadridProcedent de Santa Isabel la Real de Toledo. Signada i datada «Diego Velazquez f. 1620.». El filacteri al voltant de la creu amb la seva inscripció, ara il·legible, va ser esborrat el 1944, després d'ingressar el quadre en el Museu, per haver-se cregut apòcrifa.López-Rey, p. 48150px|Retrat de Jerónima de la FuenteRetrat de Jerónima de la Fuente1620Oli sobre tela162 × 107 cmCol·lecció Fernández Araoz, MadridPossiblement, còpia de l'anterior. Signatura i data «Diego Velazquez f. 1620.» afegides en data posterior i per mà aliena.Garrido Pérez, p. 94-95
Madrid (1622-1629)