Juan Contreras y San Román (Pisa, 2 de març de 1807CONTRERAS ROMAN, JUAN, Índex del Congrés dels Diputats - ¿?, 1881) fou un militar i polític espanyol.
Liberal, fou allunyat de l'exèrcit el 1823. El 1841 es proclamà esparterista. Posteriorment, s'uní al general Prim i intervingué en la fracassada revolta de la caserna de San Gil a Madrid de 1866.
Fou diputat a les corts constituents del 1869 i se significà com a dirigent dels intransigentsEls intransigents eren els partidaris de la utilització de medis revolucionaris i violents per aconseguir la implantació de la República. del Partit Republicà Democràtic Federal, formant part del seu Directori Nacional entre l'abril i l'octubre del 1872 Manuel Rolandi Sánchez-Solís, De la Revolución de septiembre de 1868 al reinado de Amadeo de Saboya i participà en l'alçament intransigent de l'octubre de 1872 i dirigí l'alçament intransigent de novembre de 1872.
Proclamada la Primera República Espanyola, fou nomenat capità general de Catalunya,Cuerpo de estado mayor (1887):p.27 càrrec que ocupà des de febrer. El general Contreras va sortir de Barcelona el 15 de març en direcció a Esparraguera amb sis companyies del regiment d'infanteria d'Amèrica, una secció del regiment de cavallería d'Alcantara, una altra d'Almansa, i una altra de Tetuan, i una bateria d'artilleria de muntanya, dirigint-se a continuació a Manresa i MoiàCuerpo de estado mayor (1887):p.38-39 havent d'encapçalar la columna des de Moià fins a Vic per enfrontar-se a Jeroni Galceran i Martí Miret que li tallaven el camí a La Gleva, on tot i foragitar els carlins i morir Galceran,Abellan (2006):p.585 però es va haver de retirar de nou a Vic. mentre Francesc Savalls, va emprendre un atac contra Ripoll, que va caure el 23 de marçCuerpo de estado mayor (1887):p.49 i va dimitir març del 1873 en desacord de la tàctica de persecució dels carlins que se li havia imposat.Cuerpo de estado mayor (1887):p.59-60
El 14 de juliol es posà al davant del moviment cantonalista de Cartagena com a general en cap, i quan la revolució cantonal fou vençuda el 12 de gener del 1874, s'exilià a Orà.
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Categoria:Capitans generals de Catalunya Categoria:Generals espanyols Categoria:Cantonalisme Categoria:Diputats al Congrés dels Diputats Categoria:Pisans Categoria:Morts a Madrid Categoria:Militars toscans Categoria:Polítics toscans Categoria:Generals italians Categoria:Polítics espanyols morts al segle XIX Categoria:Polítics espanyols nascuts al segle XIX