miniatura|Khwaja Xamsu-d-DinMuhammad Hafez-e XirazíDibuix del . Khwaja Xams-al-Din Mohammad Hafez-e Xirazí () o mestre Xams-al-Din Mohammad, dit Hafez, de Siraz (actual Iran, cap al 1315 - Siraz, cap al 1390) fou un poeta persa més conegut pel làqab Hafez, pronunciat [hɑ:'fez] (de l'àrab Hàfidh), ‘(el) Preservador’, que és com s'anomena qui se sap de memòria l'Alcorà).
Era xiïta i místic sufí i, ocasionalment, poeta de la cort. La seva vida es veu envoltada d'un aire de misteri i llegenda, potser perquè se'n coneixen molt pocs detalls. Destacà per les seves composicions de tema bàquic i místic, que li ocasionaren freqüents problemes amb l'ortodòxia del poder regnant. La seva vida i poemes han estat l'objecte de moltes anàlisis, comentaris i interpretacions, i ha estat l'autor més influent en la poesia persa posterior al .Hafez (EI) E. Yarshater, I. An overview La seva tomba rep pelegrins de diferents orígens. L'asteroide 12610 Hãfez, descobert el 1960, fou batejat així en honor seu.
Biografia Sobre les dates del naixement i de la mort de Hafez,How to Pronunce Hafez (حافظ) in Persian (Farsi). hi ha diverses propostes de diferents estudiosos. Tanmateix, la majoria dels especialistes moderns, seguint l'opinió de M. Moin, estan d'acord que va néixer el 1315 i, arran dels comentaris de Jami, es creu que Hafez deuria morir l'any 1390.
Fill d'un comerciant, el seu pare canvià la residència familiar a Siraz poc abans que aquest nasqués. El pare del poeta morí quan Hafez encara era un nen. Ell i la seva mare foren acollits per un oncle. Amb tot la situació familiar, a causa de la mort del pare, era precària econòmicament. Malgrat aquests entrebancs Hafez tingué una bona educació, i aprengué i dominà amb fluïdesa l'àrab i el persa.
Gran coneixedor de l'Alcorà, el qual memoritzà a una edat molt jove, també ho fou de l'obra de Saadi, que també memoritzà, així com els treballs dels escriptors Attar, Rumi i Nizami.
S'explica que quan tenia 21 anys Hafez mantingué una vigília de quaranta dies, amb les seves nits, davant la tomba del poeta Baba Kuhi, mort el 1050. Baba Kuhi havia escrit que aquella persona que el vetllés quaranta dies i quaranta nits es faria amb el cor de la persona estimada. Posteriorment a aquesta vigília Hafez conegué el mestre sufí Attar, del qual es feu deixeble.
Inicialment Hafez treballà de copista i d'aprenent de flequer per tal d'aconseguir mantenir-se i abans de trobar el suport de patrocinadors destacats. Posteriorment, i fruit dels seus coneixements, aconseguí una plaça de professor d'estudis religiosos a la universitat de Siraz.
Amb poc menys de 30 anys fou poeta a la cort d'Abu Ixak Djamal al-Din, fet que li reportà fama i influència. Mubaridh Mudhàffar capturà la ciutat de Siraz, i modificà i renovà els diferents càrrecs de la ciutat. Entre les decisions preses per Mubaridh s'hi compta la destitució de Hafez com a professor d'estudis alcorànics a la universitat. En aquesta etapa l'obra de Hafez es caracteritza per un seguit de poemes de protesta i reivindicació contra l'opressió del tirà.
Posteriorment, Xah Xuia (fill del dictador) deposà i feu empresonar el seu pare, i restituí Hafez en el seu càrrec de la universitat. Aleshores, el poeta inicià una vessant d'espiritualitat sufí en la seva obra.
Quan el poeta comptava uns cinquanta anys va perdre el favor del governant, fet que l'obligà a exiliar-se, motu proprio, a Esfahan. En aquesta etapa els seus poemes reflecteixen l'enyorança de la seva terra. Quan Hafez tenia 52 anys finalitzà el seu exili a Esfahan i retornà a Siraz per invitació expressa de Xah Xuia. La poesia dels seus darrers anys mostra l'autoritat d'un mestre espiritual.
Es diu que Hafez s'enamorà i es casà amb una noia anomenada Xakh-e Nabat a la qui el poeta denomina "branca de la canya de sucre"; és probable que tingueren fills. Amb tot, dins dels pocs detalls coneguts de la seva vida, aquestes hipòtesis són especulacions basades en detalls que apareixen en els seus poemes.
Diverses vegades el poeta va rebre invitacions de governants estrangers per visitar llurs països. Es diu que fou convidat pel soldà de Bagdad Ahmad ibn Uways, pel soldà de Bengala Ghiyasuddin Azam Shah a l'Índia i pel soldà bahmànida del Dècan Muhammad Shah I. L'últim viatge fou interromput per un temporal a alta mar, i Hafez captà aquest moment per a la posteritat en un dels seus gazals:
Hafez va morir a Siraz en 1390 i fou soterrat al jardí de Musal·la.
Hafez no va compilar la seva poesia. Ho va fer Mohammad Golandaam, que en va escriure també un prefaci ("Diwan") i la va completar l'any 813 A.H o 1410 A.D, uns 21-22 anys després de la mort de Hafez. Una altra persona que també va compilar la poesia de Hafez va ser un dels seus joves deixebles Sayyid Kasim-e Anvar, que va recollir 569 ghazals atribuïts a Hafez i va morir l'any 1431 dC, uns 42-43 anys després de la mort de Hafez.Biography of Hafiz
En general la creativitat de Hafez és una fita de la poesia lírica en llengua persa medieval. Els seus poemes han estat traduïts a diversos idiomes europeus i asiàtics.
Creativitat L'Iran ha estat durant molt de temps conegut per la seva literatura. Abans del naixement de Hafez existiren els universalment famosos Rudaki, Ferdowsi, Nasir Khusraw, Omar Khayyam, Nizami, Rumi, Amir Khusraw Dihlawi, Saadi i altres.
Amb ell la literatura persa assolí un nivell més alt. Certament Hafez no podia prescindir de la connexió amb els seus talentosos predecessors. Els investigadors han observat en la poesia de Hafez la influència de Saadi, Salman Savaji, Khwaju Kermani. La línia de pensament filosòfic de Hafez és el camí que venia marcat per Omar Khayyam o Rumi, amb diferències de profunda personalitat. Hafez sens dubte coneixia la major part del patrimoni literari persa. D'altra banda, està documentat: a la biblioteca de l'Institut d'Estudis Orientals de Taixkent es troba, en el manuscrit «Khamsa» d'Amir Khusraw Dihlawi, un fragment de cinc masnavis, tres dels quals foren transcrits directament per Hafez.
L'estrofa favorita de Hafez era el gazal. Se'l descrigué com a autor d'un gran nombre de poemes. Nascuts quatre segles abans de Hàfidh, el geni de Rudaki i el polit talent de Saadi, culminen en les obres de Hafez.
Les característiques de l'estructura dels gazals influeixen en llur percepció. En general, el gazal es compon per cinc a set apariats (beits). És important que cada apariat expressi un pensament complet, i sovint no tenen una relació directa amb la resta del beit. Això marca el contrast entre el vers oriental i el vers a l'estil clàssic europeu, en el qual el vers està fermament unit pel pensament del mateix autor i vinculat lògicament. Aquesta mena de connexió lògica en el gazal no sempre és visible, especialment per al lector habituat a la poesia d'Occident. Això no obstant, cadascun dels gazals, especialment els gazals creats pel mestre, formen un tot indestructible. Per tal de percebre i comprendre aquesta integritat, cal feina sentiments, i la ment del lector, en passar d'apariat a apariat, ha de restaurar la comunicació omesa per l'autor, ja que ha de fer camí a través de la cadena associativa que connecta els beits, i el fet que la cadena pugui no coincidir amb la forma de l'autor, fa cada vers més valuós, més proper al cor del lector. Això és encara més cert atès que el vincle d'unió dels gazals és sovint una certa experiència, un estat d'ànim, una sensació atemporal fins al final de la raó. Però en la seva essència com a gazal, Hafez Ruba'i Omar Khayyam, fusionen ment i sentiments. Per entendre el gazal també cal entendre l'art de Hafez, així com cal entendre també el sonet per a una comprensió més profunda de la creativitat de Petrarca o Shakespeare.
És igualment important per a captar la bellesa interior dels poemes de Hafez el coneixement dels símbols sufís. En conèixer els significats secrets codificats en paraules simples, el lector és capaç d'obrir no un, sinó fins a un parell de significats materialitzats en un senzill vers, començant pel final místic més superficial i profund. Un exemple d'una simple i no òbvia interpretació per al lector pot servir com un tema freqüent d'amor en Hafez. I si l'ull humà no veu més que el reconeixement del poema d'amor del poeta per a una dona, qui està familiaritzat amb el simbolisme sufí entén que és el desig del sufí de conèixer Déu, perquè això és el que s'entén per "amor" i "amant" - és el mateix Déu.
Una altra característica específica de la creativitat de Hafez es reflecteix en l'ús de paraules descriptives. Els caràcters negatius els anomena "sants", "muftís". Els "rodamóns" i "borratxos" són els estimats al seu cor. Aquest fet no deixa de resultar curiós, atès que la llei islàmica prohibeix estrictament beure alcohol. Per contra, en els poemes de Hafez el tema de les bacanals apareix amb força freqüència. No era un tema nou en els gazals, però cap altre poeta en va fer una utilització tan intensa com ell.
El focus de la creació de Hafez és la vida humana directa en totes les seves alegries i tristeses. Les coses mundanes prenen sota la seva ploma bellesa i profund significat. Si la vida està plena de dolor, hem de fer-ho millor, per donar-li bellesa, omplir-la de significat. La freqüent menció dels plaers sensuals, ja sigui bevent vi o l'amor d'una dona, no vol dir que el desig de Hafez sigui girar-se d'esquena enfront de la lletja realitat, amagar-se d'ella amb els plaers. Un gran nombre de gazals estan marcats per la malícia, els crims de guerra i l'estupidesa fanàtica de les autoritats, cosa que mostra que Hafez no tenia por de les dificultats de la vida, i la seva crida a l'alegria - una expressió d'una visió optimista del món, i si entenem com a "alegria" el significat ocult del coneixement de Déu, aleshores el dolor no és motiu de la ira, sinó l'incentiu de girar-se envers Déu i construir la seva vida d'acord amb els seus manaments.
Un dels gazals més tràgics de Hafez està dedicat a la pèrdua d'un amic i, per descomptat, l'amistat va ser el valor més gran en la vida de Hafez. Però la pèrdua no podia trencar l'esperit del poeta, el qual no es va permetre rebolcar-se en la depressió, rendir-se a la desesperació. La profunditat de les experiències tràgiques és precisament la causa de la consciència de Hafez; el seu esperit està sempre per sobre de les circumstàncies de la vida. I li permet veure la tristesa no per renunciar a la vida, sinó més aviat per començar a apreciar-la encara més.
Es pot considerar que l'ideal ètic del poeta és el "rendi""rendi" - companys alegres de cor devot a Déu, però que no observen la vida ascètica, bevedors de vi i amants de la diversió»-, terme traduïble com a "rufià, murri piadós, bandit, llibertí, trompellot, rodamón - ple de rebel·lia, demandant de llibertat d'esperit". Hafez es veia a si mateix com a antítesi del predicador, consolador d'amor, alegria, música vi i rendi, en oposició als ombrívols i severs advertiments adreçats des del sermons del púlpit.
Des d'aquest punt de vista, la característica definitòria de Hafez és la seva "voluntat de llibertat". La seva falta de voluntat per reduir la complexitat de la vida als dogmes pretensiosos, la seva negativa a retrocedir davant l'ambigüitat de la condició humana, presenta al lector una veritable llibertat d'elecció.
En el món de Hafez s'hi veu molta maldat, violència i crueltat. El somni de reconstruir de nou el món sona repetidament en la seva veu. És sempre un somni, no una crida a la lluita. Més tard el "rendi" com a heroi positiu troba el seu camí en els versos d'Ali-Shir Nava'i i Abdul Qader Bedil.
El poema original de Hafez és molt melòdic i fàcil de cantar. La raó no és tant l'ús de repeticions de so, com la profunda harmonia que uneix les imatges i el so transmès. La riquesa de significat i la facilitat de lectura són la raó per la qual ZandMikhaïl Isaàkovitx Zand - iborat az ḣaft jild (en tadjik) diu que la gent fa servir sovint Hafez per a l'endevinació, per predir el seu destí.