El Montserratí (també anomenat Pla de Montserrat, Comarca de Montserrat, Baix Llobregat Nord o Penedès Montserratí) és una comarca natural situada a la falda sud-est de la muntanya de Montserrat, de la qual pren el nom. El seu territori es troba repartit principalment entre les comarques actuals del Baix Llobregat, l'Anoia i l'Alt Penedès, si bé també s'ha proposat d'integrar-hi alguns municipis del Bages i del Vallès Occidental. El principal nucli urbà és la vila de Martorell, que tradicionalment ha actuat com a capital subcomarcal.
La quinzena de pobles que la integren —que varien segons les fonts— han compartit històricament un marc referencial comú esdevenint una zona perifèrica dels àmbits d'influència penedesenc, igualadí i, en menor mesura, metropolità i bagenc. El fet que s'hi trobi la confluència entre els rius Llobregat i Anoia i que sigui lloc de pas obligat que comunica el pla de Barcelona amb l'interior del país ha fet del Montserratí una zona de cruïlla entre les grans comarques i demarcacions pròximes, situant-se en els límits de les antigues vegueries —i posteriorment corregiments— de Vilafranca, Barcelona i Manresa. Amb la divisió administrativa de Catalunya establerta en la dècada de 1930, el Montserratí va ser repartit en diverses comarques, quedant-ne el gruix de municipis inclosos dins l'actual subcomarca del Baix Llobregat Nord.
L'encaix del Montserratí (malgrat referir-s'hi amb altres noms) ha estat objecte de debat en les successives propostes contemporànies d'organització territorial del Principat. Diversos geògrafs i estudiosos del fet comarcal —entre ells Pau Vila, principal responsable de la divisió comarcal de 1936— han valorat l'opció de crear una comarca pròpia a l'entorn del Pla de Montserrat amb capital a Martorell. Més endavant, l'Informe Roca de l'any 2000 encarregat pel Parlament de Catalunya, també va insistir en aquesta solució.
Amb l'entrada al va renéixer la reivindicació del territori per esdevenir una nova comarca, seguint els passos que van fer possible la constitució del Moianès l'any 2015. Així, nombroses entitats, personalitats i també diversos Ajuntaments implicats s'han posicionat a favor del Montserratí, constituint l'any 2017 la Plataforma «El Montserratí és Comarca» per reclamar-ne la creació davant de la Generalitat i l'opinió pública.
Denominació miniatura|El pont del Diable sobre el riu Llobregat amb el massís de Montserrat al fons (foto de Charles Clifford, c. 1860). La denominació «Montserratí» no es correspon amb un nom d'ús històric, però actualment és la més estesa. Diversos mitjans de comunicació local l'utilitzen habitualment per a referir-se a aquest territori i el quinzenal Línia Nord fins i tot té una edició comarcal específica.
Neix a partir d'un sentiment identitari estès majoritàriament entre les noves generacions de la subcomarca del Baix Llobregat Nord i actualment té el seu ressò en diverses iniciatives com la Colla Bastonera del Montserratí, la competició esportiva Marxa del Montserratí, organitzada pel Club Excursionista d'Esparreguera, la Fira del Montserratí que se celebra anualment a la zona o l'Associació Massís de Montserrat, una entitat que ha fet de la defensa de la nova comarca la seva principal marca d'identitat i que ha impulsat la Cooperativa del Montserratí i un portal web comarcal.
El desembre de l'any 2021, Televisió de Catalunya va emetre un capítol del popular programa Joc de cartes dedicat a destriar «el millor restaurant amb història del Montserratí», amb la participació de quatre locals de Collbató, Castellví de Rosanes, Esparreguera i Sant Esteve Sesrovires.
A nivell botànic, una de les principals varietats catalanes autòctones d'olivera és la vera del Montserratí, que prolifera a l'entorn del massís i en particular als municipis de Collbató i el Bruc.
Al llarg de les dècades durant les quals s'ha debatut la qüestió, s'han proposat altres noms que han tingut menys èxit, com ara Pla de Montserrat, de caràcter més geogràfic, o els genèrics Comarca de Montserrat, Comarca de Martorell i Baix Llobregat Nord. Arran del debat a l'entorn de la creació de la vegueria del Penedès, alguns autors van proposar la inclusió de la subcomarca a la nova vegueria amb la denominació de Penedès Montserratí.
Geografia miniatura|Panoràmica del Pla de Montserrat. A banda del mateix massís de Montserrat, la principal unitat geològica del Montserratí és l'anomenat pla de Montserrat, un fragment de la depressió Prelitoral que es troba enfonsat respecte les planes veïnes del Vallès i del Penedès. Pel seu centre passa el riu Llobregat que, tot aprofitant una falla, transcorre entre dos estrets que delimiten l'espai de la comarca natural: el del Cairat, a Esparreguera, i el Congost que separa Martorell i Sant Andreu de la Barca. Els altres límits són el coll del Bruc al nord, la serra d'Ordal al sud i la successió de petites serralades ondulades a l'oest —les valls de l'Anoia— que la separen del pla penedesenc.
També existeix una visió més àmplia del territori que incorpora municipis bagencs al nord del massís, situats als contraforts de la muntanya en els límits exteriors amb el Pla de Bages.
Composició de la comarca Municipis integrants En no tenir cap fonament legal, les poblacions que conformen el Montserratí no són una llista tancada i poden variar segons les fonts. Majoritàriament es fa referència, sobretot, als municipis del Baix Llobregat Nord amb la inclusió d'alguns més de l'Anoia i l'Alt Penedès, però en altres propostes s'inclouen també municipis del Bages situats al nord del massís de Montserrat.
Els dos llistats amb més base a tenir en compte són:
L'Informe Roca (2000), elaborat per una comissió d'experts encarregada de la revisió del model d'organització territorial de Catalunya: inclou un total de quinze municipis de quatre comarques diferents (vuit del Baix Llobregat, quatre de l'Anoia, dos de l'Alt Penedès i un del Vallès Occidental). Sumarien una superfície de 367,63 km² i una població de prop de 180.000 habitants. La Plataforma El Montserratí és Comarca (2017): consta de vuit municipis adherits (set del Baix Llobregat i un de l'Anoia) que sumen una superfície de 176,94 km² i una població d'uns 103.000 habitants. Al manifest fundacional de l'entitat es convidava també els municipis de Castellolí (Anoia) i Marganell, Castellgalí, Sant Vicenç de Castellet, Castellbell i el Vilar i Monistrol de Montserrat (Bages).
MunicipiPoblació (2019)Superfície (km²)Comarca actualsense marc|19x19px Abrera12.48919,94Baix Llobregatsense marc|512x512pxsense marc|24x24px Castellví de Rosanes1.88416,38sense marc|24x24px Collbató4.46618,07sense marc|24x24px Esparreguera22.25127,40sense marc|24x24px Martorell28.18912,76sense marc|24x24px Olesa de Montserrat23.90416,63sense marc|20x20px Sant Andreu de la Barca27.5585,50sense marc|15x15px Sant Esteve Sesrovires7.61218,56sense marc|15x15px El Bruc2.05047,20AnoiaEls Hostalets de Pierola2.97333,49sense marc|24x24px Masquefa9.21117,06sense marc|15x15px Piera15.60357,20sense marc|24x24px Gelida7.53326,69Alt Penedèssense marc|20x20px Sant Llorenç d'Hortons2.41319,72sense marc|26x26px Castellbisbal12.39031,03Vallès OccidentalTOTAL180.526367,63
Capitalitat Pel que fa a la capitalitat d'una futura comarca, la majoria de fonts assumeixen que aquesta hauria de ser Martorell pel seu pes demogràfic i com a principal nus de comunicacions del territori que ja acull molts serveis bàsics d'abast subcomarcal. La majoria de propostes històriques que s'han fet de l'àmbit comarcal montserratí coincideixen en aquest aspecte, però tanmateix Olesa de Montserrat també s'ha postulat com a candidata.
Vegueria En cas que el Montserratí arribés a oficialitzar-se com a nova comarca, caldria decidir també a quina vegueria hauria de ser adscrita. Actualment la majoria dels municipis que l'integren formen part del Baix Llobregat Nord i, per tant, de la vegueria de Barcelona. Tanmateix, els municipis que pertanyen a les comarques actuals de l'Anoia o l'Alt Penedès s'enquadren en la vegueria del Penedès i, en bona part, l'argumentació històrica sobre la diferenciació comarcal respecte la zona del Pla del Llobregat es basa en el fet que els municipis montserratins han tingut tradicionalment més relació amb l'àmbit penedesenc. En conseqüència, s'ha proposat la inclusió del Montserratí a la vegueria del Penedès, fins i tot amb la denominació ben clarificadora de Penedès Montserratí.
Antecedents històrics Edat mitjana i moderna (s. XI-XVIII) miniatura|Dominis del Castell Vell de Rosanes ().
Baronia de Castellvell La referència més antiga d'una unitat territorial en aquesta zona cal trobar-la en l'antiga baronia de Castellvell, establerta al pel comte de Barcelona Ramon Borrell durant la repoblació dels nous territoris establerts a la marca fronterera amb els sarraïns, majoritàriament a la riba sud del riu Llobregat. Els seus dos nuclis foren el Castell Vell de Rosanes i el Castellvell de la Marca. El primer, seu principal del baró, dominava un territori format aproximadament pels actuals municipis de Castellví de Rosanes, Martorell, Sant Esteve Sesrovires, Abrera, Olesa de Montserrat, Sant Andreu de la Barca i Castellbisbal.
Al els dominis dels Castellvell es van expandir amb la incorporació de nous territoris conquerits a l'entorn de les muntanyes de Prades, però l'any 1205 les possessions van ser dividides i el nucli original restà sota la nova baronia de Castellví de Rosanes, que poc després passaria a mans del llinatge dels Montcada i més tard a la Corona catalana.
El repartiment en vegueries i corregiments A partir del la vegueria es va imposar com a unitat territorial bàsica dins el Principat de Catalunya —superposada a les de tipus eclesiàstic i jurisdiccional— i el gruix dels pobles del Pla de Montserrat van quedar inclosos a dins de la vegueria de Vilafranca, amb l'excepció d'Olesa de Montserrat, Sant Andreu de la Barca i Castellbisbal, que van restar a la vegueria de Barcelona. Al llarg dels segles els límits veguerials van patir successives modificacions, arran de les quals les poblacions montserratines van fluctuar entre les vegueries vilafranquina i barcelonina: a principis del , a més de les tres esmentades, també Abrera, Sant Esteve Sesrovires, Martorell i Castellví de Rosanes havien passat a formar part de l'àmbit barceloní.
Amb els Decrets de Nova Planta de 1716 les vegueries catalanes van ser abolides i Catalunya es va dividir en dotze corregiments, amb importants canvis respecte la situació anterior. La major part del territori montserratí romandria dins el corregiment de Vilafranca, tret del sector meridional (Sant Esteve Sesrovires, Martorell, Castellví de Rosanes i Sant Andreu de la Barca), que es mantindria al corregiment de Barcelona, mentre que els pobles situats a llevant del Llobregat (Olesa de Montserrat i Castellbisbal) passarien a integrar el nou corregiment de Mataró.
Durant les edats mitjana i moderna el concepte de comarca era una simple distinció geogràfica sense valor administratiu, tant en la divisió de vegueries com de corregiments. La primera relació exhaustiva de poblacions del país per comarques és del jesuïta Pere Gil Estalella (1551-1622), que a finals del va publicar una obra segons la qual el gruix de poblacions montserratines formaven part del «Pla de Barcelona y del Riu Llobregat».
La divisió territorial contemporània (s. XIX-XX) Els primers estudis del fet comarcal miniatura|Comarca d'Olesa proposada per Francesc Flos i Calcat (1906).