Les Piràmides de Guiza a Egipte es troben entre les més famoses i més antigues construccions monumentals de la humanitat. Estan situades a la riba occidental de la vall del Nil, uns vuit quilòmetres al sud-oest de la ciutat de Guiza. Es troben aproximadament a 15 km del centre de la ciutat del Caire i s'hi arriba directament des de l'anomenada "Avinguda de les Piràmides" (Sharia el-Ahram). La piràmide de Keops és l'única que queda de les set meravelles del món antic. Des del 1979 les piràmides de Guiza es troben incloses al Patrimoni de la Humanitat.
Història de la construcció miniatura|El complex de les Piràmides de Guiza
Antecedents La zona on s'ubiquen les piràmides de Guiza havia estat ja una necròpolis important des de la primera dinastia, a la qual pertany la tomba del faraó Wadj que va ser localitzada al sud de la necròpolis. Aquí s'hi devien haver excavat grans mastabes de la primera, la segona i la tercera dinasties, també s'hi han trobat restes d'una tomba de la segona dinastia a la part meridional, de l'època del regnat de Ninetjer el nom del qual va ser descobert en els segells d'unes gerres. No se sap fins a quin punt es van destruir aquestes tombes anteriors durant les posteriors construccions a la necròpolis i l'edificació de les piràmides de la quarta dinastia.
Des d'època predinàstica s'havien fet enterraments en mastabes, que consistien en una estructura subterrània excavada amb cambres i passadissos que cobrien amb una estructura externa en general en forma de trapezi isòsceles. És sobretot a partir del faraó Djoser i la seva piràmide esglaonada que es comencen a construir tombes de forma piramidal. Després de diversos intents, alguns més reeixits que d'altres, la culminació de l'arquitectura funerària piramidal egípcia arriba amb la piràmide de Kheops i les piràmides dels seus successors Khefren i Micerí.
Construcció de les piràmides Les piràmides van aparèixer aproximadament entre el 2620 aC i el 2500 aC, durant la quarta dinastia. Es construïren sobre un altiplà de pedra calcària d'uns 1000 per 2000 metres, a on, arran de la construcció de les piràmides, van sorgir piràmides menors, temples, cementiris i pobles de treballadors. Cal destacar que durant la construcció de les piràmides no es van emprar carros, tot i que en aquella època els egipcis segurament ja coneixien la roda.
Alineament de les piràmides L'alineament de les piràmides en Guiza és totalment cardinal. La línia diagonal principal del complex alinea les cantonades del costat sud-est de les tres piràmides principals (Kheops, Kefren i Micerí) a uns 43º del nord, seguint el que en geologia s'anomena direcció horitzontal de la formació Mokkatam o, cosa que és el mateix, una línia perpendicular al pendent; amb aquest alineament els constructors aconseguiren que les bases de les tres piràmides estiguessin aproximadament al mateix nivell. És possible que als antics topògrafs els influís algun altre aspecte, probablement algun tema religiós; és intencionada també l'existència d'una diagonal cap al nord-oest d'Heliòpolis i cap al sud-oest, en direcció a l'entrada del primer cementiri reial a Abidos. La simetria que s'observa en tot el complex arquitectònic de les piràmides de Guiza ha estimulat la imaginació a la recerca de significats ocults o misteriosos que poguessin explicar aquests alineaments. El 1994 Robert Bauval exposà la deducció que la diagonal de Guiza està relacionada amb els estels del cinturó de la constel·lació d'Orió, astres que els egipcis tenien com a símbol d'Osiris;Robert Bauval. The Orion Mystery, Unlocking the Secrets of the Pyramids, 1994. en superposar el mapa de la constel·lació sobre el mapa de Guiza, no totes les piràmides coincideixen amb els estels.
Finalitat Es creu que les piràmides de Guiza es van construir per a allotjar el cos del faraó difunt.Verner, Miroslav. The Pyramids: The Mystery, Culture, and Science of Egypt's Great Monuments. Grove Press. 2001 (1997). Els antics egipcis creien que una part de l'esperit del faraó, l'anomenat ka, es quedava dins del cadàver. Calia ocupar-se de les restes de manera adequada perquè l'antic faraó pogués "dur a terme la seva tasca com a rei dels morts". S'ha proposat que la piràmide no només servís de tomba del faraó, sinó que també s'hi podien haver emmagatzemat els articles que podria necessitar en el més enllà (Duat), com en el cas dels hipogeus de la Vall dels Reis. "Els antics egipcis creien que la mort a la Terra era el principi del viatge a un altre món. El cos embalsamat del rei s'enterrava a sota o a dins de la piràmide per a protegir-lo i per a permetre que es transformés i ascendís a la vida després de la mort." (vegeu també:Judici d'Osiris i Textos de les Piràmides)
La Gran Piràmide de Kheops
miniatura|Piràmide de Kheops La piràmide de Kheops, també coneguda com a piràmide Khufu o piràmide de Guiza —Khufu és el nom egipci d'aquest faraó, mentre Χεωψ (Kheops) és el mateix nom hel·lenitzat— coneguda com a la gran piràmide, és la més gran de les tres piràmides de Guiza. Fou construïda pel faraó Kheops de la dinastia IV, que va governar durant uns 23 anys. El seu nom antic era "la piràmide que és el lloc del somriure i del capvespre". Al seu costat es van edificar les de Khefren i Micerí. A la Grècia hel·lenística La Gran Piràmide de Kheops va ser esmentada per Antípater de Sidó com una de les Set Meravelles del Món.
La piràmide de Keops feia originalment 146,6 metres d'alçada (en l'actualitat fa 137,2 metres), els costats fan de mitjana 230,3 metres i tenen una inclinació de 51° 52′. Es van fer servir uns 3 milions de blocs de pedra per construir-la, el pes mitjà dels quals ronda les dues tones i mitja, i estava completament folrada amb blocs de pedra calcària. A l'interior trobem la gran galeria, que fa 8,5 metres d'alçada i 47 metres de llargada. El mestre d'obra Hemiunu en va dirigir la construcció. Al final de la gran galeria es troba la cambra funerària del faraó. A dins encara es troben les restes del sarcòfag de granit. A més hi l'anomenada cambra de la reina i la primera cambra funerària, subterrània. A la banda oriental de la piràmide hi ha les restes del temple mortuori i de la calçada del faraó. El Temple de la Vall està enterrat sota la ciutat moderna. Al sud-est del temple mortuori hi ha les mastabes de les reines Hetepheres I, Meritetis i Henutsen. Dins del museu de la barca solar, al costat sud de la piràmide de Keops, s'exposa una gran barca funerària que es va trobar desmuntada, es va desenterrar el 1954 i es va tornar a muntar. Dins del complex funerari de la piràmide també hi ha tres piràmides menors de reines i una piràmide de culte.
Geometria i art L'alçada central (apotema) de qualsevol triangle lateral es relaciona amb la meitat de la base segons el coeficient proporcional de la secció àuria. Per als egipcis aquesta figura va ser de vital importància. Els seus camps havien de ser inspeccionats anualment a causa de les inundacions del Nil i aquest triangle els servia com a instrument de mesura. La Gran Piràmide va ser una tomba reial i alhora un gran calendari, per mesurar l'any amb l'exactitud d'un telescopi modern.
La superfície del conjunt era de 98000 m² i el volum de 2.500.000 m³. La piràmide estava construïda 44 m per damunt del nivell normal del riu Nil. Està construïda amb uns 2.300.000 blocs de pedra de més de dues tones cadascun. Els blocs utilitzats per la cambra del faraó eren de granit de les pedreres d'Aswan i arribaven a pesar fins a 40 tones. La seva entrada era al nord. Existeix una cambra inacabada 35 m per sota la piràmide; la cambra de la reina és a l'extrem de la gran galeria. La cambra reial és a 43 m d'altura i està recoberta de granit rosa i conté el sarcòfag del faraó del qual la mòmia havia desaparegut. El temple és a la part oriental amb dues fosses que permetien a les barques sagrades fer el viatge celestial. Una barca sagrada de 43 m de llarg i 6 d'ample es va trobar el 1954 perfectament conservada. Malgrat que només es conserven les tres piràmides, en realitat la piràmide egípcia era el centre d'un gran complex arquitectònic format per diversos elements: un temple, una rampa que anava del temple al funerari, i a banda de la mateixa piràmide, una sèrie de magatzems i edificis. Al capdavant d'aquesta petita vila hi havia un batle.
La construcció es va iniciar quan Kheops va pujar al tron i va durar uns vint anys; Heròdot diu que hi treballaren cent mil homes, però les estimacions modernes consideren que es podia fer amb uns vint mil treballadors.
La piràmide de Khefren
miniatura|Piràmide de Khefren
La piràmide que queda al mig és la del faraó Khefren. Va regnar aproximadament del 2558 aC al 2532 aC. La Piràmide de Khefren feia originalment 143.5 metres (en l'actualitat 136.4), la base mesura 215.25 metres i l'angle d'inclinació és de 52° 20′. Igual que la Piràmide de Kheops, fou completament recoberta amb lloses de pedra calcària. A primera vista sembla més gran que la Gran Piràmide, atès que es troba construïda en un lloc més elevat (per aquest motiu els profans la confonen sovint amb la Gran Piràmide), però tot i que el seu vèrtex conserva el recobriment calcari, en realitat és 3 metres més petita (136 metres, per 139 la de Kheops).
A 400 m de distància, una calçada decorada amb relleus porta des del temple de la vall, el Temple de l'Esfinx i l'Esfinx de Guiza cap al temple funerari i a la piràmide en si. El Temple de la Vall fa 45 per 45 metres, i 18 metres d'alçada. Les esquerdes al terra d'alabastre indiquen la ubicació d'unes 23 antigues figures del faraó de mida natural fetes d'alabastre, pissarra i diorita. Al sud de la piràmide es troben les restes d'una petita piràmide de culte.
Al nord del Temple de la Vall i de la calçada de Khefren hi ha l'escultura de l'Esfinx, de 73 metres de llargada, que es va esculpir a la roca que fa baixada. El cap de l'esfinx està cobert per un mocador reial amb l'Uraeus; lEstela del Somni del faraó Tuthmosis IV (dinastia XVIII), qui la va restaurar, està situada entre les potes del davant.
El 1817 l'egiptòleg Giovanni Caviglia no va poder entrar a la piràmide però el 1818 ho va aconseguir l'egiptòleg Giovanni Belzoni, que va descobrir l'entrada superior i va investigar les parts subterrànies. El 1837 fou estudiada per Perring. Mariette va fer les excavacions a la zona el 1853. Petrie hi va treballar també. La primera excavació sistemàtica moderna no es va fer fins al 1909-1910 pels alemanys Ernst von Sieglin i Uvo Holscher. Els anys trenta hi va treballar Hassan i més tard Lehner i Zahi Hawass.
El temple de la vall és un dels més ben conservats de l'antic imperi. Netejat el 1869 de l'arena que el cobria, va servir de lloc de cerimònia per l'obertura del canal de Suez. L'àrea fou netejada altre cop per Zahi Hawass el 1995, el que va permetre concretar més la seva estructura. Les calçades connectaven dues entrades separades amb el canal del Nil; cada entrada tenia una esfinx; l'entrada del nord era dedicada a la deessa Bastet i la del sud al deu Hathor. El temple era d'estructura quadrada i servia com entrada al conjunt del complex funerari. El temple tenia 24 estàtues del faraó una d'elles més gran i feta de diorita i alabastre.
La gran calçada era probablement coberta de pedra i a l'exterior de granit probablement decorat. La calçada arribava al temple mortuori prop del final de la part sud de la seva façana.