El príncep va ser geògraf i zoòleg, a banda de pensador polític rus, considerat un dels principals teòrics del moviment anarquista, en el qual va defensar la tesi del comunisme llibertari.
Biografia Joventut Kropotkin va néixer a Moscou el 9 de desembre del 1842, en una antiga família aristòcrata russa. El seu pare, el príncep i major general Alexei Petrovich Kropotkin, era descendent de la dinastia ruríkida, concretament de la branca Smolensk, que havia governat Rússia abans de l'ascens dels Romanov. El pare de Kropotkin posseïa grans extensions de terra i prop de 1.200 serfs en tres províncies. La seva mare era filla d'un general cosac. Piotr tenia un germà gran, Alexander (1841-1890), que es va suïcidar. La seva mare va morir de tuberculosi l'any 1846. El pare vidu es va casar amb Yelizaveta Markovna Korandina el 1848.
El 1857, als 14 anys, Kropotkin va començar a estudiar al Corps de Pages de Sant Petersburg, on només 150 nois, la majoria fills de la noblesa pertanyents a la cort, eren educats en aquest cos privilegiat, que combinava el caràcter d'una escola militar dotada de drets exclusius i d'una institució judicial adscrita a la Casa Imperial. Les memòries de Kropotkin detallen els abusos de l'escola.
A Moscou, Kropotkin va desenvolupar el que esdevindria un interès per tota la vida per l'estat de la pagesia. Tot i la seva feina pel tsar Alexandre II va fer que Kropotkin fos escèptic sobre la reputació "liberal" del tsar, quan es va mostrar molt satisfet per la decisió del tsar d'emancipar els serfs el 1861. Els anys 1857–1861 es caracteritzen pel fort creixement de les forces intel·lectuals de Rússia, i Kropotkin va passar a ser influent en la nova literatura liberal-revolucionària, on expressava les seves pròpies aspiracions.
El 1862, Kropotkin un cop graduat de la Corps de Pages va ingressar a l'exèrcit tsarista. Els membres del cos tenien el dret prescriptiu de triar el regiment al qual estarien adscrits. La tria de Kropotkin era la difícil ruta de servir en un regiment cosac a Sibèria oriental. Durant algun temps, va ser ajudant de camp del governador de Transbaikal a Chita. Més tard va ser nomenat agregat per a afers cosacs pel governador general de Sibèria Oriental a Irkutsk. Durant aquest període, va dirigir dues expedicions successives a Sibèria i a Manxúria, respectivament (on conegué antics companys de Mikhaïl Bakunin i llegí Proudhon), que van procurar coneixements geogràfics de gran valor, a més a més de fer una gran contribució científica sobre el desglaç.
Expedicions a Sibèria L'administrador a la que servia Kropotkin, el general Boleslar Kazimirovich Kukel, era un liberal i demòcrata que mantenia connexions personals amb diverses figures polítiques radicals russes exiliades a Sibèria. Entre ells, hi havia l'escriptor Mikhail Larionovitch Mikhailov, a qui Kropotkin (a les ordres de Kukel) va advertir una vegada sobre la investigació de la policia de Moscou sobre les seves activitats polítiques. Més tard, Mikhailov va donar al jove funcionari tsarista una còpia d'un llibre de l'anarquista francès Pierre-Joseph Proudhon, la que va ser la primera introducció de Kropotkin a les idees anarquistes. Posteriorment, Kukel va ser destituït del seu càrrec administratiu i va ser traslladat a esforços científics patrocinats per l'Estat.
El 1864, Kropotkin va acceptar una posició en una expedició de prospecció geogràfica, que travessava el nord de Manxúria des de Transbaikal fins a l'Amur, i més tard es va unir a una altra expedició pel riu Sungari, al cor de Manxúria. Les expedicions van donar valuosos resultats geogràfics. La impossibilitat d'obtenir reformes administratives reals a Sibèria van forçar Kropotkin a dedicar-se gairebé completament a l'exploració científica, en la qual va continuar tenint un gran èxit.
El 1867, Kropotkin va renunciar a la seva comissió a l'exèrcit i va tornar a Sant Petersburg, on va ingressar a la Universitat Imperial de Sant Petersburg per estudiar matemàtiques, esdevenint al mateix temps secretari de la secció de geografia de la Societat Geogràfica Russa. La seva sortida d'una tradició familiar de servei militar va provocar que el seu pare el desheretés.
Va explorar les glaceres de Finlàndia i Suècia en nom de l'esmentada agrupació des del 1871 fins al 1873. El 1873, va publicar una important contribució a la ciència, un mapa i un document on es mostrava que els mapes existents tergiversaven completament les característiques físiques d'Àsia: les línies estructurals principals eren de sud-oest a nord-est, no de nord a sud o d'est a oest com s'havia suposat anteriorment. Durant aquest treball, se li va oferir el secretariat de la Societat, però havia decidit que el seu deure no era treballar en nous descobriments, sinó ajudar a difondre el coneixement existent entre la gent en general. En conseqüència, va rebutjar l'oferta i va tornar a Sant Petersburg, on es va unir al partit revolucionari.
Mentre realitzava aquestes investigacions, també es va dedicar a estudiar els escrits dels principals teòrics de la política i començà a solidaritzar-se amb les penoses condicions dels camperols, alhora que entrava en contacte amb el moviment obrer. La seva lectura política, incloïa obres de pensadors liberals tan destacats com John Stuart Mill i Alexander Herzen. Tot això el va portar a declarar-se anarquista el 1872.
Activisme Kropotkin va visitar Suïssa el 1872 i es va convertir en membre de l'Associació Internacional dels Treballadors (IWA) de Ginebra i va participar al Cinquè Congrés de la Primera Internacional. No obstant això, va trobar que no li agradava l'estil de socialisme d'IWA. En lloc d'això, va estudiar el programa de la Federació del Jura a Neuchâtel i va passar temps en companyia dels principals membres i va adoptar el credo de l'anarquisme de l'ideòleg i company anarquista Mikhaïl Aleksàndrovitx Bakunin.
En tornar a Rússia, l'amic de Kropotkin, Dmitri Klements, el va presentar al Cercle de Txaikovski, un grup socialista creat el 1872. Kropotkin va treballar per difondre la propaganda revolucionària entre camperols i obrers i va actuar com a pont entre el Cercle i l'aristocràcia. Durant tot aquest període, Kropotkin va mantenir la seva posició dins de la Societat Geogràfica Russa per donar cobertura a les seves activitats.
El 1872, Kropotkin va ser arrestat i empresonat a la fortalesa de Sant Pere i Sant Pau acusat d'activitat política subversiva, com a resultat del seu treball amb el Cercle de Txaikovski. A causa de la seva trajectòria aristocràtica, va rebre privilegis especials a la presó, com el permís per continuar la seva tasca amb la Societat Geogràfica. Va lliurar el seu informe sobre l'Era de Gel el 1876, on va argumentar que havia tingut lloc en un passat no tan llunyà com es pensava inicialment.
Exili El 1876, just abans del seu judici, Kropotkin va ser traslladat a una presó de baixa seguretat de Sant Petersburg, de la qual va escapar amb l'ajut dels seus amics. La nit de la fugida, Kropotkin i els seus amics van celebrar la fuga sopant en un dels millors restaurants de Sant Petersburg, assumint correctament que la policia no pensaria buscar-los allà. Després d'això, va pujar a un vaixell i va fugir a Anglaterra. Després d'una breu estada allà, es va traslladar a Suïssa on es va unir a la Federació del Jura. El 1877 es va traslladar a París, on va ajudar a iniciar el moviment socialista. El 1878 va tornar a Suïssa on va editar el diari revolucionari de la Federació del Jura Le Révolté i va publicar diversos fulletons revolucionaris.
El 1881, poc després de l'assassinat del tsar Alexandre II, fou expulsat de Suïssa. Després d'una curta estada a Thonon (Savoia), va instal·lar-se a Londres gairebé un any, on va assistir al Congrés Anarquista del 14 de juliol de 1881, juntament amb altres delegats com Marie Le Compte, Errico Malatesta, Saverio Merlino, Louise Michel, Nicholas Tchaikovsky i Émile Gautier. Tot i respectar la "completa autonomia dels grups locals", el congrés va definir les accions de propaganda que tots podien seguir i va acordar que la propaganda escrita era el camí cap a la revolució social. The Radical va informar que el congrés s'havia reunit el 18 de juliol on es van poder escoltar discursos de Marie Le Compte, l'anomenada "agitadora transatlàntica", Louise Michel i Kropotkin. Més tard, Le Compte i Kropotkin van fer xerrades al Club Socialdemòcrata Homerton i al Club Radical i Dialèctic de Stratford.
Kropotkin va tornar a Thonon a finals de 1882, on va ser arrestat pel govern francès, jutjat a Lió i condemnat per un magistrat del tribunal de policia (segons una llei especial aprovada a la caiguda de la Comuna de París) a cinc anys de presó, per la seva pertinença a la IWA. La Cambra baixa francesa va exigir repetidament el seu alliberament,fins que es va aconseguir el 1886. Llavors, va ser convidat al Regne Unit per Henry Seymour i Charlotte Wilson i tots tres van treballar al diari de Seymour The Anarchist. Poc després, Wilson i Kropotkin es van separar de l'anarquista individualista Seymour i van fundar el diari anarquista Freedom Press, que continua escrivint actualment. Kropotkin va ser un col·laborador habitual, mentre que Wilson va ser part integral de la gestió administrativa i financera del diari fins que va renunciar a la seva direcció el 1895. Kropotkin es va establir a prop de Londres, vivint a Harrow i Bromley, on hi havia la seva filla Alexandra nascuda el 15 d'abril de 1887. També va viure molts anys a Brighton. Mentre vivia a Londres, Kropotkin es va fer amic de diversos destacats socialistes de parla anglesa, inclosos William Morris i George Bernard Shaw.
El 1916, Kropotkin i Jean Grave van redactar un document anomenat Manifest dels Setze, que propugnava una victòria aliada sobre Alemanya i les seves aliades durant la Primera Guerra Mundial. Va ser partidari de l'imperialisme rus, ja que pensava que era necessari oposar-se a la política extremadament militarista de l'Imperi Alemany per generar un contrapès geopolític. A causa d'això, va ser criticat pels internacionalistes i per gran part del moviment anarquista, inclosos els seus propis amics.
Retorn a Rússia El 1917, després de la Revolució de Febrer, Kropotkin va tornar a Rússia després de 40 anys d'exili. La seva arribada va ser rebuda per desenes de milers de persones. Se li va oferir el ministeri d'educació al govern provisional, que va rebutjar ràpidament, sentint que treballar amb ells seria una violació dels seus principis anarquistes.
El seu entusiasme per la caiguda de l'Imperi rus va ser molt més quan els bolxevics van prendre el poder a la Revolució d'Octubre: "D'entre totes les activitats dels partits polítics revolucionaris actuals no hem d'oblidar mai que el moviment d'octubre del proletariat, que va acabar en una revolució, i s'ha demostrat al món que una revolució social es troba dins de les marges possibles. I aquesta lluita ha de tenir el suport de tots els mitjans; la resta és secundari. El Partit Bolxevik va fer bé d'adoptar el vell nom proletari de "Partit Comunista". Fins i tot si no aconsegueix tot el que voldria, il·luminarà el camí dels països civilitzats durant almenys un segle. Les seves idees seran adoptades lentament pels pobles de la mateixa manera que al el món va adoptar les idees de la Gran Revolució Francesa. Aquest és el colossal assoliment de la Revolució d'Octubre. […] Veig la Revolució d'Octubre com un intent de portar la Revolució de Febrer anterior a la seva conclusió lògica amb una transició al comunisme i al federalisme".