El Partit de l'Esquerra (en suec Vänsterpartiet) és un partit polític socialista suec. En qüestions econòmiques, el partit s'oposa a les privatitzacions i defensa l'augment de la despesa pública. En política exterior, el partit és euroescèptic, sent crític amb la Unió Europea, oposant-se a l'atlantisme, a l'OTAN i a l'entrada de Suècia a l' eurozona. Va intentar que Suècia s'unís al Moviment de països no alineats el 1980, però no ho va aconseguir. El partit és ecosocialista i també recolza l'antiracisme, el feminisme i el republicanisme. Es troba a l' esquerra de l'espectre polític.

Històricament el partit mai ha format part d'un govern a nivell nacional, tot i que ha donat en nombroses ocasions suport parlamentari extern als governs liderats al Riksdag pel Partit Socialdemòcrata.

L'organització és hereva directa del Partit d'Esquerra Socialdemòcrata Suec (SSV), aviat el Partit Comunista (SKP), que als anys seixanta va modificar la denominació al Partit de l'Esquerra - Comunistes (VPK), i als noranta la van escurçar a l'actual Partit de l'Esquerra (Vänsterpartiet). És membre de l'Aliança de l'Esquerra Verda Nòrdica (NGLA) i de l'Esquerra en el Parlament Europeu (GUE/NGL)

Història Fou creat el 1917 com a escissió del Partit Socialdemòcrata, amb el nom de Partit Socialdemòcrata d'Esquerra de Suècia (SVV). Va patir nombroses escissions durant la seva història. El 1921 Zeth Höglund, expulsat del partit per pressions de Moscou, va fundar un Partit Comunista Suec independent de la Komintern. El 1929 un altre grup d'expulsats del partit fundaren un Partit Socialista. El 1931 organitzaren protestes arran de la matança d'Ådalen i durant la guerra civil espanyola reclutaren uns 500 voluntaris per a les Brigades Internacionals.

Va donar suport als soviètics en la Guerra d'Hivern contra Finlàndia i el Pacte Molotov-Ribbentrop, cosa que provocà la il·legalització dels seus mitjans de comunicació i una forta repressió contra els militants, així com atacs contra les seus del partit. Per contra, va donar suport als resistents de Noruega i Dinamarca contra el Tercer Reich. Així, a les eleccions legislatives sueques de 1944 va obtenir el 10,3% dels vots. Durant la guerra freda van mantenir una posició prosoviètica i el 1956 patiren l'escissió de la Lliga Comunista dels Treballadors de Suècia, de Set Persson.

En els anys seixanta va adoptar l'eurocomunisme i es formaren dos corrents al partit, un partidari d'aconvertir-se en una força no comunista, semblant al Partit Popular Socialista danès, i l'altra prosoviètica. El 1967 va adoptar el nom de Vänsterpartiet Kommunisterna (VPK), i els dissidents Bo Gustafsson i Nils Holmberg formaren un nou partit d'inspiració maoista. Van condemnar tant la invasió de Txecoslovàquia de 1968 com la intervenció nord-americana a la Guerra de Vietnam.

El 1978 el Congrés del Partit adoptà el Manifest per la Democràcia, on es critica la situació dels drets humans als països del bloc soviètic. Poc abans, el 1977, havia patit l'escissió del prosoviètic Arbetarpartiet Kommunisterna. Durant els anys 1980 foren molt actius en la lluita contra l'ús de l'energia nuclear. A les eleccions legislatives sueques de 1994 només va obtenir el 6,4% dels vots i entrà en crisi. Va fer campanya contra l'entrada de Suècia a la Unió Europea i el 1996 adoptà el feminisme com a programa. Després de les eleccions de 1998 i 2002 decidiren donar suport al govern del Partit Socialdemòcrata de Suècia.

Resultats electorals

Any Vots % Escons +/– Govern Notes191759,2438.0 (#4) 11Com a Partit d'Esquerra Socialdemòcrata Suec, SSV. (Sveriges socialdemokratiska vänsterparti)192042,0566.4 (#5) 4192180,3554.6 (#5)Com a Partit Comunista de Suècia (SKP) 1924 63,301 3.6 (#6) 3 1928 151,567 6.4 (#5) 4 1932 74,245 3.0 (#6) 6 1936 96,519 3.3 (#6) 3 1940 101,424 3.5 (#5) 2 1944 318,466 10.3 (#5) 12 1948 244,826 6.3 (#5) 7 1952 164,194 4.3 (#5) 3 1956 194,016 5.0 (#5) 1 1958 129,319 3.4 (#5) 1 1960 190,560 4.5 (#5) 1964 221,746 5.2 (#5) 3 1968 145,172 3.0 (#5) 5 Com a Partit de l'Esquerra - Comunistes, VPK (Vänsterpartiet Kommunisterna) 1970 236,659 4.8 (#5) 14 1973 274,929 5.3 (#5) 2 1976 258,432 4.8 (#5) 2 1979 305,420 5.6 (#5) 3 1982 308,899 5.6 (#5) 1985 298,419 5.4 (#5) 1 1988 314,031 5.8 (#5) 2 1991 246,905 4.5 (#7) 5 Amb l'actual denominació (Vänsterpartiet) 1994 342,988 6.2 (#5) 6 1998 631,011 12.0 (#3) 21 2002 444,854 8.4 (#5) 13 2006 324,722 5.9 (#6) 8 2010 334,053 5.6 (#7) 3 2014 356,331 5.7 (#6) 2 2018 518,454 8.0 (#5) 7 2022 437,050 6.8 (#4) 4

Parlament Europeu AnyLíder Vots % Escons +/-Grup 1995Jonas Sjöstedt 346,764 12.9 (#4) GUE-NGL 1999 400,073 15.8 (#3) 2004 321,344 12.8 (#4) 1 2009Eva-Britt Svensson 179,222 5.7 (#6) 1 2014Malin Björk 234,272 6.3 (#7) 2019 282,300 6.8 (#7) L'Esquerra2024Jonas Sjöstedt464,16611.06 (#5) 1

Líders del Partit Carl Winberg, 1917 Zeth Höglund, 1917, 1919―1924 Ernst Åström, 1918 Karl Kilbom, 1918, 1921―1923 Nils Flyg, 1924―1929 Sven Linderot, 1929―1951 Hilding Hagberg, 1951―1964 C.-H. Hermansson, 1964―1975 Lars Werner, 1975―1993 Gudrun Schyman, 1993―2003 Ulla Hoffmann, 2003―2004 Lars Ohly 2004―2012 Jonas Sjöstedt 2012―2020 Nooshi Dadgostar 2020―

Referències

Enllaços externs

Vänsterpartiet Material electoral

Categoria:Partits polítics de Suècia Suècia Categoria:Partits euroescèptics