fou un físic i matemàtic britànic.

Vida i obra Malgrat tenir bons resultats escolars, va deixar l'escola a l'edat de catorze o quinze anys perquè era de família humil i els seus pares no podien finançar uns estudis universitaris. Després d'emigrar a Dinamarca, on va treballar per la Great Northern Telegraph Company, el 1871 va retornar a Anglaterra com operador de telègraf a l'estació d'aquesta companyia a Newcastle upon Tyne. Tanmateix va continuar estudiant pel seu compte i, el 1872 va començar a publicar els resultats de les seves investigacions en electricitat.

El 1874 va deixar la feina i va retornar amb els seus pares i des de llavors no se li coneix ocupació remunerada, La família es va traslladar a Paignton el 1889. El 1908, després de la mort dels pares, va viure a Torquay amb una cunyada d'un germà seu, però quan aquesta dona va deixar la casa el 1916, ell va viure totalment sol fins a la seva mort el 1925. Tota la seva vida la va viure totalment aïllat com un reclús.

Va reformular i simplificar les equacions de Maxwell sota la seva forma actual utilitzada en càlcul vectorial, esdevenint un dels més lleials deixebles de James Clerk Maxwell i un del més ardents defensors de la seva teoria electromagnètica. Entre 1880 i 1887 va desenvolupar el càlcul operacional, un mètode per resoldre equacions diferencials transformant-les en equacions algebraiques ordinàries, fet que provocà molta controvèrsia quan el va introduir per primera vegada, a conseqüència d'una manca de rigor en la utilització de la derivació.

miniatura|esquerra|Tomba de Heaviside i els seus pares al cementiri de Paignton (Devonshire). El 1887, va suggerir que s'haurien d'afegir bobines d'inducció al cable telefònic transatlàntic per tal de corregir la distorsió que sofrien les transmissions. Per raons polítiques, el seu suggeriment no es va tenir en compte. El 1902 predigué l'existència de capes atmosfèriques conductores de les ones ràdio que permetrien seguir la curvatura de la terra; aquesta capa va ser coneguda durant un temps com a capa de Kennelly-Heaviside, abans de rebre formalment la denominació de ionosfera el 1950, del nom d'Arthur Kennelly, físic nord-americà que va tenir la mateixa intuïció que ell. Edward Appleton les va detectar finalment el 1925.

Heaviside també desenvolupà la funció esglaó (avui anomenada de Heaviside) i va estudiar la propagació dels corrents elèctrics als conductors.

Els darrers anys de la seva vida el seu comportament es va tornar molt excèntric.

Vegeu també Vector de Poynting.

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Categoria:Físics londinencs Categoria:Matemàtics londinencs Categoria:Membres de la Royal Society Categoria:Morts a Anglaterra Categoria:Autodidactes europeus Categoria:Matemàtics nascuts al segle XIX Categoria:Matemàtics morts al segle XX