Els coralets o espinavineta (Berberis vulgaris) és una espècie de planta amb flors del gènere Berberis dins la família de les berberidàcies (Berberidaceae).
Addicionalment pot rebre els noms d'argelaga marina, barça marina, bèrberis, coralet, coralet (fruit), jonc marí i sopetes de pastor. També s'han recollit les variants lingüístiques barsa marina, bérberos i espina vineta.
Hàbitat És un arbust molt comú en els boscos i pastures semiàrides en terrenys calcaris d'Europa central i meridional i Àsia occidental. També s'ha naturalitzat als Estats Units.
Als Països Catalans, la subespècie seroi es pot trobar a bardisses de muntanyes de clima continental o submediterrani. Com que és bastant rara es va incloure com a espècie vulnerable a la llista d'espècies amenaçades en la RESOLUCIÓ AAM/732/2015, de 9 d'abril, per la qual es modifica el Catàleg de flora amenaçada de CatalunyaRESOLUCIÓ AAM/732/2015, de 9 d'abril, per la qual s'aprova la catalogació, descatalogació i canvi de categoria d'espècies i subespècies del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.
Descripció És un arbust dens amb tiges llenyoses que arriben fins als 3 m d'alçada, erectes i ramificades amb l'escorça de color de cendra. Les fulles són ovals, alternes, amb pecíol curt, d'uns 3 cm de longitud. Presenten una gradació des de fulles fins a espines, de manera que les de més d'un any es van transformant en espines. Les flors apareixen entre abril i juny, són petites i grogues, agrupades en petits raïms pènduls. Els fruits són baies d'un cm de longitud de color vermell brillant, àcides però de sabor agradable.
Taxonomia Subespècies Dins d'aquesta espècie es reconeixen les tres subespècies següents:
Berberis vulgaris subsp. australis Berberis vulgaris subsp. seroi (B.garciae Pau) Berberis vulgaris subsp. vulgaris
Berberis vulgaris subsp. vulgaris B.vulgaris subsp. vulgaris L.: La subespècie típica, pròpia d'Europa i part del Pròxim Orient, sembla que a Catalunya només seria un tàxon cultivat i subespontani. Té les fulles toves i més grans (normalment majors de 2 cm), peciolades i amb el marge espinulós. Flors en raïm de més de 15 flors.
Berberis vulgaris subsp. seroi És una subespècie nadiua de la península Ibèrica que es pot trobar puntualment als Països Catalans. Les fulles són més petites amb menys dents. Raïms més petits i amb menys flors. Les tiges són de color més fosc, el fruit pot ser vermell o blavós.
Berberis vulgaris subsp. australis B.vulgaris subsp. australis: és una subespècie pròpia del Nord d'Àfrica i d'Andalusia. És un arbust que pot arribar a atènyer el mete imig d'alçada, les fulles són petites, d'entre 8 i 20 mm, enteres o paucidentades, els raïms de les inflorescències fan entre 1 i2,5 cm, i el fruit és blau.
Farmacologia Conté alcaloides derivats de la isoquinolina: berberina (3%), oxicantina (1,5%) i també conté tanins i saponines.
L'escorça de l'arrel és útil en congestions hepatobiliars i colecistitis i contra la retenció d'orina. També té un lleuger efecte laxant.
La planta, amb excepció dels seus fruits i llavors, és lleugerament verinosa. El seu agent més poderós és la berberina, que també se sap que té una sèrie d'efectes terapèutics. A Europa, les baies s'utilitzen tradicionalment per fer melmelada. Al sud-oest d'Àsia, especialment a l'Iran, on se'ls anomena zereshk (زرشک), les baies s'utilitzen per cuinar, així com per fer-ne melmelada.
Sovint és parasitat per Puccinia graminis (rovell negre), una malaltia dels rovells dels cereals.
Propietats medicinals Els coralets s'han fet servir tradicionalment com a remei per a la diarrea, i és natural, doncs actualment se sap que el seu principi actiu, la berberina, és capaç de combatre un gran nombre de bacteris, fongs i virus, inclosos llevats, paràsits i protozous. S'ha demostrat la seva eficàcia contra Giardia, còlera, Candidiasis i fins i tot el conegut Helicobacter pylori.
Més enllà dels usos domèstics de la planta contra les infeccions, l'extracte d'aquesta planta, ric en berberina, s'extrau per fer-ne un suplement amb propietats per reduir eficaçment els nivells de colesterol (com una estatina natural) i com a antidiabètic (actua igual que la metformina).
Referències
Bibliografia
Enllaços externs imatges de la subespècie seroi a "flores silvestres de Aragón" (en castellà) imatges de la subespècie australis a "florandalucia.es" (en castellà)
Categoria:Plantes medicinals ranunculals Categoria:Berberidàcies