Carl Adolf Lorenz (Köslin, Pomerània, Prússia, 1837 – 1923) fou un compositor alemany.
Estudià a la Universitat de Berlín: amb Siegfried Wilhelm Dehn, contrapunt, piano i composició amb Friedrich Kiel i instrumentació amb el mestre de capella, Gährich. Es graduà com a doctor en filosofia, i va romandre a Berlín fins al 1864 que es traslladà a Estrasburg per dirigir la Societat musical. Dos anys més tard es convertí en professor en el Gymnasium, i director musical i organista a Stettin, també fou crític d'òpera.
Com a compositor assolí grans èxits amb llurs oratoris: Winfried (1888). Otto der Grosse, Krösus, Die Jungfrau von Orleans, Golgatha i Das Licht (1907), i amb l'òpera Harald und Theano (Hannover, 1893); també va compondre música de cambra i pedagògica.
Entre la multitud d'alumnes importants de Lorenz, tingué al Conservatori de Dresden a Eduard Behm i al saxó Adolf Borsdorf.Enciclopèdia Espasa. Apèndix núm. II, pàg. 178 ()
Bibliografia Enciclopèdia Espasa. Tom núm. 31, pàg. 222 ()
Categoria:Compositors alemanys del Romanticisme Categoria:Compositors d'òpera alemanys Categoria:Persones de Koszalin Categoria:Morts a Polònia Categoria:Compositors d'òpera polonesos Categoria:Compositors polonesos del Romanticisme Categoria:Compositors prussians Categoria:Músics del voivodat de Pomerània Occidental Categoria:Compositors alemanys morts al segle XX Categoria:Compositors alemanys nascuts al segle XIX Categoria:Compositors polonesos morts al segle XX