Lluís XVI (Versalles, 23 d'agost de 1754 - París, 21 de gener de 1793), va ser rei de França i de Navarra des de 1774 fins a 1792, copríncep d'Andorra (1774-92) i duc de Berry (1754-74). Suspès i arrestat durant la insurrecció del 10 d'agost, va ser jutjat per la Convenció Nacional, considerat culpable de traïció i guillotinat el 21 de gener de 1793.
Estimat pel poble durant els seus primers anys de regnat, la seva indecisió i conservadorisme va portar la gent a rebutjar-lo i acusar-lo de la tirania de l'Antic Règim. Després que fos destronat, la Convenció Nacional li va assignar el cognom Capet (en referència a Hug Capet, a qui es considerava avantpassat dels reis de França), i va passar a ser anomenat "Lluís Capet" en un intent de banalitzar el seu estatus de rei.
Primers anys En el moment del seu naixement, al futur Lluís XVI li fou posat el nom de Lluís August i li va ser concedit el títol de duc de Berry. Els seus pares eren el Delfí Lluís, l'únic fill de Lluís XV de França, i la princesa Maria Josepa de Saxònia, segona esposa del Delfí i filla d'August III de Polònia, príncep de Saxònia i rei Polònia.
Lluís August va tenir una infantesa difícil perquè, en un principi, els seus pares concentraren la seva atenció en el seu germà gran, Lluís duc de Borgonya, el qual, però, va morir a l'edat de deu anys el 1761, moment a partir del qual els seus pares encara es distanciaren més d'ell. Malgrat tot, Lluís August fou un bon estudiant, amb força interès per la història de la Gran Bretanya i per l'astronomia; sovint se n'anava de cacera amb el seu avi, Lluís XV de França i tenia bona relació amb els seus germans petits: Lluís Estanislau, comte de Provença i Carles Felip, comte d'Artois.
Arran de la mort del seu pare (1765), Lluís August va esdevenir Delfí, és a dir, hereu de la Corona; després de la mort de la seva mare (1767), se'n va fer càrrec la seva àvia, la reina Maria Leszczyńska, la qual, però, va morir el 1768; aleshores, de la seva educació se'n cuidaren les seves ties solteres Adelaida, Victòria, Sofia, i Lluïsa Maria, conegudes col·lectivament com a Mesdames Tantes.
El 16 de maig de 1770 Lluís August va casar-se amb l'arxiduquessa Maria Antonieta d'Àustria, filla de Francesc I, emperador romanogermànic i de Maria Teresa I d'Àustria, amb qui va tenir quatre fills:
SAR la princesa Maria Teresa de França, duquessa d'Angulema nascuda el 1778 a Versalles i morta el 1844 a Viena. Es casà el 1799 amb el seu cosí germà el príncep Lluís Antoni de França, duc d'Angulema, fill gran del comte d'Artois. SAR el príncep Lluís Josep de França nat el 1781 i mort el 1789. SM el rei Lluís XVII de França nat a Versalles el 1785 i mort el 1795 en un lloc desconegut. Fou rei titular de França des del 1792 fins al 1795. SAR la princesa Sofia Beatriu de França nascuda a Versalles el 1786 i morta el 1787.
Personalitat A causa de la seva actitud envers la cort, durant bastant temps s'ha mantingut la imatge de Lluís XVI com un pobre babau, manipulat pels seus consellers, preocupat només per anar de cacera i dedicar-se només al seu hobby de la fusteria. Aquesta beneiteria que sovint se li atribueix s'explica parcialment per la seva gran miopia que l'aïllava del món, i que, sobretot, li dificultava reconèixer els seus interlocutors. En realitat, Lluís XVI fou un príncep instruït amb coneixements d'història, geografia, navegació i ciències, i a més fou el primer rei de França capaç de parlar correctament l'anglès.
Una de les seves principals preocupacions fou reforçar la marina francesa per combatre el domini marítim britànic i, així, fer la revenja del desastrós Tractat de París que havia posat fi a la Guerra dels Set Anys (1756-1763); per això, va donar suport a la Revolució Americana.
D'ençà dels temps de Lluís XIV, la noblesa havia quedat sotmesa al poder de la cort reial, on havien de viure en un sistema basat en un complex cerimonial i una rígida etiqueta que girava al voltant de la figura del rei, al servei del qual havia d'estar. Per això, l'estatus d'un noble es valorava segons les recompenses i honors que rebia del monarca.
Igual com abans Lluís XV, Lluis XVI no s'hi trobava bé en aquest esquema; i, així, per trencar amb la imatge autoritària i hieràtica de Lluís XIV, va intentar donar la imatge d'un home senzill en la línia dels dèspotes il·lustrats europeus com ara Frederic II de Prússia. Fou a causa, doncs, del seu rebuig a integrar-se en el sistema de cort dissenyat per Lluís XIV, que els nobles se'n formaren una mala imatge, ja que, privant la noblesa del seu habitual paper cerimonial, Lluís XVI la desposseïa del seu estatus social.
També es considera que, a causa del seu benevolent caràcter, Lluís XVI no va usar la força contra la Revolució quan hauria tingut l'oportunitat de fer-ho.
miniatura|Lluís XVI
Regnat 1774-1792 Abans de la Revolució El 1774, amb només vint anys, Lluís XVI va heretar la corona del seu avi Lluís XV; aleshores, les finances públiques estaven en dèficit i, a més, es notava un creixent rebuig cap al despotisme monàrquic; per això, el nou rei va intentar guanyar-se l'estimació del poble restablint els parlaments; d'altra banda, va nomenar un expert conseller Jean-Frédéric Phélypeaux, comte de Maurepas qui, fins a la seva mort el (1781), va encarregar-se de prendre decisions importants. miniatura|Lluís XVI donant instruccions al capità La Pérouse per al viatge d'exploració al voltant del món. La noblesa va rebutjar les mesures radicals de reforma tributària i financera proposades per Turgot i Malesherbes, les quals foren bloquejades pels parlaments, que insistien que el rei no tenia pas dret a establir nous impostos. Per això, Turgot va ser destituït el 1776 i Jacques Necker ocupà el seu lloc. Necker va donar suport a la Revolució Americana i desenvolupà una política de demanar préstecs a l'estranger abans que establir nous impostos. Quan aquesta política va fracassar, el 1783 Lluís XVI el destituí i va substituir-lo per Charles Alexandre de Calonne, qui va incrementar la despesa pública per evitar l'endeutament; com que aquesta política també va fracassar, el 1787 el rei va convocar l'Assemblea de Notables per discutir-hi una nova reforma fiscal proposada per Calonne. Quan els nobles van ser informats de la quantia del deute, van rebutjar del tot el pla. Aleshores, Lluís XVI va perdre legitimitat per governar com a monarca absolut, cosa que el feu caure en una depressió.
Davant la crisi institucional, va començar a demanar-se la convocatòria dels Estats Generals de França, que no s'havien reunit des del 1614, petició a la qual Lluís XVI accedí el maig del 1789 amb l'esperança d'obtenir-ne l'aprovació de les seves reformes fiscals. Aquest fou, però, l'origen de la Revolució Francesa que començà el juny del 1789 quan el Tercer Estat es declarà Assemblea Nacional; els intents del rei de controlar-la van dur al Jurament del jeu de paume (20 de juny del 1789) i a la proclamació de l'Assemblea Nacional Constituent el 9 de juliol, i així, el poder va passar del rei a l'Assemblea. La presa de la Bastilla (14 de juliol del 1789) va simbolitzar la victòria de la monarquia constitucional democràtica sobre l'absolutisme de Lluís XVI.
Durant la Revolució El 5 d'octubre del 1789, incitada pels revolucionaris, una turba de dones de les classes populars de París van marxar cap al Palau de Versalles; durant la nit, van aconseguir entrar-hi i intentaren matar la reina, una persona odiada per la vida frívola que se li atribuïa. Els manifestants obligaren Lluís XVI i la família reial a traslladar-se a París, on s'instal·laren al Palau de les Teuleries. Aleshores, però, Lluís XVI va conservar una gran popularitat i acceptà les reformes socials, polítiques i econòmiques decretades per l'Assemblea Constituent. Tanmateix, avui dia, alguns estudiosos apunten que, arran del trasllat de Versalles a París, Lluís XVI va començar a patir greus atacs de depressió que el deixaven mentalment paralitzat en una indecisió total. Durant aquestes crisis, era la impopular Maria Antonieta qui prenia les decisions polítiques.
Naturalment, les idees revolucionàries de sobirania popular s'oposaven frontalment als principis de l'absolutisme monàrquic del dret diví dels reis i de l'aliança del tron i de l'altar, els quals, fins aleshores, havien representat la tradició del govern francès. Per això, en moltes àrees rurals la Revolució era rebutjada igual com també eren contràries a les noves idees les monarquies europees. Per altra banda, a mesura que la Revolució s'anava radicalitzant, alguns dels que, en un principi, li havien donat suport començaren a distanciar-se'n, tal com fou el cas de Mirabeau qui, secretament, va conspirar per restaurar el poder de la monarquia en una nova forma constitucional; tanmateix, la sobtada mort de Mirabeau i les crisis depressives de Lluís XVI avortaren aquests projectes.
Lluís XVI no era pas tan reaccionari com els seus germans el comte de Provença i el comte d'Artois, per la qual cosa, tant públicament com en privat, va ordenar-los deixar estar els seus projectes de contracops, projectats, sovint, per mitjà del seu secretament nomenat regent l'exministre Brienne. Ara bé, el rei va tenir en diverses ocasions topades amb l'Assemblea, sovint per qüestions relacionades amb el tractament que se li donava a ell i a la seva família; així, Lluís XVI es queixava del fet d'haver de viure gairebé com un presoner a les Teuleries, on Maria Antonieta havia de tenir guàrdies revolucionaris fins i tot al seu dormitori quan hi dormia, i per l'obligació que els capellans al servei del Palau haguessin de ser necessàriament clergues constitucionals.
miniatura|Retorn de la família reial a París després de la seva captura a Varennes. Durant la nit del 20 al 21 de juny del 1791, va tenir lloc la fugida a Varennes en què, disfressat de criat, Lluís XVI va fugir secretament amb la seva família amb la intenció d'atènyer la fortalesa reialista de Montmédy, situada a la frontera nord-oriental de França, per així imposar un gir moderat a la Revolució. Després que fossin identificats i detinguts a Varennes, van haver de retornar a París el 25 de juny al capvespre quedant confinats al Palau de les Teuleries. Els parisencs, silenciosos i hostils, restaren per primer cop, davant del rei, sense treure's el barret. L'Assemblea Nacional Constituent va acordar que el rei podria ser restaurat al poder si acceptava la constitució, però diverses faccions de París com els cordeliers i els jacobins no hi estaven d'acord, i això va provocar una protesta al Camp de Mart; la protesta es va tornar violenta, resultant en la Massacre del Camp de Mart el 17 de juliol. Les potències europees, espantades pels successos revolucionaris, van decidir intervenir i el 27 d'agost de 1791, l'emperador Leopold, germà de la reina, i el rei Frederic Guillem II de Prússia, després d'haver consultat nobles francesos emigrats, promulgaren la declaració de Pilnitz, segons la qual, els monarques europeus es mostraven interessats en la protecció de Lluís XVI i la seva família, i, vagament, s'hi amenaçava amb greus conseqüències si els passava res. Per la banda francesa, la guerra fondrà la causa revolucionària amb la nacional. Davant l'esclat bèl·lic les visions seran oposades: Robespierre la tem, el rei la desitja, els girondins confien a estendre la croada revolucionària a Europa i els més moderats creuen que la guerra estabilitzarà el règim.
El 3 de setembre del 1791 s'acabà la redacció de la Constitució, precedida per la Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà. La Constitució sentenciava que el rei només tindria el títol de Rei dels Francesos, fet «acceptat» pel rei el 13 de setembre del 1791, jurant fidelitat a la constitució l'endemà. Lluís XVI ja no era rei per la Gràcia de Déu, sinó una mena de representant del poble. Aleshores, l'Assemblea Constituent va dissoldre's i s'elegí una Assemblea Legislativa.