Francisco Moliner Nicolás (València, 1851 - Madrid, 21 de gener de 1915) fou un metge i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.
Biografia Estudià medicina a la Universitat de València, on fou deixeble de Nicolás Ferrer Julve. Durant el 1883 fou catedràtic de patologia clínica de la Universitat de Saragossa, catedràtic d'obstetrícia de la Universitat de Granada i de fisiologia a la Universitat de València, de la qual serà rector el 1886, 1893 i 1897. Hi va desenvolupar la histopatologia, la fisiopatologia i la bacteriologia.
El 1885 es va oposar públicament a l'assaig de la vacuna contra el còlera que van fer a València Jaume Ferran i Clua, Amalio Gimeno Cabañas i Manuel Candela Pla, amb els quals va polemitzar públicament perquè considerava que les estadístiques del seu ús eren poc fiables.El Instituto Médico Valenciano y su Boletín (1841-1896)
Gràcies als seus articles sobre malalties infeccioses i contagioses, el 1890 l'ajuntament de València el va comissionar per a estudiar a Alemanya el mètode de Robert Koch per a combatre la tuberculosi. El 1895 fou nomenat president de l'Ateneu Científic, Artístic i Literari de València, i es va fer força popular per organitzar una campanya per a construir un sanatori de tuberculosos a la cartoixa de Portaceli (Bétera) de socors als pobres.Jorge Molero Mesa. "Francisco Moliner y Nicolás (1851-1915) y el inicio de la lucha antituberculosa en España". Asclepio, 42 (1990) p. 253-279.
La construcció del sanatori el va impulsar a dedicar-se a la política.Germán Perales Birlanga. "Francisco Moliner y Nicolás, de la cátedra al escaño". Matrícula y lecciones : XI Congreso Internacional de Historia de las universidades hispánicas. Valencia, Universitat de València, 2012, v.II, pp.157-175. Inicialment va militar al Partit Liberal, amb el qual fou elegit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1901. El 1908 fou arrestat i separat de la seva càtedra pel governador civil Pérez Moroso per haver promogut una vaga d'estudiants i criticar l'escassetat del pressupost acadèmic, amb l'excusa de la publicació d'un pamflet que no fou dut al governador per a la seva aprovació. A les eleccions generals espanyoles de 1914 fou escollit novament diputat pel Partit Conservador, però va morir poc després. El seu enterrament fou un gran esdeveniment i el 1919 se li va erigir un monument.
Obres Tratado de patología general La cuestión Ferran (1885). Historia de la cuestión Ferrán en España y Francia. Tratado de la pulmonía infecciosa Patogenia y tratamiento del cólera Del cólera en el estado actual de la ciencia y su tratamiento por el lavado de sangre (1890) Lecciones clínicas sobre la pulmonía infecciosa.
Referències
Enllaços externs Biografies de polítics valencians Història de la Universitat de València, Tom III, editat per la Universitat de València (p. 198-199)
Fitxa del Congrés dels Diputats
Categoria:Metges de València Categoria:Polítics de València Categoria:Diputats valencians al Congrés dels Diputats Categoria:Alumnes de la Universitat de València Categoria:Professors de la Universitat de València Categoria:Rectors de la Universitat de València Categoria:Professors de la Universitat de Saragossa Categoria:Morts a Madrid Categoria:Institut Mèdic Valencià Categoria:La Crònica Mèdica Categoria:Patòlegs europeus Categoria:Fisiòlegs europeus Categoria:Bacteriòlegs Categoria:Biòlegs de València Categoria:Biòlegs valencians contemporanis Categoria:Professors universitaris valencians Categoria:Docents de València Categoria:Metges valencians del segle XIX Categoria:Metges valencians del segle XX Categoria:Polítics valencians nascuts al segle XIX Categoria:Polítics valencians morts al segle XX