Auguste Lumière (Besançon, 19 d'octubre de 1862 - Lió, 10 d'abril de 1956) i Louis Lumière (Besançon, 5 d'octubre de 1864 - Bandòu, 6 de juny de 1948), més coneguts com els germans Lumière, van ser uns físics, inventors i treballadors industrials francesos. Reconeguts per la invenció del cinematògraf, el qual va ser fruit de la combinació de diferents invents anteriors (càmera fotogràfica, fusell fotogràfic, pel·lícula de 35 mm, llanterna màgica, etc.). Aquesta aportació va permetre avançar en el camp de les pel·lícules, sobretot relacionades amb el cinema, així com en el de la imatge, fins a arribar a la indústria que avui tots coneixem. També van fer notables aportacions en el camp de la fotografia amb innovacions com el fotorama i l'autocrom.
Biografia Fills d'Antoine Lumière, fotògraf a la ciutat de Besançon, i Jeanne Joséphine Costille. La família es traslladà a Lió a causa de l'amenaça prussiana, on, el 1870, el pare s'associà amb el fotògraf lionès Fatalo. Els dos germans foren matriculats al liceu La Martinière, la gran escola tècnica de Lió, on Louis Lumière va cursar estudis de física mentre que August Lumière ho va fer en el camp de la química i la medicina. Paral·lelament als seus estudis, reberen classes de piano, escultura i pintura.
Després que el pare obrís un petit negoci familiar de plaques fotogràfiques a Lió i en augmentar les comandes, ambdós germans començaren a ajudar-lo, ja que sovint la gestió del pare amenaçava fer-lo desaparèixer. Louis com a físic i Auguste com a administrador estaven disposats a innovar per salvar el negoci. Louis va fer algunes millores en el procés de fotografies estàtiques. El 1880, varen començar a fer les seves primeres investigacions i experimentacions per tal de perfeccionar el sistema de plaques fotogràfiques que s'emprava en aquell moment. El 1881, Louis, a l'edat de 17 anys, inventà un nou procés anomenat placa seca, que va contribuir al desenvolupament de la pel·lícula. L'any 1882 patentà, finalment, l'Etiquete Bleue, la primera placa d'alta velocitat de la casa Lumière, amb la qual s'aconseguien fotografies amb una exposició d'una seixantena part de segon. Aquest fet feu que els Lumière s'independitzessin. El taller passà a ser una fàbrica, i s'instal·là al nou solar de la zona lionesa de Montplaisir.
A partir de l'any 1892, els germans varen començar a treballar en la possibilitat de fotografiar imatges en moviment. Després d'aconseguir diversos progressos notables, tan sols dos anys més tard ja produïen 15 milions de plaques a l'any. No va ser fins a l'any 1895 quan hi va haver el gran impacte del moment, amb la invenció del cinematògraf. Anys més tard, es va anar millorant l'aparell amb la incorporació d'un sistema de refrigeració.
A més del cinema, Louis Lumière fou el principal promotor i creador de posteriors invencions de la companyia Lumière, com el fotograma (1900), consistent a una gran sala de projecció de diapositives en format panoràmic embolcallador o, la més reeixida de totes, l'autocrom (1907), primer sistema popular de fotografia a color. També cal destacar l'estereoscòpia d'imatges en moviment, amb l'"arribada del tren" en relleu.
Per altra banda, el seu germà, Auguste, va fer important la seva contribució al camp de la medicina emprant per primera vegada els raigs X (1910) i estudiant diverses malalties, especialment el càncer.
Cinematògraf miniatura|Cinematògraf El mecanisme del cinematògraf està basat en l'ús d'una lleva excèntrica que converteix el moviment de rotació de la manovella en un moviment vertical cap endarrere i cap endavant, aplicat a un bastidor que aquest és guiat per dues ranures. Aquest bastidor suporta una vareta flexible unida en un extrem del bastidor i que té dos punts oposats que passen a través d'una paret ranurada i serveixen per fer pujar i baixar la pel·lícula que es troba al passadís de l'altre costat de la paret, a través de les seves perforacions.
Invenció o intervenció El cinematògraf domina quatre tècniques fonamentals. Es considera que Lumière no aporta res en cap d'aquestes tècniques, si més no de forma aïllada. La fotografia, concebuda per George Eastman, fundador de Kodak, l'any 1889. En aquest mateix any Thomas Alva Edison porta a terme la perforació de la pel·lícula com a aportació a la invenció d'Eastman. La projecció, en ser durant molt de temps ja utilitzada, no es va poder innovar perquè ja estava completa en la seva gran mesura. Anàlisi del moviment. Aquí dins hi hem de considerar aparells com el fenaquistoscopi o fantascopi, el revòlver fotogràfic patentat per Jansen l'any 1874, i el cronofotògraf de Marey el 1890, com a punters de la innovació. Síntesi Moviment. El cinetoscopi d'Edison, inventat el 1891, pren especial importància dins aquesta tècnica. La innovació clau per a la invenció del cinematògraf i per a resoldre els problemes del kinetoscopi fou el disseny d'un procés de moviment intermitent basat en el sistema emprat per una màquina de cosir (excèntrica de Hornblower) el qual consisteix en l'avenç intermitent de la pel·lícula a l'interior de l'aparell.
A partir d'aquesta tècnica excèntrica, s'arrossega una bastida proveïda de dues pestanyes que s'introdueixen en els orificis de la pel·lícula, el número de la qual queda limitat a dos per fotograma (davant els vuit d'Edison). Cada fotograma es desplaça fins a arribar a la finestreta d'exposició, on es manté el temps necessari per a la seva impressió i projecció.
L'èxit comercial del cinematògraf és degut al seu caràcter pràctic, la seva senzillesa i polivalència que donen autonomia al seu usuari. Malgrat això, presenta inicialment alguns inconvenients que de mica en mica es van anar corregint sense afectar en res essencial. La manca de visor, la poca capacitat de gravació, el temps que tardava a canviar-se el carret i el fet que les pestanyes fessin malbé els forats, i que provocava una vibració desagradable, van ser alguns d'aquests inconvenients.
Lumière es considera com un interventor del cinematògraf. Lumière no va interrompre en el camp de la tècnica ni en el camp de la ciència. El gest innovador de Lumière rau en la pel·lícula, el seu desplaçament perfectament regular i la seva estabilitat. La seva visió va ser donar importància a la pel·lícula sobre el mecanisme d'arrossegament.
Funcionament El cinematògraf fou la primera màquina capaç de gravar i projectar pel·lícules a la pantalla gran, gràcies a la incorporació d'una llanterna. D'aquesta manera, l'aparell patentat pels germans Lumière permetia que les projeccions fossin vistes per molts espectadors simultàniament. El mateix aparell era capaç també de filmar i tirar còpies de pel·lícules. Utilitzava una pel·lícula de 35 mm, perforada, de 17 metres de llargada amb la qual permetia fotografiar i projectar a raó de 16 fotogrames per segon. Aquest moviment intermitent és el que permet arrossegar correctament la pel·lícula davant de l'obturador. D'aquesta manera, els nostres ulls retenen el fotograma una centèsima de segons fins a veure el següent. En conseqüència, el nostre cervell pot unir dues fotografies o fotogrames creant la sensació de moviment. Així doncs, el cinematògraf era molt més lent que el dispositiu d'Edison, la qual cosa significava que era menys sorollós a l'hora de projectar i utilitzava menys pel·lícula. L'invent dels Lumière fou molt més petit i lleuger que el quinetògraf (pesava més o menys 5 quilograms) i es feia servir amb una maneta accionada a mà.
Estètica de la "vista" El que el cinematògraf proporcionava als seus espectadors era la màgia de veure el que fins al moment només la pintura havia pogut suggerir. Destaca en l'emissió d'efectes reals que la pintura no aportava. L'única manca és el color, però no és considerat un defecte, ja que sovint l'espectador podia imaginar-s'ho d'alguna forma quasi al·lucinatòria.
El què caracteritzava Lumière era tenir la capacitat de captar l'efecte en la seva fugacitat i evanescències. Els efectes de pura lluminositat en el qual no intervé de manera massa marcada per cap cromatisme. Una cosa amb què Louis i Auguste Lumière van sobrepassar a Edison, van ser amb aquestes vistes. Les seqüències gravades pels germans van ser superiors en cada aspecte a les d'Edison.
Una altra característica de les seves seqüències era també la seva diversitat i desigual qualitat, a causa al seu afany d'experimentació, però sempre dins d'un marc prudent d'acció. L'obliqüitat, les vistes panoràmiques a partir de l'enquadrament, els relats en cada seqüència i la posada d'escena també són unes de les característiques de les obres de Lumière. Una curiositat de les seqüències dels Lumière va ser la seva similitud a les targetes postals il·lustrades del moment i això comportava una inclinació per allò pintoresc. Segons Godard, les seqüències dels germans buscaven sovint coses extraordinàries dins del més ordinari.
El cinema El 1894, el pare de Louis i Auguste, Antoine Lumière, va assistir a l'Exposició de París on es podia observar el cinetoscopi patentat per Thomas Alva Edison. Després de veure'n el funcionament, Antoine Lumière proposà als seus fills la possibilitat de crear un aparell que pogués reciclar l'invent del nord-americà i fer-lo útil per a projeccions públiques. Aquell mateix hivern, els dos germans començaren a treballar i investigar amb l'objectiu de superar les limitacions i problemes del cinetoscopi d'Edison, ja que hi havien detectat dos problemes principals. Per un costat, el pes i mesures de l'aparell, a més del seu cost. Per altra banda, les limitacions del cinetoscopi eren evidents, perquè la seva única opció de veure la pel·lícula era fent-ho individualment. És a dir, només un sol espectador podia fer ús de l'invent.
Encara que els germans van començar a treballar plegats, ben aviat Auguste Lumière preferí fer-se càrrec de la part òptica, treballant estretament amb l'òptic Alfred Molteni, mentre Louis Lumière se centrava a trobar el sistema que pogués sincronitzar el pas de la pel·lícula pel davant de l'objectiu del projector, amb l'ajut tècnic de Charles Moisson.
Finalment, amb un aparell construït per Jules Carpentier, sota les instruccions del mateix Louis Lumière, el cinematògraf fou patentat el 13 de febrer de 1895.
Al llarg de tot aquest any i part dels següents, Louis Lumière, que era dels dos germans qui tenia més aptituds artístiques per a la composició fotogràfica, fou l'encarregat directe de supervisar totes les pel·lícules, mentre el seu germà era el model per a moltes d'aquestes. Després de fer diverses presentacions en societats científiques i fotogràfiques, feren la seva presentació pública, projectant els films Lumière al Saló indien del Grand Café del carrer dels Caputxins de París, el 28 de desembre de 1895.
Paper en el naixement del cinema com a espectacle Se solen assenyalar els germans Lumière com uns dels principals inventors del cinema, en la mesura que el seu cinematògraf combinava en un sol aparell les funcions que oferien altres invents com la càmera, la copiadora o el cinetoscopi. A diferència del cinetoscopi d'Edison, que només permetia als espectadors veure les imatges individualment a través d'un visor, el cinematògraf de Louise i Auguste Lumière permetia la projecció davant d'un públic multitudinari reunit en una mateixa sala.
La sessió del 28 de desembre de 1895 al Salon indien du Grand Café de Paris, considerada la primera projecció pública i comercial de pel·lícules amb entrada de pagament, és sovint citada com "el naixement oficial del cinema com a espectacle col·lectiu". Tot i que altres inventors, com Max Skladanowsky o Louise Le Prince, havien realitzat abans projeccions o filmacions d'imatges en moviment, la historiografia i la divulgació han consolidat la idea dels germans Lumière com els grans pioners del cinema projectat davant d'una audiència, convertint-lo en una experiència col·lectiva.
Característiques de les seqüències Lumière