Amstrad CPC va ser el nom d'una sèrie d'ordinadors domèstics de 8 bits produïda per Amstrad durant la dècada del 1980 i inici dels anys 1990. «CPC» és un acrònim per Colour Personal Computer, encara que fos possible comprar un CPC amb un monitor monocrom (fòsfor verd, GT64/65) en substitució al monitor estàndard en color (CTM640/644).Amstrad
La primera màquina, el CPC 464 va ser presentada el 1984. Va ser dissenyada per ser un competidor directe al Commodore 64 i al Sinclair ZX Spectrum. La gamma CPC va tenir molt èxit, més de 3 milions d'unitats van ser venuts durant la vida útil de la màquina.CPC Range
Externament, l'aspecte més característic de la màquina de Amstrad és la consola (teclat) negre mat amb les cantonades agudes i una forma rectangular, a causa de la coberta encastada de la cinta de casset (CPC 464) o de la disquetera (CPC 664 i CPC 6128), les tecles especials del teclat acolorides i una única font d'alimentació amb una connexió que va del monitor a l'ordinador.CPC464 User Manual, p. 11, Amstrad Consumer Electronics Plc. També era possible utilitzar el monitor com a pantalla de televisió amb un convertidor de TV opcional.Amstrad CPC 464
Amstrad CPC es va vendre com un sistema complet Inicialment Amstrad va promoure el CPC com una millora de la competència ZX Spectrum i Commodore 64, perquè era un sistema complet incloent tot el necessari dins d'una caixa. Comparat amb el C64 o el ZX, l'Amstrad CPC venia amb el seu propi monitor, incorporava dins de la màquina una unitat de cinta o disquet i fins i tot un petit altaveu. Aquesta tècnic de mercat donava un aspecte més professional al conjunt, enfocant-ho en la mateixa forma que sistemes orientats a l'empresa, en lloc del joc o a sistemes més casolans.
A causa de la seva entrada tardana al mercat europeu dels 8 bits, la quota de mercat aconseguida pel CPC mai va igualar a nivell europeu de l'aconseguida pel ZX Spectrum o el Commodore 64. No obstant això, va ser l'ordinador més venut a França durant aquesta època i, a Espanya, va tenir un nombre de vendes molt similar al ZX Spectrum malgrat pertànyer ambdues al mateix grup empresarial i anomenar-se aquest Amstrad. Es considera que d'haver invertit en la marca Sinclair, Amstrad hagués escombrat els mercats europeus. Els avantatges de tenir un teclat tipus màquina d'escriure i una unitat de cinta integrada va aconseguir que obtingués una important quota de mercat a finals de la dècada de 1980. Molts dels millors títols pel CPC es van crear en el continent però només un limitat nombre es va publicar al Regne Unit.
El firmware i el programari van ser desenvolupats per Locomotive Software i el disseny del maquinari va ser comercialitzat per MEJ Electronics, coneguda també com a Mark-Eric Jones.
Maquinari Processador Tota la família CPC es basa en el processador Zilog Z80, amb una velocitat de rellotge de 4 MHz.Especificació tècnica, manual de servei de CPC464, p. 2., Amstrad Consumer Electronics Plc.
Per evitar conflictes entre la CPU i els circuits de vídeo en accedir a la memòria principal compartida ("snowing"), l'accés a la memòria es limita certs mil·lisegons, ajustant cada instrucció CPU a un múltiple de quatre cicles de la CPU. Com les instruccions habituals del Z80 requereixen només tres o quatre cicles, la pèrdua de resultant de processament és menor, reduint el ràtio de rellotge a aproximadament 3,3 MHz.CPC464/664/6128 Firmware ROM routines and explanations (Soft 968)
Memòria Les diferents versions d'Amstrad CPC es van equipar amb 64 (CPC464, CPC664, 464plus, GX4000) o 128 (CPC6128, 6128plus) kB de memòria RAM.Especificació tècnica, Manual de servei CPC6128, p. 31., Amstrad Consumer Electronics Plc. Aquesta memòria base es pot estendre fins a 512 kB utilitzant expansions de memòria venudes per empreses de tercers, i fins a 4096 kB utilitzant mètodes experimentals desenvolupats per entusiastes del maquinari. A causa que el processador Z80 només és capaç d'adreçar 64kB de memòria directament, la memòria addicional dels models de 128 kB i les expansions de memòria es possibiliten mitjançant la commutació de bancs.
Vídeo El sistema de vídeo del CPC està format per un CRTC (Motorola 6845 o compatible) amb un xip dissenyat per generar una sortida pixelada.
Hi ha disponibles tres resolucions: 160×200 píxels amb 16 colors ("Mode 0", 20 columnes de text), 320×200 píxels amb 4 colors ("Mode 1", 40 columnes de text), i 640×200 píxels amb 2 colors ("Mode 2", 80 columnes de text). Es pot aconseguir un augment de la grandària de pantalla reprogramant el CRTC.
El maquinari de vídeo del CPC original suporta una paleta de 27 colors, generada des de l'espai de color RGB. La sèrie plus va estendre la paleta a 4096 colors, també generada des de RGB amb 4 bits per a cada color vermell, verd i blau.
Amb excepció del GX4000, tots els models CPC manquen d'un modulador RF o sortida de vídeo compost, incloent un connector DIN propietari de 6 pins pensat per usar-ho solament amb el monitor proporcionat per Amstrad.
Àudio CPC utilitza el xip de so General Instrument AY-3-8912, proporcionant tres canals configurables per generar ones quadrades i soroll blanc.
La sortida es produeix en mono per un petit altaveu integrat de 4 cm amb control de volum, controlat per un amplificador. La sortida estèreo es proporciona a través d'una clavilla jack de 3,5 mm per auriculars.
És possible reproduir mostres de so digital en una resolució aproximada de 5 bits enviant una trama de valors al xip de so. Aquesta tècnica consumeix molts recursos de processador i és difícil de combinar amb altres processaments. Com a exemples, estan les pantalles de títol o altres escenes no jugables de jocs com Chase H.Q., Meltdown, i RoboCop.
Unitat de disquet miniatura|Discs de 3 polzades usats en màquines CPC L'elecció d'Amstrad per la unitat de disc de 3 polzades de Hitachi, quan la resta de la indústria del PC es movia al format de 3.5" de Sony, es va deure a una compra massiva per part d'Amstrad d'unitats de 3" a l'Àsia. Les unitats van ser fabricades per Panasonic. El dispositiu triat (integrat en els últims models) és una unitat de 40 pistes d'una cara que requereix que l'usuari extregui i inverteixi físicament el disc per accedir a l'altra cara. Cada cara té el seu propi commutador de protecció d'escriptura. Les cares s'etiquetaven com "A" i "B", i cadascuna estava formatada per a una capacitat de 180 kB (en format AMSDOS, 2 kB per a directoris i 178 kB per a emmagatzematge) amb un total de 360 kB per disc.
La interfície de les unitats és NEC 765 FDC, utilitzat per al mateix propòsit que les màquines IBM PC/XT, PC/AT i PS/2. No s'utilitzen totes les seves característiques per retallar despeses com a transferències en DMA i suport per a discos d'una sola densitat. Es formataven a doble densitat utilitzant una modulació de freqüència modificada.
Els discos es venien amb una coberta de paper o un plàstic dur similar a l'estoig d'un disc compacte. El disc era més gruixut i rígid que els disquets de 3.5" i es van dissenyar per poder ser enviats per correu sense empaquetat addicional. Dins del disc hi havia una coberta lliscant de metall per protegir la superfície, al contrari de la coberta simple i externa de la versió de Sony. Eren significativament més cars que les alternatives de 3.5" i 5.25". Això, combinat amb la seva poca capacitat nominal i la seva naturalesa essencialment propietària, va fer que la seva producció es detingués poc després del mateix CPC.
A part d'altres màquines d'Amstrad que utilitzaven discos de 3" (PCW i el Sinclair ZX Spectrum) altres pocs ordinadors els utilitzaven, entre els quals s'inclouen els sistemes de Sega SF-7000 i CP/M, les màquines Tatung Einstein i Osborne. També es trobaven en sistemes incrustats.
L'estàndard de la interfície Shugart indica que les màquines Amstrad CPC eren capaces d'utilitzar discos estàndard de 3", 3½" o 5¼" com a unitat secundària. Programes com ROMDOS i ParaDOS estenen l'estàndard AMSDOS per proporcionar suport a discos de doble densitat, formats de 80 pistes, permetent emmagatzemar fins a 800 KB en un únic disc.
Expansió El maquinari i firmware es van dissenyar per poder accedir al programari proporcionat per ROMs externes. Cada ROM havia de ser un bloc de 16k i commutava l'espai de memòria compartida amb la memòria de vídeo. El firmware d'Amstrad es va dissenyar deliberadament perquè el nou programari pogués ser accedit de forma senzilla des d'aquestes ROMs. Es van comercialitzar aplicacions populars sobre ROM, principalment processadors de text i utilitats de programació (per exemple els processadors de text Protext, Brunword i el llenguatge assemblador).
Així com les ROMs no es connecten directament a la màquina CPC, sinó en unes "caixes rom" externes, les quals contenen ranures pels xips de les ROMS i un petit circuit que connecta a la màquina principal i permet commutar entre les diferents ROMS. Aquestes caixes es comercialitzaven al mercat o eren fabricades per afeccionats i connectades al port d'expansió principal en la part posterior de la màquina. El programari d'una ROM carrega molt més ràpid que en un disc o cinta. La seqüència de càrrega de la màquina va ser dissenyada per avaluar l'existència de ROMs en primer lloc i opcionalment donar-los el control de la màquina. Això permet personalitzar significativament la funcionalitat de la màquina, alguna cosa que els entusiastes van explotar per a diversos propòsits. No obstant això, l'usuari típic no era conscient d'aquesta funcionalitat ROM afegida tret que llegís premsa relacionada amb CPC, ja que no es descriu en el manual d'usuari. No obstant això, està documentat en el manual oficial del firmware d'Amstrad.
Aquestes màquines també tenien un connector de 9 pins per un joystick similar al d'Atari que podia controlar un o dos joysticks utilitzant un cable divisor (splitter).
Perifèrics Adaptadors sèrie RS232 Amstrad proporcionava dues interfícies sèrie, RS-232-C i D25, connectats al connector d'expansió en la part posterior de la màquina, amb un connector per a la unitat de disc de CPC464 i altres perifèrics.
La interfície original venia amb un Llibre de termes per facilitar la transferència de dades entre altres sistemes utilitzant un protocol propietari en la pròpia ROM del dispositiu. També proporcionava un programa de terminal per connectar al servei Prestel de British Telecom. Es va crear una versió separada de la ROM per al mercat dels Estats Units a causa que l'ús de les ordres "|SUCK" i "|BLOW" s'hi consideraven inacceptables.
Les limitacions de programari i maquinari d'aquesta interfície va provocar el seu reemplaçament per una versió d'Amstrad d'una alternativa compatible de Pace Micro Technology. La interfície sèrie també estava disponible a través de venedors de tercers, com KDS Electronics i Cirkit.
Mòduls MP-1 i MP-2 miniatura|esquerra|Amstrad MP-1 per CPC 464. En la part inferior, el mòdul pròpiament dit, i en la part superior els diferents cables que hi sortien, d'esquerra a dreta, la sortida d'antena, l'entrada d'imatge, i els cables elèctrics, un el que dona electricitat a la font d'alimentació, i l'altre el que serveix per enviar l'electricitat a l'ordinador
miniatura|Amstrad CPC 464 connectat a televisor convencional de 25 polzades a través de mòdul MP-1 situat al costat del CPC