miniatura|La vila des de Puimanyons miniatura|La vila, des de migdia La vila de la Pobla de Segur és el cap del municipi del mateix nom. Està situada a la part central del seu terme municipal, al nord de l'entreforc de la Noguera Pallaresa i el Flamisell. És un important nucli de comunicacions. Hi passen la carretera C-13 i la N-260, que la connecten amb el cap de comarca i amb els caps de les comarques veïnes.
També està comunicada per ferrocarril, ja que la Pobla de Segur és l'estació terminal de la línia de Lleida-Pirineus a la Pobla de Segur.
La vila La vila de la Pobla de Segur, segon nucli de població del Pallars Jussà, està estructurada a partir d'un nucli inicial, la vila closa, un primer eixamplament d'edat moderna a la zona del Fossar Vell i el carrer d'Orà, antic raval de sortida de la vila cap al nord-est, i els eixamplaments dels segles i , a partir dels eixos de les avingudes de Catalunya, de Verdaguer i de l'Estació, primer, i de Sant Miquel del Pui i dels Pirineus més endavant.
La vila closa Delimitada al nord-oest per la plaça de la Pedrera, al nord-est pel primer tram de l'avinguda de Sant Miquel del Pui i la plaça de l'Arbre, al sud-est pel carrer de la Font i al sud-oest pel desnivell damunt de la plaça del Pou, la plaça del Daldo i la pujada de les Esgrases, a l'interior conté dos carrers amples, el del Forn i el Major, i tot de carrerons i passadissos que evidencien l'antic urbanisme medieval. La carretera i l'avinguda de Sant Miquel del Pui aprofiten els antics fossars de l'entorn del clos.
Carrer Major Tot i no ser gaire llarg, el carrer major conté 32 cases: Ca l'Agustí de Reguard, Ca l'Alberta, Casa Balanguer, Casa Barat, Casa Berenguer, Casa Bigolet, Casa Bringué, Casa Bruno, Casa Carrió, Casa Casilda, Casa Cotatx, Cal Daldo, Ca la Feliça, Cal Fuster, Cal Joan del Municipal, Casa Jordana, Casa Lerroux, Casa la Mònica, Casa Mossèn Blasi, Casa Motes, Cal Paco de la Molina, Casa Parrau, Casa Pilota, Cal Planxado, Cal Sabater, Casa Sala, Casa Semenari, Casa Tallada, Cal Ton de Boer, Cal Ton de Rall, Casa Xerallo i Cal Xerapa.
Carrer del Forn, ara de Llorens i Torres De les mateixes proporcions que el carrer Major, es conserva el nom de 36 cases: Casa Ansaba, Ca l'Astut, Casa l'Àurea, Cal Baldomero, Casa Cabanau, Casa Cardós, Casa Carpi, Cal Cases, Casa Finí, Cal Forneret, Cal Gros, Cal Guitarreta, Casa Horteu (sovint escrit Orteu), Cal Josepet, Casa Maçaners, Cal Manelet, Cal Nallo, Cal Nardo, Casa Paisan, Casa Patronill, Cal Pauet, Casa Queralt, Cal Reiet, Cal Ros, Casa Rosí, Cal Sabater, Cal Samionet, Casa Sant Pere, Cal Soi, Casa Taüssà, Cal Torres, Casa Ventana, Cal Vivatxó, Ca la Vivatxona, Cal Xic del Caser i Cal Xic del Ferrer.
L'Ereta És un dels passadissos o carrerons del nucli de la vila closa. Contenia cinc cases: Ca la Grossa de la Ignàsia, Cal Miquel de Cabanau, Casa Miret, Cal Monget i Casa Santa.
El Rec Xic Tenia les cases de: Casa Cameta de Gerri, Cal Fadrí Nou, Casa Menjatiu, Cal Ritet i Casa la Tonya d'Avellanos.
El carrer de la Riba i la plaça de la Pedrera Plaça de la Pedrera Catorze cases són les que conformen la plaça de la Pedrera: Cal Barraquer, Casa Castilla (o Boloni), Cal Cisquet de Cases, Casa Cubiló, Cal Josepet, Casa Mauri, Cal Miquel de la Fàbrica, Ca l'Ora (o Massano), Casa Parrau, Casa Peia, Casa Pomer, Casa Samsó, Cal Tidoi i Cal Torrentet.
Carrer de la Riba (antic carrer de les Eres) Carrer que significava la sortida del poble cap al nord-oest, més enllà del Portal de Parrau i la plaça de la Pedrera. No és un carrer gaire llarg, del qual es conserva el nom de 5 cases: Cal Fernando, Cal Gràcia, Cal Joanet de la Riba, Cal Mora i Casa Picolí.
El Raval Carrer de la Font Amb la banda sud-est en el Raval i la nord-oest a la vila closa, el carrer de la Font posseïa les set cases següents: Cal Frare, Cal Guerxo, Cal Joantet, Casa Jordana, Casa la Mariana, Cal Roi i Cal Xivato.
Antic Vall, ara avinguda de Sant Miquel del Pui Entorn de l'actual església parroquial de la Pobla de Segur, el formaven deu cases: Ca l'Aleix, Cal Celdoni, Casa la Conxa del Sastre, Cal Custòdies, Casa Faldara, Casa la Faustina, Casa Ignàsia, Cal Medalles, Cal Pauet i Cal Teixidor.
Carrer del Raval o, simplement, el Raval Fins a 36 són les cases documentades en el Raval. Són les següents: Ca l'Apotecari, Cal Baró, Casa Batista, Casa Benavent, Casa Birlet, Cal Blais, Casa Borrassó, Cal Boter, Cal Bruixa, Casa Cantàries, Casa Cassola, Casa la Cisqueta del Batlle, l'Hostal del Pont, Cal Jan, Casa Llorençó, Ca la Lola de Carrera, Cal Magall, Ca la Marieta del Frare, Casa Martí, Cal Melós, Casa la Mosseta, Cal Nasi de Manuel, Cal Noi del Pere, Cal Pere del Sinyor, Casa Pes, Cal Pintor, Cal Quimes, Casa de la Rosina, Cal Sabater del Gros, Cal Sereno, Casa Tender, Cal Ton de les Clavegueres, Cal Ventura de Queco, Casa Violant, Casa Xerel i Cal Xocolater.
Carrer d'Orà És la continuïtat del Raval, ja que segueix l'antic camí de sortida cap al nord de la Pobla de Segur. És un carrer llarg, d'un sol tram, amb 47 cases de les quals es conserva el nom: Ca l'Arilla, Casa Boier, Cal Boter, Casa Bruno, Cal Bunyol, Casa Cameta, Cal Ciro, Cal Cisco de Naens, Ca l'Espardenyer, Casa Florejats, Casa Galliner, Cal General, Casa Guitanya, Casa Jaume, Cal Jepet de Viu, Casa Joanet, Casa la Llucieta, Casa Martelló, Cal Massano, Cal Masseco, Cal Mestre, Casa la Mireta, Casa Moixó, Ca l'Otzet, Casa Paduà, Casa Patot, Cal Pelat, Casa Quartots, Cal Quico de Roio, Cal Quiquet, Casa Rall, Cal Ramiro de Martí, Cal Ramon de la Molinera, Casa la Rita, Cal Rosset, Cal Rossinyol, Cal Sabater de Pablo, Casa Saboia, Casa Sarret, Cal Serafí, Cal Simon, Casa Solà, Casa Titon, Cal Ton d'Hortoneda, Casa la Tonyeta del Barraquer, Casa Troiades i Cal Xalaca.
Carrer de Pau Claris Són 22 les cases del carrer de Pau Claris, entre el Raval i el Fossar nord-est de la vila: Casa Cabó, Casa Carpi, Casa Cassigalló, Cal Cavaller, Cal Coixet de Sant Martí, Ca l'Esteve, Cal Falc, Cal Ferrer de Suterranya, Cal Flica, Cal Lico, Casa Mataró, Cal Nasiet de Vacabou, Cal Pelegrí, Casa Punton, Casa Ricou, Casa Sagall, Casa Salamero, Casa Sarransot, Cal Sull (antic benefici de Batestó), Cal Tano, Ca la Tereseta de Caser, Cal Xavalín i Cal Xic de l'Esteve.
Eixamples del nord Carrer de Bellavia, antic camí del Torricó Cinc cases formaven aquest carrer: Cal Borrec, Casa Jaumebò, Ca la Lloba, Casa les Peietes i Casa Sabater.
Carrer del Sac El formaven Ca l'Angalan, Casa Lolo, Casa Rabassó, Ca la Tonya de la Dida, Cal Xangre, Cal Xic de la Rita i Casa Xurret de Campo.
Avinguda de Mossèn Cinto Verdaguer Correspon ja a la part de la vila formada des de finals del , amb cases més modernes, però algunes d'elles perfectament identificades: Cal Bep de la Teia, Casa del Cisquet de Ramon, Cal Gris, Cal Gros del Ferrer, Cal Manco, Casa Mauri, Cal Metge, Cal Moreno, Cal Quico, Cal Regany, Casa Rondon, Cal Ton de l'Aleix, Casa Ventana, Cal Xetes i Cal Xorissaire.
Història Edat antiga Segons alguns autors,Sànchez, 1996. la Pobla de Segur és de les poblacions pallareses amb restes arquitectòniques o arqueològiques que palesen el seu poblament en temps de la colonització romana.
Edat mitjana Encara que la creença més comuna sosté que la Pobla de Segur té l'origen en una primera població anomenada el Pui de Segur, al nord del nucli actual de la Pobla, darrerament, gràcies a les aportacions de Llorenç Sànchez i Vilanova, s'ha tingut notícia que ja en el hi ha un lloc anomenat "Castro Secur" al lloc on ara s'alça la Pobla, lloc que era contemporani, i potser fins i tot anterior al del Pui de Segur. Al principi del , el comte Guillem I de Tolosa conquerí la major part dels actuals territoris de Pallars i Ribagorça als àrabs i els incorporà al Comtat de Tolosa; el "Castro Secur" va passar a formar part del comtat de Pallars, i actualment forma part de la comarca del Pallars Jussà. A partir de mitjan , la població del Pui de Segur es va anar traslladant al "Castro Secur", fet que probablement donà lloc a la llegenda del trasllat de la població.
miniatura|Portal d'Horteu, d'origen medieval, refet més tardanament Ramon I, vescomte de Vilamur, va morir el 1303 i li va succeir el seu fill Pere VI, el qual va morir cap al 1338. Del seu matrimoni amb Guillema va tenir Pere VII el Donzell, que va rebre les viles de Juneda (1338) i la Pobla de Segur (1355) i va combatre pel rei al Rosselló i a Sardenya i contra Ferran de Castella; com a recompensa, va rebre el 1358 el Pui de Segur i Basturs. En morir poc després del 1358, va deixar un fill anomenat Pere VIII, el qual va atorgar carta de població a la Pobla de Segur el 1363, que contribuí a la consolidació del nucli; es va casar amb Sibil·la d'Anglesola, senyora de la vall de Vilamur i de la vall de Montenartró, i va morir el 1370.
La vila nova de la Pobla rebé carta pobla (d'aquí el nom) el 1336, malgrat que el nom que apareix en aquesta carta pobla, trobada a l'arxiu dels Ducs de Medinaceli, de Sevilla, és el de Ribera de Segú. El nom de la parròquia de la vila, Mare de Déu de la Ribera, coincideix, doncs, amb el nom primitiu de la Pobla. El 1381 ja hi consten 12 focs (uns 60 habitants), davant dels 6 (la meitat) del Puig. Aquest nucli primitiu, que tenia forma de vila closa, ha estat molt afectat pel pas del temps, i si bé no conserva les murades que l'envoltaven, sí que conserva portals i passadissos de l'estructura medieval, com el Portal d'Horteu i el Parrau, i els passadissos de Caís, de l'Ereta, de Mauri, del carrer del Sac, de Salamera i de Sarransot.
miniatura|esquerra|L'església actual, de l'edat moderna Segons la tradició, l'església de la Pobla va sorgir al voltant de la seva patrona, la Mare de Déu de Ribera, una marededeu trobada a la ribera del Flamisell. Aquesta primera església era al carrer del Raval, a la vora del fossar vell, i va ser la parròquia fins a l'últim terç del , quan es va bastir un nou temple neoclàssic. De tota manera, la troballa de la carta pobla desmenteix la llegenda de la marededeu trobada a la ribera del riu com a explicació del nom de la parròquia.
Edat moderna En el fogatjament del 1553, la Pobla de Segur apareix amb 51 focs (uns 255 habitants), i en el del 1669 són ja 61, les cases esmentades (que apareixen amb el nom dels caps de casa, en el fogatjament): uns 305 habitants.
La intervenció decisiva del senyor del lloc, el vescomte de Vilamur, Duc de Cardona, feu que la Pobla passés una època pròspera, sobretot al llarg del . Una de les iniciatives avalades pel senyor de la vila fou l'obertura del Pas de Collegats, amb la concessió del peatge als Berenguer (una de les tres famílies més poderoses de la Pobla), que l'instal·laren a l'hostal de la Barraqueta, de l'antic terme de Gramuntill, al nord-est de la Pobla de Segur. L'obertura d'aquest pas va suposar una forta empenta al comerç local, ja que aquell fet suposava l'obertura d'un camí cap al Pallars Sobirà i la Vall d'Aran molt més practicable que l'antic.
Un altre cens del 1715 dona 70 cases (uns 350 habitants), a la Pobla de Segur, cosa que no lliga amb el cens del 1719, on són esmentades 150 cases juntes i 500 habitants. El cens de Floridablanca, del 1787, dona per al seu terme la xifra de 614 habitants, que venen acompanyats d'abundoses notícies sobre la seva creixent importància i desenvolupament.
Fins a l'extinció dels senyorius, el 1831, la Pobla de Segur formava part dels dominis del marquès de Pallars, que eren també ducs de Cardona i de Segorb i vescomtes de Vilamur. esquerra|miniatura|La Pobla de Segur, vista des del riu, al 1902
Edat contemporània