Francesc Pi i Arsuaga (Madrid, novembre de 1865 - ? 19 de març de 1912) fou un dramaturg i polític madrileny, fill de Francesc Pi i Margall i germà de Joaquim Pi i Arsuaga.
Biografia De jove va escriure drames en castellà i va col·laborar amb el seu pare en la Historia de España en el Siglo XIX (1902), sobre el Sexenni Democràtic, i va col·laborar a la Revista Blanca.
A la mort del seu pare el va succeir com a cap del Partit Republicà Democràtic Federal i gràcies a les seves bones relacions amb els cercles republicans i obreristes de Barcelona fou elegit diputat per Sabadell a les eleccions generals espanyoles de 1903 i 1905. A les eleccions generals espanyoles de 1907 va donar suport la Solidaritat Catalana i en fou elegit diputat per Sabadell. A les eleccions generals espanyoles de 1910, però, fou elegit diputat per Madrid i nomenat secretari quart del Congrés dels Diputats. Va morir dos anys després i el seu escó fou ocupat per Roberto Castrovido Sanz.
Obres El balcón : capricho dramático en un acto y en prosa Nerón : monólogo histórico en verso La tragedia de Sagunto La viuda de Don Rodrigo Pájaros y flores Preludios de lucha (1905) Dinamita cerebral. Los cuentos anarquistas más famosos (1913) Notes
Referències
Catàleg de les seves obres Diccionari biogràfic del moviment obrer als països catalans Fitxa del Congrés dels Diputats
Categoria:Diputats catalans al Congrés dels Diputats pel PRDF Categoria:Diputats catalans al Congrés dels Diputats per la Solidaritat Catalana Categoria:Diputats pel districte de Sabadell Categoria:Dramaturgs madrilenys Categoria:Morts a Madrid Categoria:Diputats madrilenys al Congrés dels Diputats Categoria:Dramaturgs catalans del sud del segle XX Categoria:Dramaturgs catalans del sud del segle XIX Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors catalans del sud morts al segle XX Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XX