Mart era el déu romà de la guerra, fill de Juno i una flor màgica. El mes de març i el planeta Mart estan anomenats en honor seu. Se l'associa amb Quirí, del qual es diu que era l'esperit de Ròmul, el fundador de l'Urbs. En Quirí podria haver estat un déu sabí, tanmateix. Però a diferència de Mart, Quirí era un déu que preferia acabar les guerres amb un tracte de pau. La seva parella era Venus i a diferència de la parella equivalent grega (Ares i Afrodita), se'ls representava com a ben avinguts i complementaris,Robert Schilling: "Venus, in Roman and European Mythologies",ed.University of Chicago Press, 1992, pàg. 147. tal com apareixen en nombroses representacions artístiques o en les imatges de la cerimònia del lectisterni.
En la mitologia grega hi havia un déu equivalent, Ares,Larousse Desk Reference Encyclopedia,ed. The Book People, Haydock, 1995, pàg. 215 però a diferència d'ell, Mart era més adorat que qualsevol altre déu romà, probablement pel fet d'estar vinculat amb la fundació de Roma.
Nom La paraula Mārs (genitiu Mārtis),The classical Latin declension of the name is as follows: nominative and vocative case, Mars; genitive, Martis; accusative, Martem; dative, Marti; ablative Marte. que en llatí antic i en l'ús poètic també apareix com a Māvors (Māvortis),Virgil, Aeneid VIII, 630 està relacionada amb osc Māmers (Māmertos). La forma llatina més antiga registrada, Mamart, és probablement d'origen estranger.Michiel de Vaan, Etymological Dictionary of Latin and the other Italic Languages, Brill, 2008, p. 366. S'ha explicat que deriva de Maris, el nom d'un nen-déu etrusc, tot i que en això no hi ha acord universal.Larissa Bonfante, Etruscan Life and Afterlife: A Handbook of Etruscan Studies (Wayne State University Press, 1986), p. 226. Els estudiosos tenen opinions diferents sobre si els dos déus estan relacionats i, si és així, com.Massimo Pallottino, "Religion in Pre-Roman Italy," in Roman and European Mythologies (University of Chicago Press, 1992, from the French edition of 1981), pàgines 29, 30; Hendrik Wagenvoort, "The Origin of the Ludi Saeculares," in Studies in Roman Literature, Culture and Religion (Brill, 1956), p. 219 et passim; John F. Hall III, "The Saeculum Novum of Augustus and its Etruscan Antecedents,Aufstieg und Niedergang der römischen Welt II.16.3 (1986), p. 2574; Larissa Bonfante, Etruscan Life and Afterlife: A Handbook of Etruscan Studies (Wayne State University Press, 1986), p. 226. Els adjectius llatins del nom de Mart són martius i martialis, dels quals deriven anglès «marcial» (com en «arts marcials o " llei marcial») i noms personals com «Marcus», «Mark» i «Martin».Albert Dauzat, Dictionnaire étymologique des noms de famille et prénoms de France, Larousse, Paris 1980. p. 420.
En última instància, Mart pot ser un reflex temàtic del déu protoindoeuropeu Perkwunos, que tenia originàriament un caràcter de tro.York, Michael.
Naixement Igual que Ares, que era fill de Zeus i Hera,Hesiod, Theogony p. 79 in the translation of Norman O. Brown (Bobbs-Merrill, 1953); 921 in the Loeb Classical Library numbering; Iliad, 5.890–896. Mart se sol considerar fill de Júpiter i Juno. En la versió d'Ovidi sobre l'origen de Mart, era fill sol de Juno. Júpiter havia usurpat la funció acceptada de les dones com a mares quan va donar a llum a Minerva directament des del seu front (o ment). Juno va demanar consell a la deessa Flora sobre com fer el mateix. Flora va obtenir una flor màgica (llatí flos, plural flores, paraula masculina) i la va provar en una vaca que es va fer fecunda alhora. La Flora va arrencar ritualment una flor, utilitzant el polze, va tocar el ventre de Juno i la va embarassar. Juno es va retirar a Tràcia i la costa de Màrmara per al naixement.Ovid, Fasti 5.229–260
Ovidi explica aquesta història al Fastos, la seva llarga obra poètica sobre el calendari romà. Pot explicar per què la Matronàlia, un festival celebrat per dones casades en honor a Juno com a deessa del part, va tenir lloc el primer dia del mes de Mart, que també està marcat en un calendari de l'antiguitat tardana com l'aniversari de Mart. En el calendari romà més antic, març era el primer mes, i el déu hauria nascut amb l'any nou.William Warde Fowler, The Roman Festivals of the Period of the Republic (London, 1908), p. 35f., discuteix aquesta interpretació per qüestionar-la. Ovidi és l'única font de la història. Potser està presentant un mite literari de la seva pròpia invenció, o una tradició itàlica arcaica desconeguda; de qualsevol manera, en triar incloure la història, subratlla que Mart estava connectat amb la vida vegetal i no estava alienat de la criança femenina.Carole E. Newlands, Playing with Time: Ovid and the Fasti (Cornell University Press, 1995), pàgines 105–106.
Consort La consort de Mart era Nerio o Neriene, «Valor». Ella representa la força vital (vis), el poder (potentia) i la majestat (maiestas) de Mart.Aulus Gellius, Attic Nights 13.23. El seu nom era considerat com Sabins en origen i és equivalent al llatí virtus, «virtut viri» (de vir, «home»).Robert E.A. Palmer, The Archaic Community of the Romans (Cambridge University Press, 1970, 2009), p. 167. A principis del , el dramaturg còmic Plaute fa una referència a Mart saludant a Nerio, la seva dona.Plautus, Truculentus 515. Una font de l'antiguitat tardana diu que Mart i Neriene ho van celebrar junts en un festival celebrat el 23 de marçJohannes Lydus, De mensibus 4.60 (42). En el posterior Imperi Romà, Neriene va arribar a ser identificada amb Minerva.Porphyrion, Commentum in Horatium Flaccum, on Epistula II.2.209.
Nerio probablement s'origina com una personificació divina del poder de Mart, ja que aquestes abstraccions en llatí són generalment femenines. El seu nom apareix amb el de Mart en una pregària arcaica que invoca una sèrie de qualitats abstractes, cadascuna combinada amb el nom d'una deïtat. La influència de la mitologia grega i els seus déus antropomòrfics pot haver fet que els escriptors romans tractessin aquestes parelles com a «matrimonis».William Warde Fowler, The Religious Experience of the Roman People (London, 1922), p. 150–154; Roger D. Woodard, Indo-European Sacred Space: Vedic and Roman Cult (University of Illinois Press, 2006), pàgines 113–114; Gary Forsythe, A Critical History of Early Rome: From Prehistory to the First Punic War (University of California Press, 2005), p. 145.
Venus i Mart esquerra|miniatura|Mart acaricia Venus entronitzada. Pintura mural a Pompeia, c. 20 aC – anys 50 dC La unió de Venus i Mart va ser més atractiva per als poetes i filòsofs, i la parella va ser un tema freqüent d'art. En el mite grec, l'adulteri d'Ares i Afrodita havia estat exposat al ridícul quan el seu marit Hefest (l'equivalent romà del qual era Vulcà) els va atrapar en el fet mitjançant un llaç màgic. Encara que originàriament no formaven part de la tradició romana, l'any 217 aC Venus i Mart es van presentar com una parella complementària al lectisternium, un banquet públic en el qual es presentaven imatges de dotze déus principals de l'estat romà en sofàs com si fossin presents i participant.Robert Schilling, "Venus," in Roman and European Mythologies (University of Chicago Press, 1992, from the French edition of 1981), p. 147.
Les escenes de Venus i Mart en l'art romà sovint ignoren les implicacions adúlteres de la seva unió i gaudeixen de la parella atractiva a la qual assisteixen Cupido o Amors múltiples. Algunes escenes poden implicar el matrimoni,John R. Clarke, The Houses of Roman Italy, 100 B.C.–A.D. 250: Ritual, Space, and Decoration (University of California Press, 1991), pàgines 156–157 i la relació va ser romanticitzada en l'art funerari o domèstic en què els marits i les dones es van representar com la parella divina apassionada.Laura Salah Nasrallah, Christian Responses to Roman Art and Architecture: The Second-Century Church amid the Spaces of Empire (Cambridge University Press, 2010), pàgines 284–287.
La unió de divinitats que representaven l'Amor i la Guerra es prestava a l’al·legoria, sobretot perquè els amants eren els pares de Concòrdia. El filòsof renaixentista Marsilio Ficino assenyala que «només Venus domina Mart, i ell mai la domina».Ficino, On Love, speech 5, chapter 8, as summarized in the entry on "Mars,The Classical Tradition (Harvard University Press, 2010), p. 564. En l'art antic romà i renaixentista, Mart es mostra sovint desarmat i relaxat, o fins i tot dormint, però la naturalesa extramatrimonial de la seva relació també pot suggerir que aquesta pau és impermanent.Entry on "Mars" in The Classical Tradition, p. 564.
Mite miniatura|esquerra|estàtua de Mart Inicialment fou el déu romà de la fertilitat i la vegetació, i protector dels bovins, però més tard s'associà amb la batalla, especialment amb aquella que requereix valor i força física. Des de molt antic els romans veneraven aquest déu invocant-lo perquè purifiqués els camps i els fes fèrtils, sacrificant en el seu honor un cavall per tal d'assegurar la fertilitat de les llavors després de la sembra de la tardor.Cató:De Agri Culturapàg 141, en aquest llibre creu necessària la invocació de Mars Silvanus per a la prosperitat d'un camp de conreu. Com que era el déu de la fertilitat,més endavant els seus festivals se celebraven en primavera. Aquest doble caràcter es veu en la protecció de la terra per les armes, guardià i fecundador alhora i símbol de virilitat. El símbol del gènere masculí deriva de la llança i l'escut de Mart, en oposició al femení que representa el mirall de Venus.
Es deia que els seus fills Ròmul i Rem havien fundat Roma; els romans s'anomenaven ells mateixos fills de Mart.Isidor de Sevilla: Etymologiae 5.33.5 Com el consort de Rea Sílvia i pare de Ròmul i Rem, Mart era considerat el pare del poble romà. Segons aquesta llegenda de la fundació de la ciutat, Mart va ser el protector de Ròmul i Rem, fent que un dels seus animals sagrats, la lloba, en tingués cura. Apart d'amb els llops s'associa també amb els ossos, per la seva força i salvatgia.
Posteriorment, i per influència grega, se'l va identificar amb Ares i va adquirir una llegenda mitològica sobre el seu origen. Júpiter havia tingut una filla (Minerva) sense la intervenció de la seva dona, la deessa Juno, naixent del cap del seu pare; per a contrarestar-ho Juno va seguir el consell de Flora i va tenir un fill sense la intervenció del seu marit, només fregant-se una flor màgica pel ventre, aquest fill va ser Mart. En el moment del part, Juno es trobava a la costa del Mar de Màrmara.Ovidi: Fasti 5. pàg.229–260
Culte Potser s'associà a la guerra perquè tant l'any agrícola com l'any militar començaven a la primavera. Els seus símbols com a guerrer eren: el llop, el pigot garserPlutarc: Moralia, llibre IV pàg 21Ovidi:Fasti, 3.37 i la llança. D'altra banda, els romans creien que l'interès inicial que havia mostrat aquest déu en la protecció dels fundadors (Ròmul i Rèmul) i dels primers habitants de la ciutat, estava relacionat amb les victòries de les seves conquestes. Tant és així que l'emperador August li conferí el títol de «Mart el Venjador». miniatura|esquerra|Mart celebrat com a portador de pau en aquesta moneda encunyada durant l'Imperi d'Emilià.
En el seu aspecte bèl·lic, Mart rebia sacrificis abans del combat i es deia que apareixia al camp de batalla acompanyat per Bel·lona, una deessa guerrera diversament identificada com sa muller, germana o filla o cosina. També es deia que sa dona era Nerio.Aule Gel·li: Noctes Aticae 13.23. Nerio era una antiga deessa que representava la força vital i el coratge. En aquest poema, Gel·li diu que la paraula Nerio o Nerienes és d'origen sabí i que és l'origen de la gens(nom de família) de l'emperador Neró i els altres Claudis. També diu que els sabins creien que l'origen de la paraula era grec: νεῦρα(neura=sistema nerviós)