El llimoner o la llimera (Citrus limonum) és un arbre fruiter perenne de la família de les rutàcies i del gènere cítric molt conegut pel seu fruit, la llimona, una fruita comestible de sabor àcid i extremament fragant que s'usa principalment alimentació. També s'anomena llima al País Valencià. El llimoner té una fusta amb crosta llisa i fusta dura i groguenca molt apreciada per a treballs d'ebenisteria.
Botànicament, és una espècie híbrida entre C. medica (poncem o poncir) i C. aurantium (taronger agre). Encara que altres autors creuen que és el resultat de diversos retroencreuaments entre Citrus medica i Citrus aurantifolia.
Etimològicament, Citrus prové del grec i significa llimona i limonum, del seu nom popular.
Ecologia miniatura|Llimoner a Costitx, Mallorca L'origen exacte del llimoner no és del tot clar, i roman encara sota una mica de misteri; tot i això, és estesa la idea que els primers llimoners van créixer a les valls del sud de l'Himàlaia, a l'Índia, la zona septentrional de Myanmar i la Xina. Al sud i el sud-est asiàtic, era molt conegut per les seves propietats antisèptiques i fou llargament utilitzat com a antídot per a diferents verins. Es va introduir més tard a Pèrsia i després a l'Iraq i Egipte al voltant de l'any 700. Les llimones van entrar a Europa (presumiblement pel sud d'Itàlia) pels volts del , durant l'època de l'antiga Roma. Tot i això, no va tenir un conreu extens.
Va ser nomenat per primera vegada al llibre sobre agricultura Nabathae cap al o IV. El seu conreu no va ser desenvolupat de forma més extensiva a occident fins després de la conquesta àrab, estenent-se llavors per tot el litoral mediterrani on es conrea en gran manera, a causa del clima, per al consum propi i d'exportació.
La primera plantació realment important a Europa es va dur a terme a Gènova cap a mitjans del . Cap a les Amèriques s'hi va exportar l'any 1493 quan Cristòfor Colom va portar llimones a bord de l'Espanyola per als seus viatges. La conquesta espanyola al llarg de les terres del Nou Món va anar expandint les llavors de llimoners. Va ser emprat de forma important com a planta ornamental i medicinal. Cap als segles XVIII dC i XIX dC, els llimoners van anar incrementant progressivament la seva presència a les plantacions de Florida i Califòrnia, quan les llimones van anar guanyant pes en el seu ús dins la cuina i com a perfum.
El 1747 els experiments de James Lind en navegants que patien escorbut van demostrar una millora substancial quan dins de les seves dietes s'hi incorporava el suc de llimona.Case 3: Naval Medicine: The Fight Against Scurvy @ King's College at London. Information on this site is based from: James Lind. A treatise on the scurvy. Second edition. London: printed for A. Millar, 1757. [St. Thomas's Historical Collection 28.b.9].
És considerat un dels arbres fruiters més importants del món, per això el seu cultiu i el seu consum es realitza amb igual importància en els cinc continents. Són explotats comercialment a pràcticament tots els països on les condicions climàtiques els permeten prosperar (suporta malament les baixes temperatures). Tot i això, els productors més importants de llimoners del món són els Estats Units, Espanya i Turquia. A l'hemisferi sud cal destacar Argentina, Xile i Sud-àfrica.
Als Països Catalans es cultiva sobretot al País Valencià, Xàtiva, València, Alacant, Castelló de la Plana i també a Sóller, a Mallorca. A Catalunya és un dels cítrics menys cultivats. És habitual trobar-lo en els horts de les comarques que tenen un clima suau de caràcter marítim temperat.
Sinonímia Citrus limonum Citrus medica subsp. limonum Citrus medica var. limonum Citrus medica var. limon
Descripció i característiques Descripció morfològica miniatura|Llimones miniatura|Llimones orgàniques miniatura|Flors d'un llimoner a Barcelona És un arbre perennifoli, macrofaneròfit, de 2 a 7 metres d'alçària, de capçada arrodonida, amb les branques sovint espinoses, flexibles i amb punxes.
Larrel és un eix vertical amb nombroses arrels secundàries que neixen en desordre i el tronc és gruixut amb l'escorça grisa, llisa o aspra i brillant.
Les fulles són simples, el·líptiques, coriàcies, bastant llargues, de 5 a 10 cm, amb el pecíol poc o gens alat i amb el marge gairebé enter o lleugerament dentat. Són de color brillant per la cara superior i verd pàl·lid i clar per la part inferior.
Les flors fan uns 3 cm, hermafrodites, solitàries o formant inflorescències en raïm en les axil·les de les fulles. El peduncle és curt, articulat i carnós. El calze està format per 5 sèpals triangulars petits, de color verd. La corol·la està constituïda per 5 pètals blancs per la part interior i de color violat per la part exterior.
Landroceu està format per un nombre elevat d'estams (entre 20 i 40) i el gineceu és pluricarpel·lar amb l'ovari sincàrpic, l'estil curt i l'estigma desenvolupat fins al final.
El fruit, la llimona o llima (ço en els parlars del País Valencià), és de color groc pàl·lid, de forma ovoide amb un mugró a la punta, d'uns 10 cm de llargada, amb una polpa sucosa dividida en grills (de 8 a 14), de gust àcid. És un hesperidi, constituït per un epicarpi prim, que conté l'oli essencial, un mesocarpi eixut i esponjós, de color blanc i un endocarpi format per les membranes que delimiten els grills que contenen el suc i les llavors. El fruit és la part que s'utilitza per les seves propietats farmacològiques.
Valor nutricional La llimona posseeix un alt contingut en vitamina C (501,6 mg/l) i àcid cítric (49,88 mg/l).
Llimona crua sense pell (valor nutritiu per 100 gr) aigua: 88,98 gr cendres totals: 0,30 gr fibres: 2,8 gr valor energètic: 29 kcal proteïnes: 1,10 gr lípids: 0,30 gr glúcids : 9,32 gr sucres simples: 2,50 gr oligoelements calci: 26 mg ferro: 0,60 mg magnesi: 8 mg fòsfor: 16 mg potassi: 138 mg coure: 0,037 mg sodi: 2 mg zinc: 0,06 mg vitamines vitamina C: 53,0 mg vitamina B1: 0,040 mg vitamina B2: 0,020 mg vitamina B3: 0,100 mg vitamina B5: 0,190 mg vitamina B6: 0,080 mg vitamina B9: 0 µg vitamina B₁₂: 0,00 µg vitamina A: 22 UI retinol: 0 µg vitamina E: 0,15 µg vitamina K: 0,0 µg àcids grassos saturats: 0,039 gr monoinsaturats: 0,011 gr poliinsaturats: 0,089 gr colesterol: 0 mg
Toxicitat El llimoner presenta una toxicitat lleu. No obstant això, igual que totes les espècies del gènere Citrus, contenen olis essencials fototòxics i irritants que poden produir reaccions dèrmiques (pústules en els llavis, dermatitis) a les persones que s'exposen a fortes dosis de rajos ultraviolats. També pot causar algunes al·lèrgies causades per la hipersensibilitat a la llimona. Finalment cal esmentar que ataca l'esmalt dental.
Malalties i paràsits El llimoner es veu atacat pel poll blanc (Aspidiotus nerii); aquesta panerola afecta els fruits des de la seva formació fins a la maduresa, afecció que suposa un trencament econòmic important per als agricultors.
Hi ha moltes altres paneroles que també ataquen el llimoner i els altres cítrics, com les serpetes, amb forma de coma, caparretes i altres polls. És de destacar l'atac de paneroles cotonoses, com el cotonet (Planococcus citri) o la panerola acanalada (Icerya purchasi). Però potser la més important a nivell comercial sigui el poll roig de Califòrnia (Aonidiella aurantii).
Altres plagues són: : potser el més danyós és el pugó negre dels cítrics (Toxoptera aurantii). : aranya roja, àcar roig i, especialment, l'àcar eriòfid Aceria sheldoni o àcar de les meravelles o de les gemmes, denominat així perquè, en atacar les gemmes florals, produeix curioses deformacions en els fruits que adquireixen formes retorçades estranyes. (Phyllocnistis citrella): produeix galeries a l'interior de les fulles dels brots verds i és porta d'entrada per a malalties. Aquesta plaga en l'actualitat no té massa importància a la costa mediterrània ibèrica, ja que els seus enemics naturals la controlen adequadament. Només és problemàtica si afecta arbres acabats de plantar, perquè qualsevol afecció als seus pocs brots en retarda creixement de manera considerable, però en arbres adults no té cap problema. : especialment la dels cítrics o cotonosa (Aleurothrixus floccosus). Actualment, aquesta mosca no és cap problema a Espanya, ja que el seu enemic natural Cales noacki està perfectament establert i controla les poblacions d'aquesta mosca blanca perfectament. En cas de tenir problemes en una plantació de llimoner amb la mosca blanca, més que un tractament amb un fitosanitari val la pena reintroduir el seu enemic natural. : mosca de la Mediterrània (Ceratitis capitata) i mosca americana (Anastrepha fraterculus). Les femelles ponen mitjançant el seu oviscapte en el fruit, però les larves només es desenvolupen en els cítrics dolços (taronges, mandarines, aranges) perquè no poden suportar l'acidesa de la llimona.
Varietats miniatura|Flors del Citrus × limon. Hi ha diverses varietats cultivars de llimoners: Bush Aquesta varietat naturalitzada creix de forma salvatge en zones subtropicals d'Austràlia. Són molt resistents i tenen una pell molt prima amb una aroma de llimona molt real; la pell és molt bona per a la cuina. Creix fins als 4 metres en llocs assolellats. Eureka Com que creix tot l'any i de forma abundant, és el tipus de llimona més comú als supermercats. Lisbon Una llimona de molta qualitat, amb gran quantitat de suc i de nivell àcid, els fruits de la varietat Lisbon són molt similars a les de l'Eureka. Els arbres vigorosos i productius són molt espinosos, particularment quan són joves. Meyer Aquest és un híbrid entre la llimona i possiblement la taronja o bé la clementina, i se l'ha anomenat així per Frank N. Meyer, qui la va descobrir per primera vegada el 1908. La pell més prima i una acidesa lleugerament inferior que les varietats Lisbon o Eureka fan que aquesta varietat requereixi més cura en el transport i no està tan estesa quant al fet comercial. Sovint madura cap a un color groc-taronja. Són lleugerament més tolerants al fred que altres llimones. Ponderosa Aquesta varietat és molt més forta i resistent a les gelades; els fruits són de pell prima i força llargs. S'assembla a l'híbrid citron-lemon. Variegated Pink Una varietat de l'eureka o lisbon amb patrons multicolors en el fullatge i una pell de fruits verds immadurs. Quan madura cap a groc, el patró multicolor va desapareixent a la pell del fruit. La polpa i el suc són rosats o taronja en comptes de groc. Verna Varietat espanyola d'origen desconegut. Villafranca Yen Ben Varietat australiana. Yuzu Cultivada al Japó i Corea durant segles, el yuzu té l'aroma semblant a una barreja de llimona meyer i raïm blanc. Yuzu és pròxim a un híbrid salvatge entre la ichang papeda una mandarina àcida, i s'assembla relativament al sudachi i la llima dolça kaffir. Yuzu rivalitza amb les aranges i taronges xineses com els cítrics més tolerants al fred.
Farmacologia
La part del llimoner utilitzada farmacològicament és el fruit (pericarpi i polpa).
Principis actius Els principals components que es troben en el pericarpi i la polpa del fruit són: Oli essencial: ric en limonè, alfa i beta pinè, isopulegol, alfabergamotè, citral, citronelal, cumarines com la bergamotina i la limetina, terpinol, fel·landrè i sabinè. Àcids: ascòrbic (vitamina C), cítric, màlic. Flavonoides: Citrina que és una barreja d'hesperidiòsid, d'eriodictiòsid i de petites quantitats de diosmòsid. També apareix sinensetina, nobiletina, naringina, rutina i ericitrimina. Cafeïna (fulles) en petites quantitats. Pectina. Minerals: potassi i calci.
Accions farmacològiques