miniatura|Límits dels antics municipis del Pla de Barcelona (1987) i actuals Districtes i Barris de l'Ajuntament de Barcelona. El terme municipal de Barcelona és fruit de l'annexió al pas del al dels diferents municipis que hi havia antigament al pla de Barcelona.
Els decrets de Nova Planta del eliminaren els òrgans de govern autòctons del pla de Barcelona, fonamentats en la representació dels diferents braços ciutadans al Consell de Cent, i foren substituïts per òrgans absolutistes de designació reial. Amb la Constitució de Cadis de 1812 es creen els ajuntaments com a òrgans de representació popular i amb ells els municipis.
En aquella època la ciutat de Barcelona era el que actualment es denomina Ciutat Vella. El seu terme també incloïa Montjuïc, el Poble-sec i la majoria del territori del posterior Eixample, però aquests eren terrenys pràcticament sense edificar. El 1839 una permuta amb el municipi de Santa Maria de Sants incorporà a Barcelona els terrenys propers a la Creu Coberta (actuals barris d'Hostafrancs i la Font de la Guatlla) a canvi d'uns terrenys de la Marina de Port.
Al llarg dels segles i , Barcelona va anar annexionant la resta de municipis del pla de Barcelona. Amb substancials diferències, la configuració d'aquests antics municipis va servir per dissenyar els 10 districtes en què actualment està dividida.
Nom del municipi Any creació Annexió a Any annexió Actual districtede Barcelona Observacions Les Corts de Sarrià 18231836 Barcelona 1897GGCC, Barcelona: Les Corts de Sarrià Les Corts Segregació de Sarrià. També incloïa part del territori de la Nova Esquerra de l'Eixample. No incloïa Pedralbes (a l'antic municipi de Sarrià). Límits amb Sants discutits. Gràcia 1850 Barcelona 1897GGCC, Barcelona: Gràcia Gràcia Segregat de Barcelona També incloïa parts de l'Eixample i de Sant Gervasi - Galvany. No incloïa ni el Coll ni Vallcarca i els Penitents (a l'antic municipi d'Horta). Horta Barcelona 1904GGCC, Barcelona: Horta Horta-Guinardó També incloïa el Coll, i Vallcarca i els Penitents (ara pertanyen a Gràcia). No incloïa ni el Guinardó, ni el Baix Guinardó, ni Can Baró, ni la Font d'en Fargues (als antics municipis de Sant Martí de Provençals i Sant Andreu de Palomar). Sant Andreu de Palomar 1716 Barcelona 1897GGCC, Barcelona: Sant Andreu de Palomar Sant Andreu iNou Barris També incloïa part del Guinardó i de la Font d'en Fargues (ara pertanyen a Horta-Guinardó). No incloïa la Sagrera ni Navas (a l'antic municipi de Sant Martí de Provençals). El sector oriental del Bon Pastor i Baró de Viver pertanyien a Santa Coloma de Gramenet. Sant Gervasi de Cassoles s. XVIII Barcelona 1897GGCC, Barcelona: Sant Gervasi de Cassoles Sarrià - Sant Gervasi Incloïa Sant Gervasi - Galvany, Sant Gervasi - la Bonanova, el Putget i Farró i el Tibidabo. Sant Martí de Provençals Barcelona 1897GGCC, Barcelona: Sant Martí de Provençals i el Poblenou Sant Martí També incloïa Can Baró, el Baix Guinardó i la major part del Guinardó (ara pertanyen a Horta-Guinardó). També incloïa la Sagrera i Navas (ara pertanyen a Sant Andreu). També incloïa la Sagrada Família i la major part del Fort Pienc (ara pertanyen a l'Eixample). Santa Maria de SantsGGCC, Barcelona: Sants Barcelona 1897 Sants-Montjuïc No incloïa ni Montjuïc ni el Poble-sec (al municipi de Barcelona). El 1839, Hostafrancs i la Font de la Guatlla també foren cedits a Barcelona a canvi de parts de la Marina de Port. La major part de la Zona Franca pertanyia al municipi de l'Hospitalet de Llobregat. Sarrià Barcelona 1921GGCC, Barcelona: Sarrià Sarrià - Sant Gervasi Incloïa Sarrià i les Tres Torres. També incloïa la major part de Pedralbes (ara pertany a les Corts). Fins a la seva segregació (1823 i 1836) també incloïa el terme de les Corts de Sarrià. El 1892 incorporà l'antic municipi de Vallvidrera. El 1916 incorporà part de l'antic municipi de Santa Creu d'Olorda. Vallvidrera 1716 Sarrià 1892GGCC, Barcelona: Vallvidrera Sarrià - Sant Gervasi Incloïa Vallvidrera i les Planes. Esdevingué municipi propi després del decret de nova planta l'any 1716 no es va anexionar a Sarrià fins dos anys després del seu acord
Vegeu també Història de Barcelona Urbanisme de Barcelona Arquitectura de Barcelona Art públic de Barcelona Agregacions municipals de Barcelona
Referències
Bibliografia Ramon Grau, Margarida Nadalː La unificació municipal del Pla de Barcelona 1874-1897. Barcelonaː Proa̠-Institut Municipal d'Història, 1997
Categoria:Geografia històrica de Barcelona Categoria:Antics municipis del Barcelonès