miniatura|Mapa de la fortalesa de Gwalior Gwalior fou un estat tributari protegit de l'Índia dins la residència de Gwalior de l'Agència de l'Índia central. La capital era Lashkar, que forma amb altres nuclis la ciutat de Gwalior, però el nom derivava de la fortalesa de Gwalior, al costat de Gwalior, nom derivat al seu torn de Gopadri o Gopagiri ('Muntanya del Pastor').
Geografia Estava format per diverses porcions amb sis grups principals: el de Gwalior, el de Shajapur, el d'Ujjain, el d'Amjhera, el de Nimech i el de Mandasor. La part principal, amb la ciutat de Gwalior, era un territori compacte amb una superfície de 44.082 km² limitant al nord i nord-est amb el districte d'Agra i el districte d'Etawah (el riu Chamba formava la línia divisòria) i els estats de Dholpur, Karauli i Jaipur; a l'est, amb els districtes de Jalaun i Jhansi de les Províncies Unides i el districte de Saugor de les Províncies Centrals; al sud, amb el principat de Bhopal, Khilchipur i Rajgarh, i la pargana de Sironj (de Tonk); a l'oest, amb Jhalawar, Tonk i Kotah a la Rajputana.
Les parganes separades (20.774 km²) estaven incloses en altres governs: Shajapur, Ujjain, Mandasor (Mindasok), Nimach i Agra depenien de l'agència de Malwa occidental (el 1925, unida a l'agència de Bhopawar; el 1927, anomenada també Agència dels Estats Meridionals i el 1934 reorganitzada com a Agència de Malwa fins al 1947); Amjhera i les parganes menors al sud de Manawar, Dikthan, Sagor, Bag, Bikaner i Piplia, de l'Agència de Bhopawar (abans Agència Bhil) el 1927 anomenada també Agència dels Estats Meridionals i, el 1934, reorganitzada com a Agència de Malwa. Abans de 1860, hi havia alguns territoris al sud del Narbada, però en aquest any foren bescanviats per territoris del mateix valor a la zona del riu Sind i el riu Betwa.
La seva superfície total el 1881 era de 75.229 km². El 1901 consta amb 64.856 km² i el 1931 amb 68.291 km².
Dues serralades derivades de les muntanyes Vindhya corrien per l'estat. El punt més elevat n'era el Shaizgarh, a la serra de Mandu, amb 815 metres d'alçada. El riu principal n'era el Chambal amb els seus afluents el Kali Sind, el Sipra i el Parbati occidental; el Betwa i el riu Sind, que corre paral·lel al Chambal, però més a l'est, i rep el Morar, Parbati oriental, Pahuj, i finalment desaigua al Jumna, a poca distància del lloc on desaigua també el Chambal. Altres rius destacats són el Kunwari, Asan, Sankh, i d'altres menors.
Població La població era en un percentatge molt alt de religió hindú (2.768.385 el 1881), formada per marathes, bundeles, jats i rajputs i altres castes índies; també hi vivia una minoria musulmana (167.320); la casta més important era la dels rajputs (422.267 el 1881) seguida de la dels bramans (380.193 el 1881). El 1901, les estadístiques donaven com a primera casta els chamars (319.500), seguits de bramans (310.000), rajputs (297.000), hacchis (pagesos, 158.000), ahirs (108.715), gujars (100.700), balais i koris; els grups tribals principals n'eren els kirars (62.400), els mines (62.300) i els bhils (41.300).
En percentatge, el 84% eren hindús, els animistes eren el 7%, musulmans el 6% i jainistes el 2%. En aquest estat, hi havia també els seguidors de Baba Kapur (mort 1571), a Husaini Saiyid, que no es trobaven en cap altre lloc.
La llengua més general és el malwi (25% com a llengua materna, però vers el 85% el parlen), seguit del bundela (18%, però parlat per més del 70%), urdú (18%) i Tonwarghari (dialecte de l'hindi occidental, parlat pel 13%).
Les estadístiques de població donen:
1881: 3.115.857 habitants repartits en 10.346 pobles (2.993.352 habitants, exclosos alguns thakurats) 1891: 3.378.774 1901: 2.933.001 1931: 3.523.070
Hi havia 23 ciutats (entre les quals, Gwalior, Lashkar i Brigade, quasi juntes, que en total tenien 119.433 habitants el 1901) i Ujjain (39.892), l'antiga capital. Nou ciutats eren a la plana i la resta a l'altiplà. El nombre de pobles el 1901 era de 9.538.
Arqueologia Els punts principals són a l'entorn de Gwalior, amb la fortalesa de Gwalior i les escultures a la roca de Gwalior.
Ujjain també té llocs interessants. Bhilsa (a Beshnagar i Udavagiri) té restes budistes del , i hindús dels segles IV i V. A Bagh, hi ha una sèrie de roques gravades budistes, probablement del segle VII.
L'arquitectura medieval jainista i hinduista està representada a Baro, Gwalior, Gvaraspur, Narod i Udayapur, amb temples dels segles entre el X i el XIII, i a Kutwaror Kamantalpur, a 15 km de Nurabad, a Paroli i a Paravali a uns 15 km al nord de Gwalior, hi ha restes dels segles V i VI. L'arquitectura musulmana a Chanderi, Mandasor, Narwar, Gohad i Gwalior. Rajapur prop de Terahi, inclou les restes d'una stupa. Terahi, Kadwaha, Dubkund prop de Sheopur i Suhania, al nord de Gwalior, tenen també restes menors. A Kaliadeh, a 8 km al nord d'Ujjain, hi ha un palau a la vora del Sipra i algunes cisternes, probablement obra tot dels soldans de Malwa al segle XVI.
Govern i administració El maharajà té el poder de l'estat, assistit per una junta anomenada Sadr, formada per set membres, sota presidència del maharajà; cada membre portava un departament (recaptació, registre de terres i establiments, boscos i selves, comptabilitat, obres públiques, duanes i correus), amb diversos secretaris (supervisats per un cap secretari) a manera de ministres. Les seccions separades de Malwa estaven sota autoritat d'un Sar Subah, que supervisava els subah (governadors de zila) encarregats de cada zila amb poders similars als dels governadors dels districtes britànics, assistits per kamasdars o kamavisdars, encarregats de cada pargana amb poders judicials de segona o tercera classe, i per munsifs. A la part septentrional, el govern era directe per la junta Sadr, amb els subah com a governadors de zila, i els kamasdars o kamavisdars per cada pargana amb poder judicials i auxiliats en aquestos pels munsifs.
Estava dividit en onze districtes o ziles (zila):
Gwalior septentrional (part principal): Sheopur Tonwarghar Bhind Gwalior Gird Narwar Isagarh Bhilsa Prant de Malwa Shajapur Ujjain Amjhera Mandasor
Les ziles o districtes estaven dividides en parganes, al seu torn dividides en cercles de pobles governats per patwaris (cada patwari governava un cercle, cada poble tenia el seu patel o cap).
Justícia La primera cort regular (anomenada Huzur Adalat) es va establir el 1844 pel ministre d'estat Mama Sahib i estava presidida per un jutge que tractava casos de la ciutat de Gwalior i rodalia, ja que a les terres concedides en jagir o zamindari els titulars tenien els poders judicials; això va durar fins al 1852, quan sir Dinkar Rao va abolir el sistema de concessió de terres i va nomenar kamasdars i subahs amb poders judicials civils i criminals; el sistema fou reformat i adoptat el 1888 pel consell de regència, i segons aquest sistema les corts inferiors serien les dels kamasdars de les parganes, jutges de segona o tercera classe (fins a 500 rúpies de quantia); seguia la jurisdicció del Sard Amin de les ziles (primera i segona classe) per quanties fins a 3.000 rúpies; el jutge del prant escoltava els casos fins a 50.000 rúpies; i el jutge principal del Sadr Adalat (o Cort Suprema) escoltava casos de qualsevol quantia i casos criminals, i era cort d'apel·lació; les causes amb sentència de mort podien ser apel·lades al maharajà. Un codi de lleis basat en el britànic es va promulgar el 1895.
Moneda i segells miniatura|Monedes de Gwalior 1/4 anna, Madhav Rao II Scindia, 1917 miniatura|Monedes de Gwalior, Jivaji Rao Scindia, 1942 Abans de 1899 estaven en curs monedes locals; també circulaven monedes d'estats veïns com els Salim shahi de Partabgarh, el Gajja shahi de Jhansi, i les monedes de Datia; el 1871, diverses parganes van introduir la moneda britànica. Les fàbriques de moneda es van tancar el 1893 i les monedes dels estats veïns foren retirades el 1897, i les de Gwalior el 1898.
Segells fiscals foren introduïts el 1862 (revisió del sistema el 1897) i finalment hi va haver quatre classes: adalati (judicials), talbana (serveis), dastawezi (ordinaris) i tamassuk i nakal tamassuk (documents relatius a la terra i als cultivadors).
L'estat no disposava de servei de correus fins al 1885, quan es va signar una convenció amb el govern britànic (modificada puntualment el 1888 i 1895), que repartia les emissions entre el govern del raj britànic i el del darbar. Es van obrir 65 oficines de correus el 1885, que ja eren 129 el 1902. El 1903, es van posar en circulació segells de l'Índia britànica sobrecarregats amb dues cobres i la paraula "Gwalior". La direcció de correus estava a càrrec d'un director general de correus de Gwalior.
Les darreres emissions en són de 1940-1950.
Economia Gwalior era principalment un estat agrícola amb regulars produccions de moresc, blat i civada, entre d'altres. Produïa també oleaginoses, cotó, opi i canya de sucre. Localment es produïa tabac. La terra en cultiu era el 1901 d'uns 15.000 km² (i en ascens), però molt poca sota irrigació (una quinzena part). Altres activitats eren la ramaderia, el comerç local, l'explotació de boscos i selva (sobretot la fusta, però també carbó de fusta, goma i d'altres) i minerals: ferro, mica, sal, pedra i material de construcció. Les indústries estaven connectades al cotó i a l'opi. Les exportacions eren cotó, oleaginoses, opi i tèxtils locals, cap a Bombai, Ahmedabad, Cawnpore, Indore i Calcuta (l'opi cap a la Xina); les importacions eren equipaments, combustible, oli, armes, maquinària i paper.
Terra Hi havia cinc classes de tinença de terra:
Thakurats garantits, nobles que posseïen l'estat sota garantia dels britànics, però en feu de Gwalior. Les condicions variaven segons cada cas. Jagir, tingudes directament per concessió de la corona amb certs poders judicials i administratius. Zamindar, terra cedida a canvi de renda per un període determinat (entre 7 i 12 anys) prorrogable. Tankadar i istimrardar, terres cedides amb renda baixa. Muajidar, terra cedida lliure de renda. Devasthan, als temples. Dharmada i padarakh, institucions religioses i caritat. Khalsa, sota control directe de l'estat.
Exèrcit i policia L'exèrcit regular es va establir el 1784. Pel tractat de 1817, Sindhia es va comprometre a mantenir un contingent de 5.000 cavallers que va esdevenir el contingent de Gwalior, que es va amotinar el 1857 a Morar. Després d'això, van subsistir tres regiments de servei imperial de cavalleria de 610 soldats cadascú i dos batallons de servei imperial d'infanteria de 996 soldats cadascú; també hi havia un cos de transports amb 725 ponis i 548 soldats, que va servir a les campanyes de Chitral i Tirah, dues bateries d'artilleria a cavall amb 244 soldats, tres bateries de bous de 322 soldats, una bateria d'elefants de 189 soldats i 36 canons; i cinc batallons d'infanteria amb 8532 combatents i 1.467 auxiliars. El cap de l'exèrcit era un comandant en cap amb un estat major.
5.613 soldats irregulars ajudaven en tasques de policia. Anteriorment, policia i exèrcit eren tot una cosa, però a partir del 1852 es va establir una força policial de chaukidaris als pobles, amb certs poders judicials. La policia regular fou organitzada el 1874. El 1903, es va introduir el sistema britànic amb una policia dirigida per un inspector general, amb 13.326 policies (1 per cada 222 persones) i una estació en cada pargana.
L'estat disposava de tres presons centrals, 12 de districte i alguns calabossos de pargana.
Escut i bandera miniatura|Bhagwa miniatura|Bandera d'estat