Aquest recull de termes botànics proposa d'organitzar la terminologia botànica agrupant-los en un únic lloc per tal de poder fer-hi referència en aquells conceptes que no tinguin article propi. Actualment hi ha prop de 2500 entrades de les quals es dona una breu definició. Els conceptes remarcats amb un asterisc no tenen entrada pròpia i s'enllaça a l'article principal dins el seu context. Els conceptes no enllaçats no tenen, provisionalment, cap article relacionat; per bé que en molts es procura mostrar-ne un exemple gràfic. Cal remarcar que les definicions de molts termes atenen exclusivament les accepcions relacionades amb les ciències botàniques.
A
a-: Prefix que indica que no té; similar a 'sense'. ab-: Prefix que indica 'separació'. abaxial: És el revers a la cara inferior o cara abaxial de la làmina o limbe de la fulla d'una planta. ablastèmic -a: Incapaç de germinar. abraçador -a: Sinònim d'amplexicaule. abruptinervi -èrvia: Dit d'una fulla, d'un sèpal, etc., quan els nervis acaben bruscament. abscisió: 1. Separació, en desfer-se la unió entre dues cèl·lules o dos òrgans, tals com l'espora i el seu esporòfor. 2. Ruptura basal del peduncle de les fulles o els fruits que comporta, per tant, la seva caiguda. absídia: Gènere de fongs de l'ordre de les mucorals (Absidia sp.), presents als aliments en descomposició, que poden arribar a ésser tòxics per a l'home i els animals. absorció: Incorporació, a través dels pèls absorbents, d'aigua amb sals minerals dissoltes. acalical: Dit de l'estam no concrescent amb el calze. acalici -ícia: Privat de calze. acampanat -ada: Sinònim de campanulat -ada. acantocarp -a: Que té fruits espinosos. acarocecidi: Cecidis on l'agent causal és un àcar. acarp -a: Privat de fruit. acaule: Es diu de la planta de tija tan curta que sembla inexistent, ja que en ser molt curts els entrenusos, les fulles surten totes juntes fent una roseta a la base. acaulescent: Sinònim d'acaule. acèfal -a: Dit de les plantes que no formen cabdell, que no porten capítol a l'extrem superior, etc. acèrvul¹: Es diu de les flors en glomèrul. acèrvul²: En alguns fongs, capa de conidiòfors que provenen d'un estroma pla i prim. acíclic* -a: Es diu de la flor que té les peces inserides helicoidalment en el receptacle. acícula¹: Espina, o cristall semblant a una agulla. acícula²: Aculi prim i feble. acícula3: Fulla llarga i prima en forma d'agulla com la dels pins. acicular* : Es diu de l'òrgan llarg i estret (generalment una fulla) que té forma d'agulla. aciculifoli -òlia* : Es diu de les fulles que tenen forma d'agulla. Un exemple en són les fulles dels pins (Pinus sp.). aciculiforme* : Sinònim d'acicular. aciculisilva: Formació d'arbres aciculifolis amb sotabosc escàs, format sobretot d'arbusts baixos i molses. àcid abscísic: Fitohormona de les plantes que inhibeix el creixement. acidòfil* -a: 1. Que té preferència pels sòls àcids. 2. Que és afí als colorants àcids. acinaciforme: Que té forma d'espasa. acinet: Forma de resistència d'alguns cianobacteris amb paret gruixuda i immòbil, capaç de sobreviure en condicions desfavorables i germinar quan les condicions esdevenen òptimes. acineta: Gènere menut d'orquídies oriünd de Sud-amèrica oriental. acinetòspora: Sinònim d'acinet. aclamidi -ídia* : Es diu de la planta amb flors mancades de periant. acont: Desproveït de flagels (com les algues conjugades). acorticat -ada: Desproveït d'escorça, de còrtex. acotiledoni -ònia: Que no té cotilèdons. acràndria: En els briòfits, presència d'anteridis en l'àpex del caulidi. acrescent* : Òrgan vegetal que continua creixent un cop format. S'aplica principalment al calze, tot i que també hi hacorol·les. acro–: Prefix que designa que una part està situada a l'extrem, a sobre o a dalt de tot. acrocarp –a: En briologia es diu de la molsa que té l'esporòfit a la part apical del caulidi. acrocàrpic –a: Sinònim d'acrocarp. acrofil·le: Part superior dels primordis foliars que comencen a diferenciar-se. acrogen -ògena: Que creix o s'ha format a sobre o a partir de l'àpex. acrogin -ògina: Que té els arquegonis primer, i després els esporogonis, a l'àpex del tal·lus. acròpet -a: Que es desenvolupa seqüencialment des de la base cap a l'àpex. acroscòpic -a: Dit de la planta que està orientada cap a l'àpex d'un eix o cap a la part superior d'algun òrgan. acròspora: Espora exògena produïda a l'extrem d'una cèl·lula reproductora. acrotonia: Tipus de desenvolupament de les rames de les tiges en el qual les rames més properes a l'àpex creixen amb més vigor, de tal manera que les tiges laterals arriben a traspassar la tija principal. acrotropisme: Quimiotropisme provocat per l'oxigen o pel diòxid de carboni de l'aire. actinocarp -a: Que té el fruit radiat (com la badiana). actinomorf -a*:: 1. Es diu de l'òrgan que té simetria radial. 2. Es diu de les flors (i de les corol·les, etc.) que tenen tres plans longitudinals de simetria o més, de manera que llurs peces es disposen més o menys radialment. actinostela: Tipus d'estela el xilema de la qual és de secció estrellada. actinotactisme: Tactisme en el qual l'estímul és una radiació. actinotropisme: Tropisme en el qual l'estímul és una radiació. aculeat* -ada: 1. Que presenta aculis. 2. Es diu de les fulles rígides i punxants com els aculis. aculeïforme: Que té forma d'aculi. aculèol* : Petit aculi. aculeolat -ada: Que té aculis. aculi: Agulló o excrescència rígida i punxant que es distingeix de l'espina per la seva formació purament epidèrmicacom la dels rosers i esbarzers. acumbent: Embrió que té el pla medià perpendicular al pla de simetria del primordi seminal respectiu o cotiledons de les dicotiledònies quan l'hipocòtil i la radícula es corben fins a aplicar-se al llarg de llurs vores. acumen: punta amb la qual acaben algunes fulles o altes òrgans. acuminat* -ada: Designa la forma en punta molt marcada en què terminen algunes fulles i altres òrgans laminars o florals. acuminifoliat -ada: Que té fulles acuminades. acutifoli -òlia: Que té fulles agudes. acutiúscul -a: Dit de les fulles o altres estructures, lleugerament agudes. adaptació: Conjunt de modificacions hereditàries (morfològiques, fisiològiques i etològiques) que permeten a un organisme, una població o una espècie adequar-se a les condicions biòtiques i abiòtiques del medi. adaxial: Es diu d'aquella part d'un òrgan que es troba més propera a l'eix que sosté aquest mateix òrgan. -adelf: Forma sufixada del mot grec adelphós 'germà', emprada per significar que els estams, units per llurs filaments, són disposats formant un fascicle, dos, etc. Ex.: monadelf, poliadelf adèlfia: del grec adelphós (germà) .Soldadura dels filaments estaminals en un feix o en diversos. adelfogàmia: Forma de relació sexual entre eucariotes germans. adelofici -ícia: de adelo- i el grec phỹkos (alga). Amb relació a un estat o una fase del cicle d'algunes algues, caracteritzat pel format diminut, amb filaments lliures o soldats en un disc, aplicats al substrat. adenosi: Estat d'una planta o d'un òrgan vegetal que es cobreix de glàndules. adnat -ada: Es diu dels òrgans diferents que han crescut units integralment. adossat -ada: Aplicat als òrgans recolzats pel dors contra d'altres òrgans. adventici -ícia: 1. Es diu de l'òrgan o de l'estructura vegetal (especialment de l'arrel i les gemmes) que neix d'una posició no habitual de la planta. 2. Es diu de la planta no indígena, al·lòctona, no completament naturalitzada. aerènquima: Parènquima que té nombrosos i grans espais intercel·lulars per on pot circular l'aire. aeri aèria: Relatiu a l'aire. aerícola: Dit de les plantes que creixen totalment en medi aeri. Ex.: clavellina d'aire. aerocàrpia: Maduració dels fruits a l'aire. aerocist: Vesícula plena de gas que fa de flotador en algunes algues. afil·le -a* : Privat de fulles (o amb fulles molt reduïdes). afíl·lia: Absència de fulles. afil·lòpode -a: Dit de les plantes que, en el moment de la floració, presenten la base de la tija sense fulles. afilar: Allargar-se anormalment les tiges i les fulles d'una planta, creixent dèbils i primes, sense clorofil·la. aflatoxina: Toxina cancerígena produïda per lAspergillus flavus i espècies afins. aflèbia: Òrgan foliaci propi de les falgueres, que naix a la base del raquis de la fronda o de les pinnes de primer ordre, i que té una forma diferent d'aquestes. afroalpí -ina: Relatiu o pertanyent a la flora que, a les muntanyes africanes, ocupa les zones geobotànicament equivalents als estatges alpí i subalpí europeus. agafar: Arrelar, fer arrels, adquirir vigor, un plançó, un empelt, una planta; prendre. agalla: Es diu dels cecidis de creixement definit i sol aplicar-se, amb freqüència, a les excrescències esfèriques pròpies de les fulles delsroures. El DIEC el dona com a sinònim de gala, marulla o macarulla. agamocàrpia: Formació del fruit sense l'estímul de la fecundació, però amb llavors ben formades, amb capacitat de germinar. agamospèrmia: Classe d'apomixi en què es produeixen llavors sense meiosi ni fecundació. agar: Sinònim d'agar-agar. agar-agar: Substància mucilaginosa que es troba en la paret cel·lular d'algunes algues vermelles i que s'usa en alimentació, enmicrobiologia per a solidificar medis de cultiu i en certes cultures com a substància medicinal. aglà: Sinònim de gla. agregat -ada: Dit de les flors, els fruits, etc, agrupats d'una manera atapeïda. agronomia: Branca de l'agricultura que estudia el conreu de les terres. agrostòleg -òloga: especialista en agrostologia. agrostologia: branca de la botànica que es dedica a l'estudi científic de les poàcies (gramínies). agulla: Fulla acicular, com les dels pins i cedres. agulleta: Protuberància, en forma de con agut, que, en gran nombre, forma la superfície himenial de les hidnàcies. agulló: Sinònim d'aculi. agut* -uda: 1. Es diu de la fulla o d'altres òrgans laminars els marges dels quals fan angle agut a l'àpex. 2. Que acaba en punta fina. ajagut: 1. Alteració dels cereals que consisteix en la vinclada de les tiges. 2. Sinònim de procumbent. ala* : 1. En botànica, es diu de l'expansió laminar d'un òrgan (tija, pecíol, fruit, etc.). 2. Cadascun dels dos pètals laterals de les flors papilionàcies alabardat -ada: Sinònim d'hastat -ada. alat: Que té ales. albeca: Es diu de la capa de fusta menys dura i de color més clar que se situa just per sota de l'escorça. albecós -osa: Dit de la fusta que té una consistència i una contextura semblants a l'albeca. albereda: bosc predominantment d'àlbers. albicació: Aparició de taques blanques a les fulles, per manca de clorofil·la. albinervi -èrvia: Dit de la fulla, bràctea, etc, que té les nervacions blanques. albí -ina: Que presenta el fenomen de l'albinisme. albinisme: Fenomen consistent en la no existència dels pigments habituals generalment a la corol·la que, en conseqüència queda sense color i més o menysblanc. albumen: teixit nutricional de les llavors que acompanya l'embrió. alcaloide: Substància nitrogenada, de caràcter bàsic, que produeixen algunes plantes, en la qual el nitrogen està unit de manera heterocíclica. alcalosi: Afecció patològica motivada per un excés d'alcalinitat en el sòl. alga: Organisme unicel·lular o pluricel·lular que viu amb preferència en medis aquàtics i que presenta diferents classes de pigmentsfotosintètics, una organització protofítica o tal·lofítica, esporocists, gametocists i zigots els quals no passen per la fase d'embrió. alga blanca: Fa referència a dos éssers; una poàcia (Hyparrhenia hirta) o un cianobacteri (Microcystis aeruginosa). alginat: sal de l'àcid algínic que es troba habitualment a la paret cel·lular dels feòfits i que en la indústria s'utilitza com aespessidor o estabilitzador. algologia: Sinònim de ficologia. algològic –a: Sinònim de ficològic -a. alguer: Herbassar de fanerògames marines.