Alien és una pel·lícula de ciència-ficció de l'any 1979 dirigida per Ridley Scott. És la primera part d'una saga de quatre pel·lícules que tenen com a protagonista a Ellen Ripley, interpretada per Sigourney Weaver. Al llarg de la saga, Ripley es converteix en la principal oponent d'unes criatures pertanyents a una raça alienígena, anomenades simplement "àliens". Alien es considera la primera pel·lícula important de Hollywood amb una heroïna com a protagonista. L'impacte cultural de la pel·lícula va ser tan gran que se'n van fer novel·les i historietes que n'expandien la història. Ha estat doblada al català.
Alien va ser ben rebuda pels crítics i va tenir un gran èxit de taquilla. Va rebre un Premi als Millors Efectes Visuals, un Premi Saturn a la Millor Pel·lícula de Ciència-ficció, un Premi Saturn a la Millor Direcció per a Ridley Scott i un Premi Saturn a la Millor Actriu de Repartiment per a Cartwright, i moltes altres nominacions. Ha estat molt elogiada en les dècades posteriors i ha estat inclosa en el Registre Nacional de Cinema de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units en ser considerada "cultural, històrica i estèticament significativa". Ha estat classificada per l'American Film Institute com la setena millor pel·lícula en el gènere de la ciència-ficció.
L'èxit d'Alien va generar una franquícia de novel·les, còmics, videojocs i joguines, i tres seqüeles i dues preqüeles. També va llançar la carrera de Weaver en donar-li el paper principal de la pel·lícula. La història de les trobades del seu personatge, Ellen Ripley, amb les criatures que donen títol a la saga es va convertir en la temàtica que va impulsar les seqüeles Aliens (1986), Alien 3 (1992) i Alien Resurrection (1997). Les continuacions posteriors Alien vs. Predator (2004) i Aliens vs. Predator: Requiem (2007) van abandonar aquest tema a favor del crossover amb la franquícia Predator.
Argument upright|miniatura|Dan O'Bannon va escriure el guió d'Alien. La nau espacial de transport comercial USCSS Nostromo viatja des del planeta Thedus de tornada a la Terra amb un enorme remolc amb 20 milions de tones de mena, portant els set membres de la seva tripulació en somni criogènic. En rebre una transmissió d'origen desconegut provinent d'un planetoide proper, l'ordinador central de la nau, "Mare", desperta la tripulació. Aquests creuen que són prop de la Terra, però de seguida s'adonen que la nau viatja per una regió de la galàxia que no és el sistema solar. El capità Dallas (Tom Skerritt) reuneix la tripulació per comentar-los que l'ordinador ha canviat el rumb de la nau per acudir a una transmissió d'origen desconegut rebuda cada dotze segons i que Mare identifica com un senyal de SOS. Dallas assumeix la responsabilitat d'investigar aquesta transmissió i, amb l'ajuda de l'oficial científic Ash (Ian Holm), persuadeix la resta de l'equip perquè col·labori. Per càlculs de la trajectòria de la nau descobreixen que estan en el sistema extrasolar Zeta II Reticuli, en els límits coneguts d'astronavegació pels humans i amb rumb desconegut. Finalment, el Nostromo arriba a una lluna d'un planeta gegant gasós, desconegut i anellat. En això, la tripulació desenganxa la Nostromo del remolc i descendeix al planetoide, ja que és d'allí d'on prové la transmissió; en el seu aterratge, la nau sofreix alguns danys. El capità Dallas, l'oficial executiu Kane (John Hurt) i la navegadora Lambert (Veronica Cartwright) surten a la superfície del planetoide a investigar l'origen del senyal, mentre que la sotsoficiala Ellen Ripley (Sigourney Weaver), Ash i els enginyers Brett (Harry Dean Stanton) i Parker (Yaphet Kotto) es queden en la nau per monitorar-los i fer reparacions.
Dallas, Kane i Lambert descobreixen que el senyal ve del que sembla una nau espacial alienígena encallada fa temps. Dins troben les restes fossilitzades d'un gran alienígena assegut en la cadira del pilot, amb un boquet en el seu abdomen perforat des de dins cap a fora. Mentrestant, Ripley ordena a "Mare" una minuciosa descodificació binària de la transmissió per a la seva correcta reinterpretació i, durant l'activitat, Ripley s'adona que és un senyal d'advertiment i no de socors com va fer pensar "Mare". Dins de la nau alienígena, Kane descobreix una enorme càmera plena de nombrosos ous, un dels quals allibera una criatura que s'adhereix al seu casc, trencant el seu visor i deixant-lo inconscient. Dallas i Lambert el porten fins a la Nostromo, on Ash els permet entrar desaconsellant el protocol de quarantena proposat per Ripley. Allí intenten arrencar a la criatura del rostre d'en Kane, descobrint que la seva sang és extremadament corrosiva. Finalment, la criatura es desprèn per si sola i cau morta. Amb la nau reparada, la tripulació desenganxa, acobla el remolc i emprèn el viatge cap a la Terra.
Kane es desperta aparentment il·lès, però durant un menjar abans d'entrar en hiperson comença a asfixiar-se convulsivament fins que un ésser emergeix violentament del seu pit, matant-lo i ocultant-se en la nau. Com que no té armes convencionals, la tripulació intenta localitzar i capturar a la criatura amb sensors de moviment, armes d'electroxoc i llança-flames. Brett segueix al gat de la tripulació, anomenat Jones, fins a una sala en la qual troba a la ja desenvolupada criatura, que l'ataca abans de desaparèixer pels conductes de ventilació de la nau.
Dallas entra en els conductes amb la intenció de forçar a l'alienígena a entrar en una resclosa on pugui ser expulsat a l'espai, però l'ésser li tendeix una emboscada. Lambert, moribund, implora a la tripulació restant que escapin en una llançadora, però Ripley, següent al comandament, ho denega, al·legant que la llançadora no aguantaria a quatre persones. Accedint a l'ordinador de la nau, Ripley descobreix que l'Ash va rebre les ordres de portar la nau fins a la seva corporació propietària amb l'alienígena dins, a costa del que li pogués ocórrer a la tripulació. Ash l'ataca, però Parker intervé i li copeja amb un extintor, arrencant d'arrel el seu cap i demostrant que Ash és un androide. Abans de ser incinerat, Ash notifica que els restants tripulants no sobreviuran. Més tard, aquests ideen un pla per activar el sistema d'autodestrucció de la Nostromo i escapar en la llançadora, però Lambert i Parker són assassinats per la criatura mentre van pels subministraments necessaris.
Ripley inicia la seqüència d'autodestrucció i es dirigeix a la nau amb el gat Jones, però troba a l'alienígena bloquejant el seu camí. Sense èxit, la sotsoficiala intenta avortar l'autodestrucció, tornant a la comporta de la llançadora; però, per al seu alleujament, l'ésser ja no es troba allí i la sotsoficiala aconsegueix escapar en la càpsula abans que la Nostromo exploti. Mentre es prepara per entrar en hiperson, Ripley descobreix que la criatura es troba amb ella en la llançadora. Després de posar-se un vestit espacial, Ripley despresuritza la nau obrint l'escotilla per llançar l'ésser a l'espai. Ripley llança un ganxo contra ell, però el cable embussa la porta i l'alienígena s'hi manté agafat. La criatura tracta d'introduir-se en la nau per un motor, però Ripley ho activa i l'impulsor envia a l'alienígena a l'espai, matant-lo finalment. Després d'això, Ripley i el gat entren en hiperson i es preparen per al seu viatge de tornada a la Terra.
Repartiment Les audicions del repartiment de Alien van ser fetes a Nova York i Londres. Amb només set personatges humans en la història, Scott es va esforçar a trobar actors forts que poguessin mostrar la seva energia en l'estil visual de la pel·lícula. Va contractar la directora de repartiment Mary Selway, amb qui havia treballat en The Duellists, per al Regne Unit, mentre Mary Goldberg ho feia als Estats Units."Truckers in Space: Càsting", The Beast Within: The Making of Alien.McIntee, 14. En el desenvolupament de la història O'Bannon es va centrar a dissenyar primer la criatura, deixant els personatges per a després. Ell i Shusett havien escrit tots els rols dels homes del rodatge, constatant que "la tripulació és unisex i tots els seus rols són intercanviables entre homes i dones."McIntee, 22. Això va deixar a Scott, Selway i Goldberg lliures d'interpretar els personatges com volguessin i fer el repartiment d'acord amb això. Volien que la tripulació de la Nostromo mostrés astronautes treballant en un ambient realista, un concepte anomenat "camioners espacials". Scott va declarar que el concepte va estar parcialment inspirat per Star Wars, la qual es va desviar del futur pristi usualment representat en les pel·lícules de ciència-ficció de l'època.
El repartiment va ser format per: upright|miniatura|Sigourney Weaver va esdevenir l'estrella de les pel·lícules dAlien, amb el paper de Ripley en les tres continuacions entre 1986 i 1997. Ella no apareix en les precontinuacions de Alien vs. Predator de la dècada del 2000, però va mostrar interès actuar en la cinquena de Alien Sigourney Weaver com a Ellen Ripley, la tinent de la Nostromo i protagonista de la pel·lícula. La decisió de donar el personatge principal a una dona va ser donada per Giler i Hill, que sentien que això podria ajudar Alien a competir amb altres gèneres de ciència-ficció enterament masculins. Weaver, que tenia experiència al cinema, però era relativament desconeguda en la pel·lícula, va impressionar a Scott, Giler i Hill amb la seva audició. Ella va ser l'última actriu a ser nomenada al repartiment, i va practicar el seu paper en els estudis mentre els decorats estaven en construcció. El rol de Ripley va ser el primer paper principal de Weaver, i li va fer guanyar nominacions al Premi Saturn a la Millor Actriu i un Premi BAFTA pel Principiant Més Prometedor al Paper Protagonista del Cinema. Veronica Cartwright com a Lambert, la navegant del Nostromo. Cartwright tenia experiència en pel·lícules de terror i ciència-ficció, havent actuat en la pel·lícula Els Ocells (1963) i La invasió dels ultracossos (1978).Mcintee, 17. Originalment, tenia el paper de Ripley, i no va ser informada del canvi de rol fins que va arribar a Londres pel vestuari.McIntee, 29-30. A Cartwrihgt li va disgustar que el seu personatge fos emocionalment feble,McIntee, 30. però de totes maneres va acceptar el paper: "Em va convèncer sobre que jo espantava 'audiència; jo era un reflex de com se sentia el públic." Cartwright va guanyar un Premi Saturn a la Millor Actriu de Repartiment per la seva actuació. Ian Holm com a Ash, l'oficial científic de la nau que revela ser un androide amb ordres de portar la Nostromo a la Terra amb la criatura viva. Holm, un actor veterà que havia participat en vint pel·lícules, va ser el membre del repartiment amb més experiència. John Hurt com a Kane, l'oficial executiu que es converteix en una presa per a la criatura. Hurt va ser la primera elecció de Scott per al personatge, però va ser contractat a Sud-àfrica per negocis, de manera que Jon Finch va rodar en el seu lloc. No obstant això, Finch va emmalaltir el primer dia i se li va diagnosticar diabetis severa i bronquitis. A causa d'això, Hurt va arribar a Londres per substituir en Finch. La seva actuació li va valer una nominació per al premi BAFTA al Millor Actor de Repartiment. Yaphet Kotto com a Parker, l'enginyer cap. Kotto va ser triat per donar diversitat ètnica a la tripulació de la Nostromo. Tom Skerritt com a Dallas, el capità de la Nostromo. Skerritt havia estat anomenat en fases primerenques del rodatge, però ho va declinar a causa del baix pressupost i a l'absència de director. Més tard, Scott va ser nomenat en Direcció i el pressupost va ser doblat, Skerritt va acceptar el paper de Dallas. Harry Dean Stanton com a Brett, l'enginyer tècnic. Les primeres paraules de Stanton a Scott van ser "no m'agraden les escenes de ciència-ficció o les pel·lícules de monstres." Scott va convèncer en Stanton d'actuar en el rol de Brett després d'assegurar-li que Alien era realment un thriller més aviat semblant a Ten Little Indians.