El Partit Acció Nacional (en castellà, Partido Acción Nacional, PAN), és un partit polític mexicà. Amb tendències conservadores,Jiménez Badillo, Vivero y Báez (2001). «México». En Sáez, M., y Freidenberg, F. Partidos políticos de América Latina: Centroamérica, México y República Dominicana. Salamanca: Universidad de Salamanca. p. 382-419. és un dels tres partits polítics principals de Mèxic. Després de perdre la presidència el 2012 enfront del Partit Revolucionari Institucional (PRI), el PAN s'ha mantingut com una de les principals forces d'oposició i govern en diversos estats clau del país. L'escenari polític mexicà s'ha reconfigurat en els últims anys amb el creixement d'altres moviments polítics com Morena.

Història miniatura|120px|Manuel Gómez Morín, fundador del PAN Orígens El partit va ser fundat el 1939 per Manuel Gómez Morín ex-rector de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. El partit va tenir el suport de molts catòlics mexicans, que sentien que les lleis anticlericals que van sorgir arran de la Revolució Mexicana havien anat massa lluny en prohibir, entre altres coses, el dret del vot dels sacerdots i la nacionalització de les propietats de l'església, a més d'establir l'educació completament laica a totes les escoles del país. Els catòlics havien respost a aquestes limitacions amb manifestacions i aixecaments, que van ser coneguts com la "Guerra Cristera", la qual va ser sufocada pel govern. Els catòlics i conservadors van cercar una manera pacífica de motivar el canvi per mitjà de la representació política, i van donar suport a aquest nou partit polític.

Lent creixement El Partit Acció Nacional es convertiria en el principal i el més antic partit d'oposició de la política mexicana. Malgrat el poder hegemònic del Partit Revolucionari Institucional, el PAN a poc a poc guanyaria terreny i reputació. El 1946 va guanyar el primer candidat a diputat; el 1947 va guanyar la primera presidència municipal a l'estat de Michoacán; el 1989 va guanyar les eleccions a governador d'un estat (Baixa Califòrnia), per primera vegada, i el 1991 el primer senador per vot directe. Durant la dècada dels noranta ja s'havia convertit en el segon partit més important (en nombre de diputats i senadors del Congrés de la Unió), i el 1997 i des del 2000 els diputats del PAN són majoria relativa de la Cambra dels Diputats. Els candidats del PAN, Vicente Fox i Felipe Calderón van guanyar les eleccions presidencials del 2000 i el 2006 respectivament.

Presidència de Felipe Calderón El candidat del PAN, Felipe Calderón, va guanyar les eleccions presidencials de 2006 en una de les conteses més tancades i disputades de la història de Mèxic. Durant el seu mandat fins el 2012, Felipe Calderón va impulsar la guerra contra el narcotràfic mobilitzant l'exèrcit per combatre els càrtels de la droga canviant profundament la seguretat, la política i la societat mexicana durant aquella dècada.

A l'oposició A les Eleccions federals de Mèxic de 2012, la candidata del PAN, Josefina Vázquez Mota, va quedar en tercer lloc cedint el poder federal davant del retorn del Partit Revolucionari Institucional (PRI) amb Enrique Peña Nieto. La derrota va empènyer el PAN a iniciar un procés profund d'avaluació i canvi intern. Com a principal partit de l'oposició, el PAN liderat per Gustavo Madero va signar l'any 2012 el Pacte per Mèxic amb el govern i altres forces polítiques, decisiu per aprovar grans reformes estructurals que el PAN havia defensat històricament, com la reforma energètica (que obria el sector als capitals privats) i la reforma educativa.

A les Eleccions federals de Mèxic de 2018, el PAN va optar per formar una aliança electoral amb un partit d'esquerra històric, el Partit de la Revolució Democràtica (PRD), anomenada Por México al Frente. Ricardo Anaya Cortés va deixar la presidència del partit el 9 de desembre de 2017 per poder registrar-se com a candidat a les presidencials i Damián Zepeda, fins aleshores secretari general del partit, va assumir el càrrec de president del Comitè Executiu Nacional del PAN. Anaya va quedar en segon lloc enfront del partit oficialista Morena d'Andrés Manuel López Obrador. Zepeda va deixar el càrrec per assumir el seu escó com a senador i Torres Cofiño, que fins aleshores exercia com a secretari general, va assumir la presidència nacional de manera interina fins al 14 d'octubre de 2018, quan va lliurar la direcció del partit a Marko Cortés Mendoza, guanyador de les eleccions internes del PAN i va ser reelegit l'any 2021 per a un segon mandat.

El PAN va fer un gir pragmàtic el 2021 creant la coalició Va per Mèxic (més tard Fuerza y Corazón por México), unint-se formalment al seu antic rival històric, el PRI.

Fuerza y Corazón por México va presentar la senadora Xóchitl Gálvez com a candidata presidencial obtenint el segon lloc en les Eleccions federals de Mèxic de 2024, que va guanyar l'oficialista Claudia Sheinbaum, i sota nous lideratges nacionals, el PAN ha obert un procés de renovació i reconstrucció des de les bases amb l'objectiu de recuperar la seva identitat política pròpia de centredreta i humanisme cristià, els dirigents i sectors del partit han anunciat la decisió de no repetir fórmules de coalició electoral amb el PRI, apostant per competir en solitari en els pròxims processos electorals per tal de reconnectar directament amb la ciutadania.

Polítiques del PAN miniatura|120px|Felipe Calderón, president de Mèxic El Partit Acció Nacional és reconegut com a partit polític de dreta o centredreta de Mèxic, especialment pel suport que va rebre dels catòlics mexicans, i perquè els seus candidats, a diferència dels altres partits, han fet pública la seva fe i les seves creences. A més, són partidaris de la liberalització del comerç i la privatització de les empreses públiques. Recentment s'ha fet membre l'organització cristiano-demòcrata d'Amèrica. Tanmateix, algunes de les polítiques de l'ex president de Mèxic, Vicente Fox es van distanciar de les polítiques de dreta; per exemple, ha realitzat campanyes per a combatre l'homofòbia, així com l'ús de la píndola de l'endemà com a mètode anticonceptiu (ambdues campanyes severament criticades per l'Església Catòlica).

Presidents del PAN El Partit Acció Nacional ha tingut 22 presidents de partit, des de 1939 fins 2014.

1939 - 1949: Manuel Gómez Morin 1949 - 1956: Juan Gutiérrez Lascuráin 1956 - 1958: Alfonso Ituarte Servín 1958 - 1962: José González Torres 1962 - 1968: Adolfo Christlieb Ibarrola 1968 - 1969: Ignacio Limón Maurer 1969 - 1972: Manuel González Hinojosa 1972 - 1975: José Ángel Conchello 1975: Efraín González Morfín 1975: Raúl González Schmall 1975 - 1978: Manuel González Hinojosa 1978 - 1984: Abel Vicencio Tovar 1984 - 1987: Pablo Emilio Madero 1987 - 1993: Luis H. Álvarez 1993 - 1996: Carlos Castillo Peraza 1996 - 1999: Felipe Calderón Hinojosa 1999 - 2005: Luis Felipe Bravo Mena 2005 - 2007: Manuel Espino Barrientos 2007 - 2009: Germán Martínez Cázares 2009 - 2010: César Nava Vázquez 2010 - 2014: Gustavo Madero Muñoz 2014: Cecilia Romero Castillo 2014: Gustavo Madero Muñoz 2014 - 2015: Ricardo Anaya Cortés 2015: Gustavo Madero MuñozGustavo Madero regresa a dirigir el PAN tras ganar candidatura a diputado. Expansión. 20 de enero de 2015. 2015-: Ricardo Anaya Cortés

Vegeu també Guerra Cristera Política de Mèxic Història de Mèxic Armando Enríquez Flores

Referències

Enllaços externs

Pàgina oficial del PAN, en castellà Institut Federal Electoral de Mèxic, en castellà

Categoria:Partits polítics de Mèxic Categoria:Partits polítics democristians d'Amèrica