( ) és una empresa de videojocs multinacional fundada el 1889 per Fusajiro Yamauchi com empresa fabricant de cartes per produir hanafuda ("baralla de la flor"). Actualment es dedica a la producció de programari i maquinari per videojocs. Les oficines centrals de l'empresa es troben en Kioto, Japó i és presidida per en Shuntaro Furukawa. Amb el temps, s'ha convertit en una companyia de videojocs, creixent fins a ser la més poderosa de la indústria. A més d'això, Nintendo va ser, entre el 1992 i el 2016, el major propietari dels Seattle Mariners, una Lliga Major de l'equip de beisbol a Seattle, Washington. El 2018, Shuntaro Furukawa va substituir Tatsumi Kimishima com a president de l'empresa, En agost de 2020 Nintendo va ser reconeguda com la companyia més rica del Japó.
Nintendo té la distinció de ser històricament la companyia més antiga i amb més durada en la indústria dels videojocs, a més de ser la més gran i coneguda, com també és l'entitat més dominant en el mercat de les consoles. A data de 31 d'octubre de 2014, Nintendo ha acumulat vendes de més de 670.43 milions de maquinari i 4.23 mil milions de programari. La companyia ha creat i publicat algunes de les més conegudes i rebudes franquícies de videojocs, com Mario, The Legend of Zelda i Pokémon.
Significat de la paraula Nintendo, la seva traducció del japonès seria: NIN - responsabilitat, deure. TEN - El Cel o els cels. DŌ - Temple, saló. S'entén per "confia en el que digui el cel", "allò que el cel mani", "deixar la sort al cel" o "a les mans del cel".
Història Cartes, joguines i inicis a l'electrònica Nintendo es remunta a més de 125 anys d'antiguitat. En aquells temps fabricaven a mà baralles de cartes japoneses anomenades hanafuda. El 1950, Hiroshi Yamauchi, net de Fusajiro Yamauchi i futur president de Nintendo, va fer un tracte amb Disney per produir cartes de joc amb els seus personatges (aleshores Nintendo començava a produir cartes occidentals a més de hanafuda). En els seus inicis era clara que Nintendo es concentrava en productes de lleure. Les cartes de Disney varen vendre milions d'exemplars, i atorgaren a Nintendo prou guanys per a invertir en nous negocis, en particular el de les joguines.
Cap a final de la dècada de 1970, Nintendo havia començat a cedir terreny en el mercat de les joguines electròniques davant fabricants com Bandai, de manera que varen respondre amb la ray gun, que permetia disparar a objectes. La primera aventura de Nintendo quant a consoles de sobretaula va ser la Color-TV Game, estrenades al Japó el 1977.
En els vuitanta, comencen a vendre la sèrie Nintendo Game & Watch (màquines amb pantalles LCD primitives i amb només un joc cadascuna); aquestes varen ser creades pel visionari Gunpei Yokoi, juntament amb una sèrie de jocs arcade. Aquestes petites consoles varen ser les responsables de la invenció del pad (anomenat vulgarment en català com "creu", "creueta" o "palanca"), el qual s'imposà en la major part dels controls i que era ideal pel control de jocs en dues dimensions. Foren les pioneres de les actuals consoles portàtils, però varen quedar en l'oblit i actualment només poden aconseguir-se en cases de subhastes com preciats articles per a col·leccionistes.
El 1980, Minoru Arakawa crea Nintendo of America i en els anys següents el jove Shigeru Miyamoto, creà les franquícies més famoses de tota la història dels videojocs: Mario, Donkey Kong, The Legend of Zelda, etc.
Famicom/NES
miniatura|Donkey Kong II, un títol de la sèrie Nintendo Game & Watch (1980). miniatura|La Nintendo Entertainment System Tanta popularitat va crear el joc de Donkey Kong que Nintendo decideix crear la Famicom (NES). Va ser la primera consola de sobretaula que emprava el pad de la Nintendo Game & Watch com sistema de control i gràcies a la seva popularitat va servir de base per tots els controls de consoles posteriors. Darrere el rotund èxit obtingut en el Japó, el 1985 decideix fer el llançament per la resta del món, sota el nom de Nintendo Entertainment System (NES).
L'èxit d'aquesta consola fou degut parcialment al seu baix cost (prop de 100 dòlars nord-americans). El president de Nintendo de l'època, Hiroshi Yamauchi, va donar instruccions als enginyers de l'empresa perquè dissenyessin una consola de baix cost de producció però amb una tecnologia avançada, que no pogués ser equiparada per altres empreses. El seu processador tan potent com els ordinadors d'Apple de l'època, la NES era més avançada que l'Atari 2600.
A la fi dels anys 1970, després de la proliferació dels ordinadors domèstics, la indústria del videojoc va entrar en una important crisi perquè els jugadors s'estimaven més piratejar o comprar els jocs que hi havia per les recreatives en comptes de gastar-se els diners (en aquella època la forma tradicional de jugar era anar a un centre recreatiu). La solució al problema fou la creació per part de les empreses de les seves pròpies consoles casolanes o desenvolupar-ne programari. A la NES se li atribueix el fet d'haver «salvat» la indústria dels videojocs després d'aquesta gran crisi que va veure el seu punt més crític el 1983 i ser la primera videoconsola que fos realment reeixida pel seu fabricant.
Es creu que va vendre aproximadament 60 milions de consoles, sense comptar els perifèrics i els jocs que es varen vendre posteriorment (s'ha de tenir en compte la diferència del mercat que hi havia aleshores i l'actual; actualment una consola amb aquestes vendes és una consola molt reeixida, però en aquells temps arribar a aquesta fita era quelcom sense precedents).
La NES va tenir en la seva versió japonesa un sistema de reconeixement de veu i en la seva versió occidental, va gaudir de la primera pistola de llum amb què es podia apuntar a objectes a la pantalla del televisor. Una altra novetat molt poc coneguda, fou el mòdem que Nintendo va llançar al Japó, convertint-se en la primera consola que aprofités la tecnologia de jocs en línia; els jocs de l'època solien estar fets per pocs jugadors simultanis, no existien jocs en línia massius i per aquest motiu o per d'altres, aquesta innovació va ser poc aprofitada.
Juntament amb la NES varen aparèixer grans joies dels videojocs: les sèries "Super Mario (1983)", "The Legend of Zelda (1986)", "Donkey Kong", "Mega Man" o "Final Fantasy", per destacar-ne alguns dels més influents. Van esdevenir clàssics. Alguns d'aquests títols van acabar en mans de Sony o altres empreses competidores. Nintendo va tenir pràcticament l'exclusivitat total de la major part dels jocs reeixits del moment, ja que obligava les empreses que desenvolupaven els seus jocs a mantenir-se fidels a Nintendo i no cedir obres a altres plataformes, cosa que va perjudicar especialment Sega. Molts han criticat durament aquesta política monopolista per part de Nintendo. Els anys posteriors, el cost de fabricació de la NES va baixar però amb la seva sòlida base al mercat el seu èxit no va disminuir.
Un altre factor important va ser que els programadors després de diversos anys dissenyant jocs pel mateix maquinari adquirien una gran facilitat per desenvolupar-hi nous i millors títols que espremessin el màxim el seu potencial. D'aquesta manera Nintendo va créixer enormement durant anys i la NES aconseguí aguantar durant gairebé una dècada a noves consoles més potents tecnològicament.
A causa de la seva longevitat, va acabar per ser una consola molt piratejada (tot i la seva època) però els jugadors tingueren un accés limitat a aquestes còpies perquè l'ús de cartutxos com mitjà d'emmagatzemament dels jocs feia que les persones no comptessin amb els mitjans necessaris per copiar-los; de manera que el pirateig havia de ser realitzat per experts, a la Xina fins i tot es fabricaven NES no oficials de Nintendo. Nintendo va lluitar en va contra aquestes pràctiques.
La línia Game Boy
miniatura|esquerra|Nintendo Game Boy Quan la popularitat dels jocs va arribar a nivells extremadament alts, varen aprofitar per presentar la famosíssima Game Boy, obra del ja esmentat Gunpei Yokoi, el 1989. Aquesta consola aconseguiria eliminar a totes les seves competidores fins i tot sent molt menys potent que les seves rivals i amb la mancança del color. Nintendo va aconseguir vendre 60 milions d'aquestes consoles. L'èxit es deu en gran part a la gran quantitat i varietat de jocs que es desenvolupaven per Game Boy i a l'escàs consum electrònic davant d'altres semblants. Un altre afegit era el fet que cabia en una butxaca i el seu preu suposava un petit desenborsament pels seus compradors. Mai no va arribar a extingir-se.
El 1996, Nintendo rejoveneix el seu tresor més preuat i llança Game Boy Pocket: més petita que l'anterior, amb un menor consum i amb molt menys pes, a més d'un lleuger increment de potència i una pantalla més clara. Mantenia total compatibilitat amb els jocs de la seva versió anterior. Varen arribar a vendre's 10 milions d'unitats. En aquest èxit va contribuir l'aparició d'una nova sèrie de videojocs, "Pocket Monsters", coneguts com a Pokémon fora del Japó. miniatura|Nintendo Game Boy Color Veient la tirada de Game Boy, en poc temps llancen la Game Boy Light, que afegeix una característica que mancava en tots els models de Game Boy anteriors; una pantalla retroil·luminada, tanmateix aquest model especial només va sortir al Japó. miniatura|esquerra|Nintendo Game Boy Advance El 1998 es va crear la Game Boy Color que afegia gràfics en color i el doble de velocitat que els models anteriors però tècnicament era idèntica a les anteriors. Com el sistema de programació era el mateix i totalment compatible amb les anteriors versions, després d'innombrables jocs, els programadors havien adquirit una tècnica espectacular per crear els jocs d'aquesta plataforma i varen crear autèntiques obres amb aquesta consola de baixa potència.
Tot i això Nintendo no acaba de convèncer-se i decideix renovar completament la consola, presentant el 2001 Game Boy Advance, una consola portàtil de 32 bits que també permetria jugar amb els jocs de les antigues Game Boy. D'aquesta manera, després de 12 anys amb una "mateixa" consola portàtil, Nintendo va adaptar-se a l'augment de potència del mercat. miniatura|esquerra|Game Boy Advance SP El 2003, Game Boy Advance rebria un redisseny amb la presentació d'un nou model, conegut com a Game Boy Advance SP (Special Project). Mantenia les mateixes característiques tècniques, però canviant totalment l'estètica de la portàtil i afegint-hi una pantalla il·luminada frontalment (FLU). Curiosament va tenir una segona revisió anomenada Game Boy Advance SP Brighter amb una pantalla millorada amb més lluminositat i és claredat.
L'any 2005 Nintendo presenta la Game Boy Micro, la consola portàtil més petita del món: mesura tan sols 10 cm per 5 cm. Les diferències són estètiques a més de ser la primera consola portàtil de Nintendo incompatible amb els jocs de la Game Boy i la Game Boy Color. La seva major crítica és la mida reduïda de la pantalla, tot i que Nintendo al·lega que cada comprador opta per allò que prefereix, major pantalla o major portabilitat.
Super Famicon/SNES miniatura|Super Nintendo Entertainment System (SNES)
El 1991, llançaren la Super Famicom, coneguda en el mercat occidental com Super Nintendo Entertainment System (SNES), tenint èxit a tot el món, ja que tenia milions de seguidors gràcies a la NES. Amb l'arribada de la nova consola, Nintendo va realitzar autèntiques obres mestres: "Super Mario World" (1991), "Super Mario Kart", "The Legend of Zelda: A Link to the Past", "Pilotwings", "Mario Paint" (1992), "Super Metroid", "Starfox", "Donkey Kong Country" (1994), "Super Mario World 2: Yoshi's Island", "EarthBound" o "Killer Instinct" (1995) entre d'altres.