miniatura|Amèrica del Nord miniatura|Antic mapa d'Amèrica del Nord. La història colonial d'Amèrica del Nord és la part de la història d'Amèrica del Nord que inclou aquells fets succeïts entre els primers establiments d'origen eminentment anglosaxó a la franja de territori litoral a l'est d'Amèrica del Nord a partir del , com a dominis territorials de la Corona Britànica fins a la fundació dels Estats Units d'Amèrica i la seva independència legal i econòmica de la metròpoli a finals del . Aquests territoris s'han anomenat posteriorment les Tretze Colònies, que foren aquelles que formaren inicialment els Estats Units, per contraposar-se a altres territoris a l'Amèrica britànica que restaren sota control britànic.
Ja al els anglesos, malgrat no tenir una política oficial de colonització, van establir colònies que no prosperaren, com la "colònia de Roanoke". Els colons que vingueren al Nou Món no tenien uns propòsits homogenis i es van establir en diferents territoris: Per això van crear moltes diferents estructures socials, religioses, polítiques i econòmiques. Les regions que es consideren són de nord a sud: Nova Anglaterra, Colònies Mitjanes, Colònies de Chesapeake i les Colònies Meridionals.
Colònies espanyoles
Amèrica va ser descoberta en una expedició comandada pel navegant, cartògraf i almirall Cristòfol Colom al servei de la Corona Espanyola el 12 d'octubre de 1492. La conquesta espanyola dels territoris americans va abastar el Carib, Amèrica Central, Amèrica del Sud i Amèrica del Nord, territoris de l'oest fins a Alaska i tot el sud-est. D'aquesta manera, Florida, Alabama, Mississipi, Texas, Nou Mèxic, Califòrnia, Oregon, Washington i Alaska estaven, nominalment, sota domini d'Espanya dins del Virregnat de Nova Espanya.
Capitania General de Cuba miniatura|Primer viatge de Colom
La Capitania General de Cuba va ser una capitania general, integrant de l'Imperi Espanyol, establerta per la Corona espanyola durant la seva període de domini americà. Aquest territori va rebre major autonomia des 1764 com a fruit de les reformes borbòniques dutes a terme al Virregnat de Nova Espanya pel Comte de Floridablanca, el qual va orientar la política exterior de Carles III d'Espanya cap a un enfortiment de la posició espanyola davant el Regne de la Gran Bretanya especialment al mar Carib.
L'administració cubana va estar dominada des de llavors pels capitans generals, militars d'ofici en la seva major part. Alguns d'ells van veure recompensada la seva actuació sent després elevats a virreis de Nova Espanya.
Des 1825, el capità general de Cuba va ser dotat amb àmplies atribucions en els rams de govern, justícia i hisenda, a més de seguir sent la màxima autoritat militar. I a partir de la segona meitat del el capità general de Cuba va ser també el seu governador general en haver perdut les colònies continentals a Amèrica.
La Capitania General de Cuba va comprendre a més de l'illa de Cuba, la Florida i La Louisiana.
Nova Espanya miniatura|Bandera de Nova Espanya
La Nova Espanya (Virreinato de Nueva España en castellà) fou el primer virregnat de l'Imperi Espanyol a Amèrica, nascut per cèdula reial el 17 d'abril, 1535 i amb una duració de 286 anys, fins al 21 de setembre, 1821, data en què el virregnat aconseguí la seva independència i naixeria Mèxic, aleshores conformat com a monarquia constitucional amb el nom d'Imperi Mexicà. El virregnat, localitzat a Amèrica del Nord, abastava els territoris de l'actual Mèxic, els estats estatunidencs de Califòrnia, Nevada, Colorado, Nou Mèxic, Arizona, Texas, petites porcions de Utah, Wyoming i Oklahoma, la major part de l'Amèrica Central llevat del Panamà (i posteriorment de Belize i altres territoris que van ser presos per l'Imperi Britànic les últimes dècades del virregnat). A més a més, el virregnat administrava la Capitania General de Cuba, que comprenia les possessions espanyoles insulars de la Mar Carib, i les Filipines a l'Àsia. Durant un breu temps, el virregnat va administrar el territori annexionat de Louisiana.
Nova Espanya formava part de l'Imperi Espanyol, la moneda principal espanyola de l'època colonial era una peça que valia vuit rals, més endavant anomenada peso, aquesta moneda pesava 27 grams i estava formada per un 92% de plata.
Imperi Mexicà
Després de la Guerra d'Independència de Mèxic amb la derrota de l'exèrcit espanyol, tot aquest territori, excepte les Filipines i la capitania de Cuba, va formar part de la nació de Mèxic, llavors una monarquia parlamentària amb el nom d'Imperi Mexicà.
La intervenció francesa a Mèxic, fou una invasió de Mèxic per part del Segon Imperi Francès amb el suport inicial d'Espanya i el Regne de la Gran Bretanya.
Texas
La Revolució texana o Guerra de la Independència de Texas fou el conflicte que enfrontà el govern de Mèxic i els colons texans entre el 2 d'octubre de 1835 i el 21 d'abril de 1836.
La República de Texas va ser un Estat independent i sobirà de l'Amèrica del Nord, localitzat entre els Estats Units i Mèxic que va existir entre 1836 i 1845.
Originalment part d'un estat de la federació mexicana, se'n va independitzar, separant-se de l'estat de Coahuila i Texas, del qual formava part. Tot i que la frontera natural del territori era el riu Nueces, la nova nació va disputar el territori al sud i a l'oest del riu Nueces i al nord i l'est del Riu Grande (o Riu Bravo), la qual cosa incloïa seccions dels estats actuals de Nou Mèxic, Oklahoma, Kansas, Colorado i Wyoming, segons el Tractat de Velasco.
L'annexió de la República als Estats Units i la disputa pel territori al sud del riu Nueces, reclamat per Estats Units, com a part integrant de Texas, van dur a la Guerra entre Estats Units i Mèxic.
El Tractat de Guadalupe-Hidalgo fou un tractat de pau que incloïa les clàusules imposades pels Estats Units al govern interí de Mèxic, que es trobava sota l'ocupació militar estatunidenca, en acabar la guerra entre els dos països, també coneguda com la Intervenció Nord-americana a Mèxic, (1846-1848).
Florida
La Florida espanyola fou una colònia espanyola a la península del mateix nom, que es correspon aproximadament amb l'actual estat estatunidenc de Florida. Els espanyols arribaren a la península de Florida el 1513 i s'hi van estar durant més de dos-cents cinquanta anys, separats per un petit període de dinou anys de pertinença a l'Imperi Britànic, entre 1763 i 1784. La colònia fou cedida als Estats Units mitjançant el Tractat d'Adams-Onís. El territori depenia de la Capitania General de Cuba.
Colònies franceses miniatura|Bandera de l'Acàdia
Els processos de colonització francesa es van iniciar a principis del . Durant el segle anterior, els francesos havien intentat infructuosament assentar-se en territori nord-americà i, tot i les dificultats, durant el els vaixells pesquers francesos visitaven amb regularitat la costa atlàntica del nord del continent. Això venia motivat principalment per la demanda de pells en els mercats europeus i, per això, els comerciants francesos van iniciar un lucratiu negoci amb els aborígens nord-americans. A principis del , Samuel de Chaplain va fundar llocs comercials a Nova Escòcia, Annapolis i Quebec (primera colònia francesa, fundada com a part d'una factoria pelletera) en l'actual Canadà. Champlain no va dubtar a donar suport als seus aliats comercials, els indis huron, a les seves guerres amb altres pobles indígenes de l'est d'Amèrica del Nord.
Una altra colònia francesa va ser fundada el Mont-real, des d'on va començar l'exploració de la zona dels Grans Llacs i del riu Mississipi per part de René Robert Cavelier de La Salle. A diferència dels primers colons anglesos, que es van quedar en les costes i van utilitzar intermediaris per comerciar amb els indígenes, els francesos es van endinsar en els boscos amb la intenció d'ampliar les fronteres comercials i religioses amb els nadius. Per això, per a la primera meitat del havia establiments francesos a Detroit, Fort Niàgara, Kaskaskia i Cahokia, en els territoris d'Illinois i Nova Orleans, en els actuals Estats Units d'Amèrica. Aquests llocs li van proporcionar al Regne de França el control d'un territori que s'estenia des del Canadà fins a Louisiana, això va influir en el desenvolupament de tot el continent.
Louisiana
Louisiana (en francès: La Louisiane; en 1879, La Louisiane française) o Louisiana Francesa va ser un districte administratiu de la Nova França. Sota el control francès de 1682–1763 i 1800–03, l'àrea va ser anomenada així en honor de Lluís XIV de França, per l'explorador francès René Robert Cavelier de La Salle. Originalment cobria un extens territori que va incloure la major part de la conca hidrogràfica del riu Mississipi i s'estenia des dels Grans Llacs d'Amèrica del Nord al golf de Mèxic i de les Apalatxes a les muntanyes Rocoses. Louisiana va ser dividida en dues regions, conegudes com a Alta Louisiana, que començava al nord del riu Arkansas, i Baixa Louisiana. L'actual estat nord-americà de Louisiana es denomina així per aquesta regió històrica, encara que ocupi només una petita porció del territori ocupat pels francesos.
Louisiana fou també una governació pertanyent a la Capitania General de Cuba, al Virregnat de Nova Espanya entre 1764 i 1803. Aquest territori estava situat a l'oest del riu Mississipi. La seva principal ciutat era Nova Orleans. Aquest territori li va ser cedit a Espanya després del Tractat de París (1763) a canvi de la pèrdua de Les Florides (recuperada el 1783) i va ser retornat al Regne de França l'any 1800 mitjançant el tercer Tractat de San Ildefons. Aquest territori de 50.000 habitants no natius, va sumar 2.140.000 km² al ja extensíssim Imperi Espanyol, que va arribar a la seva cúspide territorial en aquesta època. A causa de l'enormitat del territori (més de quatre vegades la mida de la metròpoli). La presència espanyola i l'empremta que va deixar, va centrant-se principalment a Nova Orleans, seu de la governació.
Colònies russes
Els interessos de Rússia a Alaska, eren els recursos naturals d'on podien treure un benefici economic, el comerç de pells d'animals i la caça de mamífers marins eren el principal recurs del territori, després de 1741 els comerciants russos pagaven diners a caçadors i navegants, que viatjaven a les Illes Aleutianes per comerciar amb pells. Els comerciants compraven les pells dels següents animals: llúdria, guineu i foca.
Al territori d'Alaska la colonització russa es limitaria a algunes factories comercials. Un grup liderat per Grigori Xélikhov, va establir el primer assentament permanent rus al territori d'Alaska, a l'illa Kodiak, l'any 1784.
L'any 1799 el govern rus va establir una companyia estatal per continuar l'explotació dels recursos d'Alaska, malgrat que Xelikhov havia mort el 1795, la seva vídua, Natalia, va mantenir l'empresa unida i va esdevenir el nucli del nou negoci, el govern rus va concedir-li el dret de monopoli, de manera que cap altre empresa li era permès de comerciar al territori d'Alaska. La nova companyia, anomenada la Companyia Russa Americana, dirigia tota l'activitat comercial russa a Amèrica del Nord des de 1799 fins que el govern rus va vendre Alaska i les Illes Aleutianes als Estats Units.
Colònies neerlandeses
Nova Amsterdam es va fundar l'any 1626, colonitzadors neerlandesos van comprar l'illa de Manhattan als caps indígenes de la regió i van erigir la ciutat de Nova Amsterdam, el 1664 aquesta colònia va ser presa pels anglesos i rebatejada amb el nom de Nova York.
Nous Països Baixos (Nieuw-Nederland en neerlandès) fou una província colonial de la República dels Set Països Baixos Unificats de la costa est de Nord-amèrica. Els territoris reivindicats pels neerlandesos foren les terres de la península Delmarva fins a l'extrem sud-occidental del Cap Cod. Aquestes àrees en l'actualitat són part dels estats mid-atlàntics nord-americans de Nova York, Nova Jersey, Delaware i Connecticut, i petites regions de Pennsilvània i Rhode Island.