La batalla de Pancorbo es va lliurar el 816 quan l'exèrcit àrab enviat al nord per l'emir al-Hàkam I i dirigit per Abd-al-Karim ibn Abd-al-Wàhid ibn Mughith va intentar travessar el pas de Pancorbo.
Antecedents L'Emirat de Còrdova estava immers en plena guerra civil entre el nou emir al-Hàkam ibn Hixam i els seus oncles Sulayman i Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman, que s'havien rebel·lat després de la mort d'Hixam ibn Abd-ar-Rahman, pare d'al-Hàkam.
El conflicte intern a l'emirat fou aprofitat pels francs. El 798 Guillem de Tolosa, que coordinava les operacions per conquerir la Marca Superior en nom de Lluís el Pietós, convocà la Dieta de Tolosa, a la qual assistiren ambaixadors d'Alfons II d'Astúries i Bahlul ibn Marzuq, amb l'objectiu de coordinar les operacions per conquerir la Marca Extrema islàmica. La revolta a l'Àndalus fou aprofitada pel Regne d'Astúries per atacar Lisboa, per Carlemany per conquerir Barcelona i a Pamplona per independitzar-se sota l'òrbita franca.
Els àrabs, comandats per Muàwiya ibn al-Hàkam, fill de l'emir al-Hàkam I, van atacar Àlaba i Castella el 801 travessant l'Ebre i creuant el pas de las Conchas, però foren sorpresos pel valí vascó de Pamplona Balaixk al-Jalaixqí (o Velasc el Vascó), que comandava les seves forces, les de Ximeno, els pamplonesos i possiblement un contingent enviat per Sanç I Llop de Gascunya, a Arganzón, on els van parar una emboscada. Fou tal l'abast de la derrota que Muàwiya ibn al-Hàkam es va veure obligat a tornar a Còrdova després que morissin els seus millors oficials i possiblement a molts dels seus homes.
El 803, tropes vascones i dels Banu Qassi van atacar i prendre Tudela, capturant Yússuf ibn Amrús, però la ciutat i el valí foren alliberats per Amrús ibn Yússuf. El 812 Ximen Llop, germà gran i successor de Sanç I Llop es va revoltar i Lluís I va dirigir una expedició que va arribar a terres del sud i va instal·lar Balaixk al-Jalaixqí com a valí de Pamplona.
Batalla Abd-al-Karim ibn Abd-al-Wàhid ibn Mughith va dirigir una algara el 816 contra el regne de Pamplona, en la que els musulmans van arrasar el congost del riu Oroncillo (en àrab, Arūn), però Balaixk al-Jalaixqí, senyor de Pamplona, que havia demant ajut al Regne d'Astúries, s'hi va enfrontar al lloc de Pancorbo. La batalla va durar tretze dies de combat sense treva, durant els quals els vascons van plantejar la defensa als guals dels rius abruptes i barrancs, obstruint els accessos amb fustes i trinxeres i fossats cavats amb les seves armes, que els musulmans no van poder travessar i finalment els cristians van prendre l'ofensiva. Van intentar passar el riu, però els musulmans primer els van barrar el pas, i van carregar i van caure sobre ells amb espases i llances. La major part de les víctimes va morir en caure per penya-segats.
Amb les pluges els cristians van quedar sense abric perquè es van destruir totes les seves obres de defensa, i com els musulmans es van trobar també en una situació difícil ambdós bàndols es van batre en retirada.
Conseqüències La derrota vascona va provocar una revolta dels vascons contra l'hegemonia franca que va ajudar a l'establiment d'Ènnec I a Pamplona.
Referències
Categoria:Batalles de l'Emirat de Còrdova Categoria:Batalles del Regne franc Categoria:Batalles dels vascons