Manuel Burgès i Juanico (Barcelona, 16 de gener del 1874 - 3 de novembre del 1945) va ser un compositor, professor i pianista català que ocasionalment emprà els pseudònims Manuel de Burgos, Richard von Grün, W. Kraus i Carlos Vergara.

Biografia Era fill de Pau Burgès Puig, traginer, i de Clotilde Juanico Dalmau, ambdós de Barcelona i residents al barri de Santa Caterina. L'endemà del naixement fou inscrit al jutjat de Sant Pere amb els noms de Manuel Joan i Marcel.

Cursà els estudis a l'Escola Municipal de Música de Barcelona i al Conservatori de Colònia (Alemanya), on es doctorà en música. Va fundar lEscola Musical Internacional Burgès a Barcelona, amb el fi de desenvolupar una lavor didàctica, i la Societat Barcelonesa de Concerts el 22 d'abril de 1898 (membre de la Federació Internacional de Societats Simfòniques), que tingué el suport d'Edvard Grieg, Camille Saint-Saëns, Jules Massenet i Gustave Charpentier, compositors amb qui mantingué correspondència. Guanyà el Premi Fastenrath, donats els seus coneixements dels problemas técnicos de la música.AVIÑOA, Xosé «Burgés, Manuel» (en castellà). Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana. Madrid: SGAE, 1999-2002, vol. 2, p. 788.

Cap al final de la seva vida, fou professor de Solfeig de Grau Superior i harmonia de l'Acadèmia Ainaud, professor de la secció musical al Centre Artístic Musical i de la seva pròpia acadèmia, tenint alumnes com Vicenç Martín Quirós,Enciclopèdia Espasa. Editorial Espasa, 1887-1899, vol. 48, p. 1455 Domènec Prat i, el músic i coreògraf, Segundo Olaeta Mugartegui.

Com a compositor, fou autor d'una òpera, música simfònica, de cambra, eclesiàstica, entre d'altres. A destacar el seu poema bucólico La vida en el campo estrenada a Colònia a 1890, i interpretada a diferents llocs d'Europa com París, Milà, Londres, Amsterdam (dirigit per Panzer) i Bergen (Noruega).

Pel que fa a vida personal de l'autor, Manuel Burgès es va casar amb Carolina Lasheras de Vergara i foren pares de Bonanova Burgès i Lasheras, morta als 23 anys, que va ser també compositora.

Actualment, el seu fons es conserva a la Biblioteca de Catalunya, on fou donat l'any 1968, i, a més, conté obres de la seva filla.GREGORI I CIFRÉ, Josep Maria. El cens IFMUC dels fons musicals de Catalunya. Lligall, 2015, p.136-168.

Obres (selecció)

Algunas de les seves obres es conserven a l'Arxiu Comarcal de la Garrotxa i a les fons de l'església parroquial de Sant Esteve d'Olot.

Antologia de música eclesiàstica per a 1, 2 o 3 veus Ac A la memoria de los héroes del Riff, marcha fúnebre (Partitura per a clarinet) Balada, danza española, op. 492 (1916), per a piano Ball de bastons, dansa catalana, op. 867 (1932), per a piano Cantus in Ecclesia, marxa de festa religiosa, per a orquestra, orgue i cor La danzarina se divierte (15.10.1945), per a piano En el plantío, paso-doble, op. 881, amb el pseudònim M.Burgos, per a mandolina i piano En revenant d'une fête, op. 242, per a cor a 4 veus, lletra de Burgès Fiesta oriental, dedicada a Grieg Gracias a María, op. 848, cançó religiosa per a cor i orgue, amb lletra de Lope de Vega Halling, Norgetanz, op. 583, per a piano a 4 mans In Troldhangen, Norge elegische melodie, op. 684, per a orgue Mort du soldat, op. 116, per a cor a 4 veus, amb lletra d'Àngel Guimerà El retorno del Calvario, cuadro sinfónico, op. 874, per a piano a 4 mans i harmònium Serenata andaluza, op. 371, per a piano Siannah, leyenda lírica en 4 actos y 5 cuadors, op. 442 (1906), òpera amb música i lletra de Burgès La vida al camp, op. 489, sardana per a piano La vida catalana, op. 849, per a orquestra Vora'ls estanys, simfonia choral (popular), op. 839, per a cor mixt, amb lletra d'I. Soler i Escofet

Música simfònica Crepuscule, Hommage a César Franck, op. 448 Crepúsculo matutino, preludio, op. 392 Estudio sinfónico, en forma de variacions pera clarinete en Si b y orquesta, op. 655 (1911) Iberia, pasodoble militar, op. 30 Marcha oriental, a grande orquesta, op. 42 Militär-Festmarsch für grosses orchester, op. 645 Sinfonía a grande orquesta, op. 16 Triomphe d'Orphée, prélude, op. 401, dedicat a Miquel Llobet Una idea fixa, auca simfònica, op. 301 (1899), dedicada a D'Indy. N'hi ha versió per a quintet de corda El vértigo, poema, op. 237 (1898), amb lletra de Gaspar Núñez de Arce La vida al camp, poema bucòlic popular, op. 489 (1890), amb lletra de Ramon Masifern

Música de cambra Ballet per a violí i piano, op. 761 Ballet pour hautbois et instruments à cordes, op. 367 Corteig i dansa de les belleses, op. 869 (1932), per a mandolina i piano Le fils du Roi, ballet pour instruments à cordes, op. 357 Marcha enfantine, pour instruments à cordes, op. 360 Romance dramatique, op. 151 (1900), dedicada a Massenet Scène populaire, op. 251, per a sis instruments Tristesa, peludi simfònic, op. 628 (1910), per a violí, violoncel i piano Visión para violoncello y piano, op. 337'' (1903)

Referències

Bibliografia AVIÑOA PÉREZ, Xosé. «Galbis López, Vicente.» El cant coral al País Valencià. In Història de la música catalana, valenciana i balear. 5. De la postguerra als nostres dies. 2002, p. 109–118.

Enllaços externs Fons Manuel Burgés de la Biblioteca de Catalunya Necrològica

Categoria:Pianistes barcelonins Categoria:Alumnes del Conservatori Municipal de Barcelona Categoria:Compositors barcelonins morts al segle XX Categoria:Compositors catalans del sud nascuts al segle XIX