La rata mesquera o ondatra (Ondatra zibethicus) és una espècie de mamífer rosegador de la família dels cricètids. Es tracta d'un rosegador semiaquàtic de mida mitjana originari de Nord-amèrica, des d'on ha estat introduït a parts d'Àsia, Europa i Sud-amèrica. Viu a les zones humides de tota una gamma de climes i hàbitats diferents. Influeix de manera significativa en l'ecologia de les zones humides a través del seu impacte sobre l'erosió de les ribes, la vegetació autòctona i els altres organismes que nien a terra. És una font d'aliment i pelatge per als éssers humans.
Les rates mesqueres adultes tenen una llargada de cap a gropa de 20-35 cm i pesen 0,6-2 kg. El pelatge és curt, espès i de color marró fosc a mitjà. Fan servir la cua, llarga i coberta d'escates en comptes de pèl, per avançar per l'aigua. No surten gaire de l'aigua, on es poden submergir entre 12 i 17 minuts. Viuen en famílies integrades per un mascle, una femella i les seves cries. Es guarden del fred i dels depredadors construint nius que sovint penetren en la riba i tenen un accés subaquàtic. Mengen sobretot boga i altres tipus de vegetació aquàtica, però també cacen animals petits.
La rata mesquera és l'espècie més grossa de la subfamília dels arvicolins, que inclou 142 altres espècies de rosegadors, principalment talpons i lèmmings. Les rates mesqueres són anomenades «rates» en un sentit general perquè són rosegadors de mida mitjana amb un estil de vida adaptable i una dieta omnívora. Tanmateix, no són «rates vertaderes», és a dir, membres del gènere Rattus.
Etimologia El nom comú de la rata mesquera es refereix a les dues glàndules odoríferes que té a prop de la cua, que deixen anar una forta olor «de mesc» que la rata mesquera utilitza per marcar territori.Caras, R. 1967. North American Mammals. Nova York: Galahad Books. Nowak, R.; Paradiso, J. 1983. Walker's Mammals of the World. Baltimore, Maryland: The Johns Hopkins University Press. El seu altre nom en català, ondatra, deriva directament del seu nom genèric, Ondatra, que és el nom de l'animal en iroquès, mentre que zibethicus significa ‘que fa olor de mesc’ en llatí.
Un nom arcaic de l'animal és musquash, que deriva del terme nadiu abenaki mòskwas.New Oxford American Dictionary
Descripció Una rata mesquera adulta mesura entre 40 i 60 cm de llarg, dels quals gairebé la meitat són de la cua, i pesa entre 0,7 i 1,8 kg. Aquest és un pes unes quatre vegades superior al de la rata comuna (Rattus norvegicus), tot i que una rata mesquera adulta només és una mica més llarga. Les rates mesqueres són molt més petites que els castors americans (Castor canadensis), amb qui sovint comparteixen l'hàbitat. Els castors adults pesen entre 14 i 40 kg. El coipú (Myocastor coypus) fou introduït a Nord-amèrica, provinent de Sud-amèrica, a principis del . Comparteix l'hàbitat de la rata mesquera, però és més gran; pesa entre 5 i 10 kg i la seva cua és rodona, no aplanada. No pot resistir a climes tan freds com la rata mesquera i el castor, de manera que només s'ha estès a la part meridional dels seus àmbits de distribució de Nord-amèrica.
Les rates mesqueres estan cobertes amb un pelatge curt o dens, que és de color marró mitjà-fosc, amb el ventre una mica més clar. El pelatge té dues capes que protegeixen l'animal de l'aigua freda. Tenen una cua llarga que està coberta d'escates en lloc de pèl i que està aplanada verticalment per ajudar l'animal a nedar. Quan caminen per terra, arrosseguen la cua, cosa que fa que les seves petges siguin fàcils de reconèixer. El cap dona peu directament al tòrax, sense coll. miniatura|esquerra|Crani de rata mesquera Les rates mesqueres passen gran part del temps a l'aigua i estan ben adaptades a la vida semiaquàtica, tant a dins com a fora de l'aigua. Poden nedar dins l'aigua fins a 15 minuts. El seu cos, com el de les foques i els cetacis, és menys sensible a l'acumulació de diòxid de carboni que el de la majoria d'altres mamífers. Poden tancar les orelles per mantenir l'aigua fora gràcies al fet que les orelles es troben ben amagades sota el pèl. Les potes posteriors estan semipalmejades amb una mena de pèls eriçats, a diferència de les membranes dels coipús i els castors, però a l'hora de nedar la cua calba és el seu principal mitjà de propulsió.Voelker, W. 1986. The Natural History of Living Mammals. Medford, Nova Jersey: Plexus Publishing, Inc. La cua també serveix per mantenir o canviar de direcció mentre l'animal neda, movent-se d'una banda a l'altra en el pla horitzontal.
Mentre que la majoria de rates mesqueres tenen un pelatge marró, algunes el tenen d'un marró fosc, i a Nova Jersey i Virgínia hi ha rates mesqueres negres. Tenen un pelatge gairebé negre, amb un color gris a la part ventral. La majoria d'aquestes rates mesqueres viuen en aiguamolls a prop d'aigua salada, tot i que algunes han quedat atrapades en llacs d'aigua dolça.
Distribució i hàbitat Les rates mesqueres viuen a gran part del Canadà i els Estats Units, així com una petita part del nord de Mèxic. Viuen principalment en zones humides, zones a dins o a prop d'aiguamolls d'aigua salada o dolça, rius, llacs o estanys. No estan presents a l'estat de Florida, on la rata mesquera de cua rodona (Neofiber alleni) ocupa el seu lloc.
Les rates mesqueres continuen prosperant a gran part del seu hàbitat nadiu i les àrees on han estat introduïdes. Tot i que molts hàbitats de zones humides han estat destruïts per l'activitat humana, s'han creat nous hàbitats per la construcció de canals o canals d'irrigació, i la rata mesquera continua sent comuna i estesa. Poden viure al costat de rierols que porten l'aigua sulfurosa que es drena de les mines de carbó. Els peixos i les granotes moren en aquests rierols, però les rates mesqueres hi poden prosperar i ocupen les zones humides. Són animals que també es beneficien de la persecució que pateixen alguns dels seus depredadors per part dels humans. miniatura|Una rata mesquera s'alimenta a la Colúmbia Britànica
Distribució fora de Nord-amèrica Segons l'opinió més acceptada, la colonització inicial d'Europa i Àsia per part de la rata mesquera començà a Bohèmia, a l'actual República Txeca. El 1905, la Princesa de Colloredo-Mansfeld tornà de Nord-amèrica amb quatre parelles de rates mesqueres. Les investigacions morfològiques suggereixen que es tractava d'exemplars de la subespècie Ondatra zibethicus zibethicus, comuna al Canadà. Els animals foren posats en llibertat a Dobrisch, a uns 35 quilòmetres de Praga. Des d'allí s'estengueren molt ràpidament en totes direccions: el 1912 ja havien colonitzat gairebé tota Bohèmia, el 1915 n'arribaren els primers exemplars al riu Regen de Baviera, i el 1927 s'havien estès per un ample front als països veïns, sobre una àrea d'uns 200.000 quilòmetres quadrats. El 1935 ja eren a Stendal, i el 1936 a Magdeburg. L'expansió es produí al llarg de rierols i rius com l'Elba i el Weser. La descendència de la població de Colloredo-Mansfeld s'estengué per tota la República Txeca, Eslovàquia, Hongria, Polònia, Romania, el nord de Iugoslàvia i altres països.
La segona invasió important per la colonització d'Euràsia es produí el 193], a partir d'una granja de pelleter vinguda a menys de la regió pantanosa de Leval, a França. Se n'escaparen unes 500 rates mesqueres, que a través del canal Rin-Roine i el riu Ill colonitzaren ràpidament el nord-est de França i, a través del Palatinat i Baden, gran part de l'oest d'Alemanya.
Aquest i altres alliberaments a Bèlgica, Suècia, Finlàndia, Polònia i Rússia acceleraren l'expansió de la rata mesquera. Molts d'aquests alliberaments es feren expressament. Així doncs, a partir del 1919 s'importaren a Finlàndia rates mesqueres d'Alemanya, Txecoslovàquia, els EUA i el Canadà, i foren alliberades a 300 llocs diferents amb permís de les autoritats. Per Sibèria, s'estengueren a Mongòlia, la Xina i Manxúria. El 1945, la rata mesquera fou portada al Japó. D'aquesta manera, aquesta espècie tan reeixida colonitzà en poques dècades grans extensions del continent eurasiàtic, on actualment ocupa un àmbit de distribució més gran que el seu àmbit nadiu a Nord-amèrica. A Espanya, ha arribat fins al País Basc i Navarra, però fins ara no se n'ha observat cap als Països Catalans.
A part d'Euràsia, les rates mesqueres han estat introduïdes a l'Argentina i Xile, on s'han aclimatat. El procés d'expansió de la rata mesquera fou afavorit pel fet que provenia d'un clima similar, per la seva alta taxa reproductiva i la seva gran capacitat migratòria. Als nous hàbitats tampoc no hi ha depredadors que s'especialitzin en aquests rosegadors.
Comportament Les rates mesqueres viuen típicament en grups familiars compostos per una parella mascle-femella i les seves cries, que solen ser unes catorze. Durant la primavera solen lluitar amb altres rates mesqueres pel territori o per parelles potencials, i moltes resulten ferides o mortes durant aquests combats. Les famílies de rates mesqueres construeixen caus per protegir-se a si mateixes i les cries del fred i els depredadors. Als rierols, estanys o llacs, les rates mesqueren excaven a la riba, i el cau té una entrada subaquàtica. Aquestes entrades mesuren entre 15 i 20 cm d'ample. Als pantans es construeixen caus amb vegetació i fang. Aquests caus mesuren fins a 90 cm d'alt. A les àrees nevoses mantenen obertes les entrades del seu cau tapant-les amb vegetació, que és substituïda cada dia. Les inundacions primaverals s'enduen alguns caus i cal refer-los cada any. Les rates mesqueres també construeixen plataformes d'alimentació a les zones humides. Les rates mesqueres ajuden a mantenir àrees obertes als aiguamolls, cosa que contribueix a proporcionar un hàbitat als ocells aquàtics.Attenborough, D. 2002. The Life of Mammals. Princeton, Nova Jersey: Princeton University Press.
miniatura|esquerra|Cau de rata mesquera Les rates mesqueres són especialment actives de nit o al crepuscle, tot i que, com en el cas de la guineu roja o el senglar, el seu cicle diari es pot veure pertorbat per l'activitat humana. A les zones on no se les molesta, a vegades també se les pot observar de dia. S'alimenten de bogues i altres plantes aquàtiques. No emmagatzemen aliments per l'hivern, però a vegades es veuen obligades a menjar-se l'interior del cau. Tot i que pot semblar que les rates mesqueres robin als castors els aliments que han emmagatzemat, hi ha més associacions aparentment cooperatives amb els castors, com es veu al documental de vida animal de la BBC presentat per David Attenborough, The Life of Mammals.Attenborough, David. 2002. The Life of Mammals, Episodi 4. Vídeo de la BBC. El material vegetal representa aproximadament el 95% de la seva dieta. Entre les espècies més consumides hi ha vegetals com ara el senill, la boga, joncs, nimfees i núfars, així com escorça d'arbre, equiset i potamogetons. També mengen cereals, verdures, fruits i herbes, i excaven per arribar a les arrels de nyàmera. Als mesos en què hi ha poca vegetació, suplementen la seva dieta amb animals petits com ara musclos d'aigua dolça, larves d'insectes aquàtics, granotes, crancs de riu, cargols d'aigua, peixos i petites tortugues. No s'ha pogut confirmar que les rates mesqueres es mengin ocells o els seus ous, i també es discuteix el grau d'importància dels musclos i crancs de riu en la seva dieta.
Les rates mesqueres continuen preferint l'aliment vegetal fins i tot quan n'hi ha poc, i normalment excaven per trobar-lo. Les rates mesqueres segueixen pistes que formen als aiguamolls i estanys, i quan l'aigua es glaça a l'hivern, continuen seguint les pistes sota el gel. Així és com els caçadors atrapen rates mesqueres a l'hivern.